La vitamina més complexa, la vitamina C

_______________________________________



Gairebé tothom sap que la vitamina C és present als cítrics, les fruites i les verdures i que és un potent antioxidant. El que potser no és tan conegut és que es va aïllar per primera vegada ara fa 75 anys i que és una de les vitamines més simples, estructuralment parlant, però una de les més complexes quant a les seves propietats.





________________________________________

CONCEPTES CLAU

La vitamina C té una funció antioxidant perquè controla els radicals lliures, causants de l'envelliment cel•lular.

A diferència de la majoria d'espècies, l'home és dels pocs animals que no pot fabricar-la per si mateix i l'ha d'ingerir en la dieta.

Cítrics, fruites i verdures com la col són rics en vitamina C.

________________________________________

La vitamina C va ser aïllada per primera vegada l'any 1928 per un metge hongarès, Albert Szent-Gyorgyi (1893-1986) que va estudiar medicina a les universitats de Budapest i Cambridge i que l'any 1947 va emigrar als Estats Units, on es va estar més de quaranta anys i va dirigir l'Institut d'Investigació Muscular dels Laboratoris de Biologia Marina de Woods Hole, Massachussetts.

Szent-Gyorgyi sempre havia mostrat un gran interès per conèixer la dinàmica dels processos cel•lulars que tenen lloc a l'organisme i va ser estudiant el metabolisme de les cèl•lules que va aconseguir aïllar diverses substàncies desconegudes fins al moment, entre aquestes la vitamina C, anomenada àcid ascòrbic per la seva capacitat de curar l'escorbut, i els bioflavonoides, a qui el mateix Szent-Gyorgyi anomenà originàriament citrina i més tard vitamina P (fins a l'any 1950 no es va adoptar oficialment el nom de bioflavonoides), per la seva gran capacitat per millorar la permeabilitat capil•lar. Els seus treballs sobre la vitamina C i les investigacions que uns anys més tard va realitzar sobre una important proteïna muscular, l'actina, el van fer mereixedor del Nobel de Fisiologia i Medicina l'any 1937.

Simple i complexa alhora

Estructuralment, la vitamina C és molt simple, però no així la seva funció biològica.

La primera propietat que es va conèixer de la vitamina C va ser la de combatre els símptomes de l'escorbut, però aquesta no és, ni molt més, la més important.

La presència de la vitamina C és essencial en la fabricació del colàgen, la proteïna més abundant del cos humà, imprescindible en el suport i l'estructura de totes les cèl•lules i els teixits. També intervé en la síntesi de les hormones neurotransmissores norepinefrina i serotonina ¬per això una deficiència d'aquesta vitamina ens pot produir tristesa, mal humor i fins i tot depressió¬; en el metabolisme dels greixos; en l'acció d'alguns enzims que s'encarreguen de protegir l'organisme de substàncies tòxiques ¬fum de tabac, pesticides o nitrosamines, entre altres¬ i influeix en l'activitat dels leucòcits i macròfags, les cèl•lules que formen part del sistema immunològic de l'organisme, per la qual cosa ajuda a prevenir infeccions virals.

Actua com a transportadora d'oxigen i hidrogen, fa augmentar la capacitat d'absorció del ferro, millora la cicatrització de les ferides i és un potent antihistamínic, reduint els símptomes provocats per les reaccions al•lèrgiques.





Hi ha períodes que requereixen una aportació suplementària de vitamina C: l'embaràs, la lactància, temporades d'estrès i estats transitoris en què baixen les defenses ¬constipats, grips i altres infeccions. També quan s'elimina o consumeix més del que es considera normal, com per exemple, les dones que prenen anovulatoris o els fumadors, ja que es calcula que cada cigarreta "crema" uns 40 mg de vitamina C.

Efecte antioxidant

Això no obstant, una de les funcions més conegudes de la vitamina C és el seu efecte antioxidant, sent capaç de controlar els radicals lliures, responsables de l'envelliment cel•lular.

Els radicals lliures són molècules inestables, perquè tenen un electró sense aparellar. El que fan, en conseqüència, és recórrer l'organisme intentant robar un electró d'una altra molècula per recuperar la seva estabilitat. I d'aquí ve la seva perillositat: que a més de convertir en inestables molècules d'entrada estables, en robar-los l'electró trenquen la membrana de la cèl•lula, amb la qual cosa muten i destrueixen la informació genètica. Per això la seva acció va lligada al càncer i a altres tipus de malalties.

Intrínsecament, els radicals lliures no són dolents. De fet, l'organisme els fabrica per lluitar contra bacteris i virus, sent neutralitzats per determinats enzims. El problema es presenta quan hi ha un excés de radicals lliures produït per determinades substancies contaminants que penetren en el nostre organisme: contaminació atmosfèrica, fum de tabac, pesticides...

Davant la incapacitat de neutralitzar tots els radicals lliures als quals diàriament estem exposats, ens veiem obligats a recórrer a nutrients amb aquesta propietat. Aquests són els antioxidants ¬vitamina C, vitamina E, beta-caroté i seleni¬, elements que actuen alliberant electrons que són alhora captats pels radicals lliures convertint-se en molècules estables. Els antioxidants són la protecció més eficaç contra l'envelliment cel•lular i les malalties degeneratives.



La capa blanca que hi ha sota la pell dels cítrics potencia els efectes de la vitamina C.

Aportació diària

L'home és, juntament amb algunes famílies de micos i ocells, els rats penats i els cobaies, els únics animals que no poden fabricar per si mateixos la vitamina C i, per tant, l'han d'ingerir amb la dieta. Les necessitats recomanades són de 35 a 40 mg/dia en els nens i de 50 a 60 mg/dia en els adults i l'aportació s'ha de fer a diari, perquè en tractar-se d'una vitamina soluble en l'aigua, no s'acumula sinó que s'elimina ràpidament de l'organisme. Cal dir que els seus efectes es potencien en presència dels bioflavonoides, unes substàncies vitamíniques que es troben a la capa blanca que hi ha sota la pell dels cítrics.

Un dèficit de vitamina C es manifesta amb cansament, mal humor, irritabilitat, depressió o dolor a les articulacions. La deficiència pot venir donada per una alimentació inadequada, amb una aportació insuficient, o bé perquè l'organisme, per alguna altra causa, no l'absorbeix degudament o l'elimina més ràpid del que es considera normal.





Erròniament, es pensa que les taronges i les llimones són les fruites més riques en vitamina C, però hortalisses com la col o els pebrots les superen àmpliament. Aquí van uns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen, per cada 100 grams, algunes fruites i verdures abans de coure-les:

Grosella negra ..........................................200 mg

Guaiaba.....................................................184 mg

Pebrot........................................................131 mg

Col de Brussel•les......................................100 mg

Kiwi.............................................................98 mg

Col-i-flor ...................................................170 mg

Maduixa.....................................................160 mg

Espinacs ....................................................152 mg

Taronja........................................................150 mg

Llimona......................................................136 mg

On la podem trobar?


La vitamina C es troba gairebé exclusivament en fruites i verdures. Les que la contenen amb més abundància són el kiwi, el mango, la pinya, els cítrics (taronja, llimona, mandarina...) el meló, les maduixes, el pebrot, el tomàquet, els espinacs i les verdures de la família de la col.

La vitamina C es destrueix amb la llum i l'aire; un suc de taronja natural ja ha perdut el seu contingut en vitamina C al cap d'un quart d'hora d'haver-se espremut. També les verdures, en ser cuinades, perden al voltant del 50% del seu contingut en vitamines.

Es considera que les dosis diàries recomanades de vitamina C es poden cobrir amb una dieta que inclogui una amanida, un plat de verdura i dues peces de fruita diàries. Però tal i com detecten alguns estudis d'hàbits alimentaris, el consum de fruita i verdura ha anat baixant durant els darrers anys; això podria repercutir en una aportació insuficient que caldria complementar amb algun complex vitamínic

No hay comentarios: