El Raïm i la revetlla de cap d'any



Què és?


El raïm és el nom que rep el fruit que creix formant un penjoll de la vinya. Es diu gotim. Té
més de 600 varietats i és propi dels països càlids. Per cert, va ser una de les primeres
plantes que l’home va conrear.



Un dels dies que gaire bé tothom menja raïm és la nit de Cap d’Any, però l’època de recollida és una mica abans, concretament durant el mesde setembre.





Una fruita multicolor.
El raïm es presenta en colors diferents, des del groc daurat fins al vermell violaci,
passant pel verd, negre, rovellat..., segons la varietat de la que estiguem
parlant, com ara: moscatell, cardinal, lavallee, napoleó, rosaki i moltes més. El seu nom científic és vitis vinifera. El seu arbre és la vinya i la podem trobar de setembre a desembre a l’aire lliure i de gener a març, conservat en cambra friogorífica. El podem trobar cultivat a tot el món, però els països més productors són: Itàlia, França, EUA, Espanya, Turquia, Portugal, Argentina, Xile, Sud-Àfrica, Iran i Grècia.
Beneficiosa per als nens i ancians.

El raïm que es consumeix sobretot a la tardor, és molt convenient per als joves i adults que efectuen treballs pesats i esports, així com per als nens i ancians com a suplementalimentici. Doncs té un elevat poder calòric, també refresca, reminarilitza, a més a més, descongestiona i estimula l’intestí, el fetge i els teixits gràcies a la vitamina C. Però també aporta vitamina A i B, clor, magnesi, ferro, potassi, tani, fòsfor, calci i és molt fàcil
de digerir.

Una mica d’història.

A Europa, el raïm es conrea des de temps prehistòrics, s’han trobat llavorse n ja c imen t s arqueològics de
l’Edat de Bronze a Suïssa, Itàlia i en tombes de l’antic Egipte. Aquesta pràctica va continuar en temps posteriors, per això és un dels aliments més preciats de les antigues civilitzacions, sent el centre mundial, el mar Mediterrani. A l’ Edat medieval, el monopoli del raïm el tenia l’Església. Mentre que a l’Edat Moderna el raïm es va exportar a Amèrica. A final del s. XIX, va haver una plaga produïda per un paràsit anomenat fil•loxera, “bitxo” que es menjava la saba del cep fins que el matava. Fins i tot es va haver de portar ceps
d’Amèrica, que eren immunes, per poder combatre-la. Actualment, el raïm és considerat una de les fruites bàsiques de la Dieta Mediterrània, que es vol considerar Patrimoni de la Humanitat. A més a més, és considerat un dels cultius més importants pel creixement econòmic de molts països.

Conseqüència del canvi climàtic.

Tradicionalment la verema s’ha produït durant el mes de setembre, a mida que van madurant les
diferents varietats. A causa del canvi climàtic, les primaveres són més seques i els estiu més càlids, per tant, la verema s’avança cada cop més.

A Espanya es menja raïm, però què es fa a altres països la Nit de Cap d’Any?

Les diferents tradicions arreu del món sobre aquesta celebració. El principi de la celebració. Va arribar un moment, que tots els pobles del món es van adonar que les estacions solars es repetien, transcorregut un
cert temps. També els cultius tornaven a créixer i les pluges retornaven per regar les noves llavors. Va arribar un moment, que aquest fet va ser motiu de celebració i alegria.
Estem parlant de molts anys enrera, doncs es té informació de què els aymara (Sud Amèrica) ho fan des de fa 5.515 anys, els xinesos fa 4.705 anys... Evidentment, a cada lloc se celebra de manera molt diferent.

Tradicions arreu del món.

Al nostre país és costum reunir-se al voltant del rellotge de la plaça Major de la localitat, per menjarse els 12 grans de raïm al so de les campanades de la mitjanit, mentre es demana un desig, tot envoltat d’un
ambient festiu. I per què es menja raïm? Bé, a principi del segle XX hi va haver una gran collita de raïm, així que molts viticultors van introduir aquesta celebració per donar pas a la venda de raïm arreu.

Australia és un dels primers països que celebra l’Any Nou, cap allà les 15.00 hores
(horari nostre) del d i a 31 d e desembre. Als australians els agrada rebre l’Any Nou amb molt de soroll, així que un cop el rellotge marca la mitjanit es comença a sentir claxons, aplaudiments, castells de focs. A més a més, com és estiu, és tradició celebrar l’arribada del nou any a la platja.

A la Xina, l’Any Nou arriba al febrer, ho marca el calendari lunar. És la festa més
popular i més llarga, dura 9 dies. L’objectiu és obtenir sort, salut i felicitat. Abans de començar la celebració, la gent es neteja a conciència, disposada a eliminar qualsevol resta de mala sort de l’any que acaba. Ens els carrers es poden trobar
dracs, castells de focs artíficials i pertards per allunyar els mals espèrits.


A Alemanya, el protagonista és Sant Silvestre, en el seu honor es cremen molts castells de foc per allunyar els esperits malignes.




Els italians mengen llenties, en lloc de raïm, encara que també es regala roba interior de color vermell i es llencen les coses velles per la finestra com a símbol de passat finit.



En canvi, a França mentre que els que estan a París surten al carrer amb una ampolla de xampany, els que es queden a casa s’abracen i es donen petons sota rametes de vesc, per aconseguir fortuna en l’any que entra.



A Anglaterra, el Cap d’Any més popular és el de Picadilly Circus i/o el del Big
Ben. La gent entrellaça els seus braços mentre que canten “Auld Lang Syne”. A l’endemà, els nens van casa per casa cantant cançons de Nadal a canvi de caramels.



Mentre que a Brasil, sobretot a Rio de Janeiro i Sao Paulo, el mar té un paper molt important, ja que el cel de les platge s ’ i l • lumina de focs artificials, les “filhas do
santo” (sacerdotisses africanes) encenen espelmes i tiren petits vaixells plens de flors i regals per arribar a un bon presagi.

A Argentina, es tiren petards, coets i es beu sidra, mentre que la família s’abraça tot desitjant-se un Bon Any Nou.




Com es pot observar, malgrat tenir diferents tradicions, hi ha denominadors comuns: el foc i l’alegria.

LA POMA

És un dels fruits més populars i disponible durant tot l'any. Tradicionalment se li coneixia com "la fruita de la salut". En engonals de diu: An apple a day keeps the doctor away (un poma al dia allunya al medico de la teva porta). Se li atribuïxen moltes propietats curatives, a part del seu reconegut poder diürètic. Són moltes les varietats existents en el mercat i el seu preu molt atractiu. A part del seu consum directe se sol fer compota de pomes, suc,  pastissos i altres moltíssims més postres molt populars.

Propietats de les pomes / Salut

Són riques en pectina (bon aliada contra el colesterol i la diabetis), aminoàcids, àcids, sucres, fibres. Popularment se li assignen propietats antiinflamatòria de l'aparell digestiu, gràcies a la pectina és alhora laxant suau i astringent en cas de diarrees o colitis, diurètica i depurativa, fins i tot anticatarral i hipotensora. Fins i tot el suc de poma es presenta freqüentment com producte de bellesa, capaç de suavitzar el cutis. Ajuden a cremar grasses.

RECEPTA FÀCIL I RÀPID:A CREMA DE POMA

Una recepta per a postres super-ràpida i deliciosa.
Ingredients bàsics (6 persones):
6 pomes
Un palet de canyella
100 gr de sucre
Una llimona
500 ml de nata
Unes fulles de menta fresca
Vi dolç Passos:

Pas 1: Pelar les pomes i ficar-les en un cassó amb un poc d'aigua (3 cullerades), una cullerada de vi dolç i el pal de canyella. Escalfar i deixar a foc lent durant 25 minuts. Llevar el palet de canyella, picar les pomes fins que es faci un puré, llevar el líquid que sobra, i deixar refredar.
Pas 2: Muntar la nata. Barrejar la nata amb el puré fred i afegir la pell rallada d'una llimona. Col·locar en el frigorífic.
Pas 3: Servir en copes individuals i adornar amb una fulla de menta fresca.

LA MANDARINA

Mandarines (Citrus aurantioidea) Mandarina, Mandarines Els cítrics existeixen des de fa 20 milions d'anys i el seu origen està en el sud-est asiàtic. Concretament de Xina, La Indoxina i Índia. D'aquí li ve el nom, per color del vestit que usaven els mandarines xinesos. Des de llavors s'han estès per tot el món i han evolucionat de moltes i diferents maneres, sortint moltes varietats.

En el segle XVIII va arribar A Espanya, que és un dels màxims productors i consumidors. Les mandarines són de la família de les Rutàcies, del gènere dels Citrus i del subgènere aurantioideas. Les mandarines són els cítrics més consumits en el món sencer. S'estan conreant en climes tropicals i subtropicals, ja que no toleren les baixes temperatures. Està comprovat, que el consum dels cítrics com les taronges, mandarines, aranges.

Tots ells protegeixen principalment contra els refredats, a causa de la seva gran aportació en vitamina C. i tenen altres poderosos beneficis Els principals països productors mandarines són amb: Brasil, EEUU, Xina, Mèxic, Espanya, Índia, Iran, Itàlia i Argentina. A Espanya, la màxima productora és la Comunitat Valenciana, li segueixen: Andalusia, Múrcia, Catalunya i Balears.

Propietats / Salut de les Mandarines

Les mandarines contenen un 88% d'aigua, Hidrats de Carboni i molta Fibra. És excel·lent per a les dietes degut sobretot a l'àcid cítric que conté, entre uns altres. Ajuden a cremar grassa.

Les mandarines contenen:

-  Vitamines: C molta, Pro vitamina A, i en menor quantitat B1, B2, B3, B6 .
-  Minerals: Potàsi, Calci, Magnesi, Fòsfor.
-  Uns altres: Acidifico Fòlico, Acidifico Cítric (moltíssim), Acidifico oxàlic, beta-caroteno, antioxidants Propietats i beneficis.

Recomanat per a:

-  Problemes de retenció de líquids (diúrètic).
-  Ajuden a cremar grassa.
-  Anticancerígenes,
-  Hipertensió.
-  Estrès.
-  Colesterol.
-  Anèmia ferropènica.
-  Desintoxicant i depuradora.
-  Transito intestinal.
-  Gota, artritis, reuma. Acidifico úric.
-  Sistema immunològic: Reforça en la baixada de defenses, generació de glòbuls vermells i blancs.

Resistència davant les infeccions.
-  Problemes cardiovasculars, malalties degeneratives.
-  Tos, Catarros, Refredats.
-  Problemes d'obesitat. 
-  Dones embarassades i en període de lactància.
-  Propietats antisèptiques en conductes urinaris i digestius.
-  Antiinflamatori.
-  Visó, cabell, ungles.
-  Col·lagen, ossos, dents.


 Les mandarines són el cítric més consumit en el món sencer, per la seva facilitat de pelar-lo, per la seva poca acidesa i el seu sabor dolç i atractiu. És ideal que ho prenguin els nens, els esportistes, les dones embarassades o lactants, per la quantitat de vitamina C i A, que té i altres moltíssimes propietats i beneficis. És excel·lent la prendre-la en el desdejuni. Admet moltes propostes d'elaboració com postres per a menjars i sopars. L'alta cuina està elaborant plats realment exquisits amb les mandarines. Com postres senzilles, es poden preparar amb mel, com les taronges o com ingredient en una fondue de fruites amb xocolata és deliciós. Es poden fer pastissos o pastissos exquisits. La indústria acapara el 20% de la collita, per a elaborar melmelades, conserves, sucs, alcohols,
 Però també nosaltres podem fer melmelades casolanes de mandarina.

Algunes receptes suggerides:

-  Licor de mandarina

Recepta de Licor de Mandarina Les mandarines són una fruita deliciosa, de les quals es fa aquest exquisit licor de mandarines, també és possible fer-lo amb taronges o llimones

Ingredients:
Peles de mandarina (com per a omplir una tassa).
2 Tasses de aguardiente.
1/2 Tassa d'aigua ardent
Una tassa de sucre

Elaboració- Licor de mandarines:

Pas 1: Es barreja l'aigua ardent amb les peles de mandarina i es deixa reposar en el frigorífic ben tapat durant cinc dies.
Pas 2: Passat aquest temps es prepara un almívar amb l'aigua i el sucre. Es cola el aguardiente amb una tela neta sobre el colador.
Pas 3: Després se li afegix el almibar fred, es barreja tot i se serveix sempre ben fred.

-  Melmelada de Mandarina

Ingredients:
Per a un quilo de fruita de mandarines
600 grams de sucre, el suc d'una llimona
50 o 60 grams de pipes de mandarina, o de taronges amargues (contenen la pectina necessària)

Si agrada, una rameta de canyella

Elaboració de la melmelada de mandarines:

En un cassó es posa a bullir les pipes de les mandarines amb mig got d'aigua i mig de suc de mandarina. Es reduïx un poc i es reserva. Es tritura la meitat de la fruita pelada, amb l'altra meitat sense pelar., deixant la consistència al gust personal, s'afegix el sucre, el suc de llimona, el brou d'haver bullit les pipes, prèviament colat, i la canyella, es posa a bullir. Quan l'espessor sigui el desitjat, es col·loca en vol i es bull a la manera tradicional (el perfum durés en la cuina diversos dies).

EL KIWI


Els Kiwis són originaris de les muntanyes de Xina. Va arribar A Nova Zelanda (un dels grans productors) a principis del segle XX i a EEUU no va començar a conrear-se fins a l'any 70. A Brasil ho van començar a conrear en els anys 80. Es podria dir que és una planta moderna, de recent introducció en els mercats europeus i americans tenint en compte l'origen de totes les altres fruites. És una planta trepadora, que pertany a la família de les Actinidiasea. Necessita d'un  clima temperat amb bastanta humitat, perquè es tracta d'un tipus de cultiu subtropical. És una de les fruites més saludables. Els principals països productors són: Itàlia, França, Nova Zelanda, Xile i Brasil. A Espanya també es comercialitza el kiwi nacional gairebé tot l'any, excepte els mesos d'estiu. Es produïx a Galícia i, en menys quantitat a tota la cornisa nord (Astúries, Cantàbria, País Basc i Navarra).

Propietats / Salut Kiwis

Els Kiwis contenen molta Fibra, poques calories, moltes vitamines (especialment la I) i hidrats de carboni. Les més recents investigacions ho mostren com una icona de la salut, pel que es tracta d'una de les fruites universalment més recomanades.

Els kiwis contenen:
-  Vitamines: té moltíssima Vitamina I, també C, B3, B6, B2, B1, K .
-  Minerals: Potasi, Iode, Calci, Fòsfor, Ferro, Sodi.
-  Uns altres: Folatos, Antioxidants. Riboflavina, tianina, niacina.

Propietats i beneficis.

Recomanat per a:
-  Estrès.
-  Problemes de retenció de líquids (diürètic).
-  Problemes de transito intestinal, restrenyiment (gran poder laxant)
-  Hipertensió.
-  Insuficiència renal.
-  Vista.
-  Puja les defenses.
-  Menopausa, embaràs.
-  Refredats.
-  Reforça el sistema immunològic. Afavoreix la formació de glòbuls vermells i blancs. Formació d'anticossos.
-  Antiinflamatori.
-  Problemes cardiovasculars
-  Facilita la Digestió.

RECEPTA:

Amanida de fruites Refrescant, hidratant... un bany de vitamines.

Ingredients: (4 persones)
2 taronges
1/2 pinya
1 kiwi
1 poma
18 grans de raïm
2 peres conferència
1 rodanxa de síndria a trossos
fulles d'enciam

Preparació:
Pas 1: Trossejar l'enciam a manera de juliana .
Pas 2: Trossejar la fruita en trossos petits la poma, el kiwi... Les taronges es parteixen per dues o tres cada grilló. Els grans de raïm per la meitat.
Pas 3: Fer una vinagreta a base oli d'oliva, suc de mitja taronja, una mica de mel, fins que quedi una salsa espessa.
Pas 4. Posar com a base l'enciam en una font. Afegir les fruites. Regar-ho tot amb la salsa. S'adorna amb fulles de  menta.

LA MAGRANA

La Magrana és un fruit que pertany a la família de les Punicàcias. El seu arbre, el granat, és un arbust que necessita un clima tropical, subtropical o temperat, per a créixer sense problemes. Són dolços i refrescants. Se sap que ja es consumia en l'antic Egipte. Per als àrabs és el símbol de l'amor. És originària dels països de l'Est i d'Orient. Es diu que es consumeix des dels Balcans fins al Himalaya. Els països productors més importants són: els països europeus, els asiàtics i els americans. Els més importants són: Afganistan, Iran, Israel, Brasil, Califòrnia i Espanya. A Espanya les regions d'Andalusia i la de Llevant són les de major producció.

Propietats / Salut de les Magranes

Les magranes contenen en aigua, bastant Fibra, no te gairebé calories i pocs Hidrats de Carboni, pel que és pot prendre en dietes per aprimar ràpidament

Les magranes contenen:

-  Vitamines: C i Provitamina A .
-  Minerals: Potsi, Calci i Magnesi
-  Uns altres: Acidifico Cítric, Acidifico M``alico, Acidifico Oxàic, Antioxidants. Flavonoides. Tanins.

Te propietats beneficioses per a:

-  Problemes cardiovasculars i degeneratius.
-  Colesterol.
-  Problemes de trànsit intestinal, restrenyiment (gran poder laxant)
-  Hipertensió.
-  Acidifico Uric: l'expulsada.
-  Anèmia.
-  Astringent.
-  Antiinflamatori i antisèptic.
-  Reforça el sistema immunològic,
-  Antiinflamatori i Anticoagulant.
-  Transmissió i generació de l'impuls nerviós i muscular.
-  Diarrees i Flatulències
-  Desinflamar mucosa intestinal o digestiva.

 Es solen menjar com fruita fresca o en amanida. És aconsellable per a dones embarassades, nens i esportistes.

Recepta:

Magrana amb nous

Ingredients:
1 magrana
nous pelades
pa de barra
oli d'oliva
comi sal i pebre al gust

Passos:
Pas 1: Pelar la magrana i esmicolar els grans. Partir les nous en trossos grans i barrejar-les amb les magranes.
Pas 2: En un plat, abocar suficient oli d'oliva per a xopar bé la quantitat de llesques que vulguin fer-se (per cada dues llesques petites, 1 cullerada d'oli més o menys.
Pas 3: Afegir-li un pessic de sal i comi al gust. Remoure.
Pas 4: Torrar llesques de pa de menys de 1 cm de grossor, mullar per una cara en l'oli i col·locar en una font per a servir.
Pas 5: Cobrir abundantment cada llesca amb la barreja de nous i magrana i abocar sobre elles la resta de l'oli.

LA PINYA -ANANÁ

La pinya o ananas comosus pertany a la família de les bromeliáceas amb més de 1400 espècies diferents; el seu nom significa "deliciós perfum" (paraula Tupí); a Europa la van batejar "Pinya" per la seva semblança als pinyons. Originària del Brasil, es conrea en tots els països tropicals com Brasil, Mèxic, Costa Rica, Hondures, Ghana, Sud-àfrica, Tailàndia, Índia, Filipines, Indonèsia, Hawaii i Costa d'Ivori. Les seves varietats són: Smooth Cayenne, Queen, Xarxa Spanish, Pernambuco, Nanes i Amazones.


Característiques:

El fruit de la pinya està ple d'espines, és gran i de forma ovoide; la seva pell és rugosa i espinosa formada per seccions octogonals i al madurar adquireix un color daurat vermellós; la seva carn és ferma, estriada, sucosa i molt fragant de color groc; el seu sabor és dolç i àcid.

Consum:
La pinya és una fruita tropical es consumeix fresca, tallada en rodanxes gruixudes o en trossos petits per a incorporar a una macedònia o amanida de fruita. . El suc de pinya serveix per estubar la carn i obtenir plats tendres , sucosos i perfumats.

Propietats de la Pinya:

Molt rica en Vitamines i minerals; conté una important quantitat de Vitamina C, fibra, pectina i sota valor calòric (beneficiós per a les persones que desitgen baixar de pes). Els minerals són el Sodi, Ferro, Fòsfor, Potàsi i Calci. Propietats medicinales: El suc de pinya és molt benvolgut i té propietats antiflamatòries i diurétiques, també es recomana la seva ingesta per a la artritis i la rigidesa de les articulacions La fruita té un enzim (bromèlina) amb propietats anticoagulants que afavoreixen el sistema circulatori, ajuda en els processos digestius de proteïnes i purifica el tracte intestinal. Perquè totes aquestes propietats siguin efectives s'ha de prendre la pinya fresca.

Fruites i els seus beneficis per a la Salut

La fruita és un tresor per a la salut. Les seves vitamines, antioxidants, actuen contra malalties. Les impressionants propietats de les fruites es traduïxen en beneficis que s'estenen al funcionament del nostre metabolisme i cos en general. Afecten als processos d'envelliment, rejovenint i hidratant la nostra pell i òrgans vitals, procuren valuoses sals al nostre organisme, beneficien a la bellesa del nostre cos i molt especialment la bellesa de la nostra pell. Són fonamentals en la dietes d'aprimar que són sanes i miren pel nostre equilibri, bellesa i salut. Menjar fruita és sinònim de salut i de sentir-se bé.

Per quin motiu 5 racions al dia

Cinc al dia és el nombre mínim de racions de fruites i hortalisses fresques que hem de consumir cada dia, si volem mantenir una dieta sana i equilibrada. Ens aporten gran quantitat d'aigua (entre un 75 % i un 95 % del seu pes és aigua); vitamines, hidrosolubles com la vitamina C, l'àcid fólico i petites quantitats d'altres vitamines del grup B (B1, B2, B3 i B6), i liposolubles com els compostos carotenoides (principalment, ß-caroteno) amb activitat de pro-vitamina A i les vitamines K i I; minerals entre els quals destaquen potasi, magnesi i petites quantitats de calci, ferro i fòsfor; fitoquímicos (compostos orgànics presents en els aliments d'origen vegetal que, en general, no són nutrientes i que exerceixen efectes beneficiosos sobre la salut) entre els quals es poden destacar els compostos carotenoides, els compostos fenólicos, els glucosinolatos i els fitoesteroles; i fibra. Consumir diàriament fruites i hortalisses fresques ens ajuda a prevenir diferents malalties com les malalties cardiovasculars, els trastorns digestius, alguns tipus de càncer i malalties neurodegenerativas, a més d'ajudar-nos en la lluita contra la sobrecàrrega i l'obesitat. Ens proporcionen poques calories (menys de 70 kcal per 100 grams de part comestible) i greixos saturats (menys del 1 % del seu pes, amb excepcions com l'alvocat amb un 12 % del seu pes), i ens ajuden a disminuir la ingestió d'altres aliments perquè ens produïxen sensació de sacietat. Són aliments de fàcil preparació, perquè són senzills de cuinar i molt fàcils de trobar en les botigues. El consum de, almenys, 5 racions de fruites i hortalisses al dia contribuïx a dur una dieta equilibrada i juga un paper important en qualsevol etapa de la vida. Són aliments bé acceptats per les persones majors, bàsics durant l'edat adulta i imprescindibles per a la formació de bons hàbits alimentaris en la infància i adolescència. Per altra banda, cal destacar que tant les fruites com les hortalisses, per tractar-se d'aliments d'origen vegetal, no contenen colesterol.
Per més informació visitar: http://www.adrianacarulla.com/5_al_dia.pdf

LES FRUITES DE LA BELLESA

 La fruita, dolça, sucosa i amb notes sensuals, és una font de bellesa inesgotable que nodreix, neta i tonifica la pell. La millor forma de beneficiar-se de totes les seves bondats és consumint-la fresca, encara que les seves propietats també estan presents en les noves fórmules cosmètiques. La fruita, utilitzada com afrodisíaco en la cort francesa del segle XVII i abans per a combatre malalties, és l'únic aliment que aporta a l'organisme els majors beneficis de manera directa, i a diferència d'altres productes ni un només dels seus components es destruïx al consumir-la fresca o cuinada. L'alvocat és la fruita que es considera més afrodisíaca fins al punt que el Rei Luis XV la cridava "pera d'amor"; San Juan Bautista s'alimentava en el seu retir amb maduixes; la magrana, en l'antiga Grècia, era símbol de l'amor i la fecunditat, i estava consagrada a Afrodita, deessa de l'amor; i el gerdó s'empra per a millorar el sabor dels preparats farmacèutics. LA TARONJA, UN POTENT ANTIOXIDANT Els beneficis de la fruita són incalculables. La seva aporti nutritiu està molt valorat, ja que en la seva composició conta amb abundants sals minerals, -calci, sodi, potasi, fòsfor, ferro-, els hidratos de carboni i vitamines. Taronja: l'aigua de la seva flor hidrata la pell a l'una que la neta i la tonifica. Aquesta fruita afavoreix l'increment de col·làgen, responsable de la fermesa de la pell, al mateix temps que fomenta la bona cicatrización. El seu alt contingut en vitamina C augmenta el seu poder antioxidant, retardant l'envelliment prematur. La pruna és diurética i descongestiona el fetge; la mandarina, digestiva i tònica; la taronja va bé en els processos gripales, i el plàtan -un poderós antidiarreico- és molt digestiu i es recomana als celíacos. I així se serveixen del codony per a combatre les arrugues facials; de la maduixa per a aclarir, suavitzar i nodrir la tez; del raïm com netejadora; i del plàtan com producte nutritiu i mineralizante, sobretot per a les pells seques, esgotades i sense lluentor. L'albercoc és refrescant i netejador, el millor "peeling" natural; la llimona, astringente, refrescant i aclarador, a més d'un bon tònic per a la pell grassa; i el préssec -suavitzant i netejador- és una excel·lent mascarilla per a pells fatigades. LA PINYA COMBAT LA CELULITIS Alvocat, coco, pinya, papaya, mànec o guayaba, fruites tropicals que contenen vitamines, fibres i sals minerals, i la seva ingesta ajuda a reduir el greix i el colesterol. Aquestes fruites posseïxen una quantitat d'aigua propera al 93 per cent del pes total, molt riques en àcid ascórbico, i amb un alt contingut en carotenoides, pigments vegetals amb capacitat antioxidant. El caqui, la chirimoya o el kiwi són la font natural més concentrada en vitamines, sals minerals, elements fitoquímicos i fibres, sobretot pectina i mucílagos. El valor energètic d'aquesta classe de fruites està determinat pel contingut en hidratos de carboni simples -glucosa, sacarosa i fructosa-, encara que la proporció és diferent en funció de les espècies. Quant a les vitamines, les fruites tropicals són molt riques en àcid ascórbico o vitamina C, fins a l'extrem de ser la segona font més important després dels cítrics. Una vitamina present en moltes cremes de bellesa que aporten hidratació i lluminositat. Papaya: la seva polpa s'utilitza en la preparació de diferents mascarillas facials, aptes per a tot tipus de pells i molt eficaç per a eliminar les cèl·lules mortes, a més de ser fantàstica per a dietes de adelgazamiento. Pinya: és diurética, desintoxicante i molt nutritiva. Té propietats que combaten la celulitis i depuren l'organisme. Per a millorar les pells amb acné resulta fantàstica l'aigua que s'obtenen de coure la seva pell. Coco: ajuda a la mineralización dels ossos. La seva polpa triturada és un bon acondicionador per al cabell i la seva aigua atenua les arrugues i imperfeccions del cutis. Entre les virtuts del kiwi es troben el seu poder laxant, mentre que l'alvocat ajuda a frenar el colesterol i tonifica la visió i el sistema nerviós. MASCARILLAS NATURALS Afinen els trets, hidraten, posseïxen efecte tensor, regeneren les cèl·lules, eliminen les impureses i embelleixen a l'instant. Fa més de cinc mil anys, Cleòpatra utilitzava argila del Nil per als seus rituals diaris de bellesa personal. Les mascarillas naturals són un luxe natural per a la pell. Mascarilla de guayaba, mànec, papaya i mel: Tallar un tros de cada fruita i triturar. A continuació afegir una cullera de mel i batre tot molt bé, després aplicar sobre el rostre i mantenir-lo durant 30 minuts perquè els principis actius actuïn sobre la pell. Finalment, aclarir amb aigua fresca i assecar la tez. Amb aquesta mascarilla la pell recobra la seva lluminositat. Mascarilla de poma: La polpa de la poma barrejada amb una cullerada de mel elimina les cèl·lules mortes i nodreix la pell. És necessari mantenir la mascarilla durant 20 minuts i aclarir la pell amb aigua fresca. Mascarilla de préssec: Triturar un préssec madur i afegir una cullerada d'oli d'ametlles. A continuació aplicar sobre la pell i deixar-la actuar durant 20 minuts, després aclarir amb aigua freda. Aquesta mascarilla resulta ideal per a pells sensibles. Mascarilla de pinya: La seva polpa triturada és excel·lent per a esborrar les taques del sol. Deixar sobre la pell entre 20-25 minuts.

Fruites i verdures de temporada: Ajuden a passar un bon hivern

Com passa quan s'apropa l'hivern, que canviem la roba de l'armari i substituïm el cotó per la llana o passem del lli al punt per enfrontar-nos al fred, el nostre cos s'ha d'adequar a les temperatures més baixes i a la falta de sol a la nostra pell.

I, és clar, ha de rebre per part nostra, els seus residents i propietaris, un tracte d'acord amb les noves circumstàncies.

La dieta que ens resultava útil i gratificant en els llargs i assolellats dies d'estiu ja no serveix: és massa frugal per a l'hivern. La naturalesa, que continua sent sàvia, inunda els mercats amb aliments de temporada que aporten aquestes propietats que ens ajuden a afrontar els mesos hivernals i a combatre els catarros, constipats i tremolors tan propis d'aquestes dates. A l'estiu, el gaspatxo és refrescant i saborós; a l'hivern, la sopa entona el cos. A la tardor i a l'hivern disposem d'aliments de temporada calòrics, com llegums, patates i moniatos, que ens serveixen per anar acumulant reserves d'energia. En aquestes dates, les temperatures baixen i el nostre organisme necessita més calories per mantenir la calor corporal.



Aliments d'hivern

Els aliments de temporada són interessants des d'una triple perspectiva: nutricional, econòmica i ecològica. La quantitat de nutrients d'un aliment (vitamines i sals minerals, entre d'altres) depèn, entre altres factors, de la riquesa dels sòls en els quals es conrea i del grau de manipulació a què se sotmet el producte. Sembla lògic que les hortalisses aconsegueixin el seu desenvolupament òptim i ofereixin el millor aportament nutricional en les condicions climàtiques que més afavoreixin el seu creixement, les que marca el seu calendari natural. La majoria de les verdures i fruites de clima càlid es caracteritzen perquè la part que és comestible és el fruit: carbassa, carbassó, pebrot, tomàquet, meló, síndria, cogombre...



Les de clima temperat o fred, pròpies d'aquesta temporada, ofereixen com a part comestible les fulles, els bulbs o les arrels: bleda, espinacs, porros, col, coliflor, all, ceba, rave... L'aliment de temporada és gairebé sempre el que més convé als consumidors: normalment més econòmic, la seva qualitat organolèptica, segons asseguren els especialistes en gastronomia, també és millor. A més, si consumim productes de temporada contribuïm a respectar el cicle natural de producció, cosa que comporta una repercussió positiva en el medi ambient.



Verdures d'hivern, contra el refredat

Bledes i espinacs, carxofes, carbassa, col (coll geganta o col de cabdell), coliflor o capça, cols de Brussel·les, xampinyons, pèsols i faves, mongetes verdes, porros, card, remolatxa, rave, enciam de fulla de roure, créixens... són verdures d'hivern. Durant aquests mesos, poques persones es lliuraran de malalties respiratòries, com un refredat o una bronquitis. La tos és el símptoma més comú de les malalties de l'aparell respiratori, tan freqüents com indesitjades. Hem d'aprofitar que tenim a la nostra disposició vegetals de temporada amb propietats molt útils davant d'aquestes afeccions tan molestes. Per exemple, les hortalisses al·liàcies (ceba, all, porro...) tenen propietats mucolítiques i antisèptiques: estoven la mucositat, afavoreixen l'expulsió de moc i actuen contra els gèrmens (bacteris o virus) causants o agreujants de l'afecció. La inhalació de l'essència que desprèn una ceba o qualsevol altra hortalissa al·liàcia ajuda a eliminar la mucositat i fins i tot pot alleugerir la tos. Els compostos ensofrats que formen l'oli essencial d'aquests aliments passen ràpidament a la sang només arribar a l'estómac i s'eliminen de seguida pels pulmons. Això fa que als pocs minuts d'haver menjat ceba o all, l'alè adquireixi aquella olor tan característica. Aquests compostos ensofrats exerceixen una acció antiespasmòdica, mucolítica (faciliten l'eliminació de la mucositat) i antibiòtica. Per tant, les afeccions de les vies respiratòries (sinusitis, bronquitis, pneumònia) milloren amb el consum d'aquests aliments, preferiblement crus o molt poc bullits. La borratja suavitza i desinflama les mucoses respiratòries. Aquesta verdura, també hivernal, conté mucílags d'acció emol·lient (suavitzant). Bullida amb el seu brou resulta beneficiosa per a les afeccions respiratòries.

La importància de les vitamines C i A



El dèficit de vitamina C redueix la resistència a les infeccions, cosa que pot comprometre la nostra salut durant dies o setmanes. Les verdures de la família de les cols són les més riques en vitamina C i àcid cítric, que potencia l'acció beneficiosa d'aquesta vitamina. Igualment, es consideren font important d'antioxidants naturals: antocianines (color morat), betacarotens (color groc-ataronjat-vermellós, emmascarat per la clorofil·la) i compostos sulfurosos. La investigació més puntera indica la capacitat d'aquestes substàncies per impedir el desenvolupament de tumors, tot i que encara no hi ha consens científic i queda molt terreny per estudiar. La riquesa en sofre d'aquestes verdures promou que es formin aquests compostos ensofrats relacionats amb l'olor tan particular que desprenen durant la cocció.



D'altra banda, el nostre organisme necessita vitamina A per mantenir en bon estat la pell i les mucoses (entre les quals hi ha les que recobreixen l'interior dels bronquis) i reduir el risc d'afeccions respiratòries. La pastanaga és l'aliment més abundant en betacarotè, antioxidant que a l'intestí s'acaba transformant en vitamina A a mesura que l'organisme la necessita. Les fulles del nap, els grelos, a més de la seva riquesa en folats, vitamina C i vitamina E, contenen betacarotens en una quantitat important. Les verdures de fulla de temporada (bleda, espinacs, endívia, borratja) són riques en folats i fibra i aporten així mateix betacarotens (el color taronja està emmascarat en aquestes verdures pel pigment clorofil·la) i vitamina C (llevat de l'endívia). Igual com en la resta de verdures, les fulles més externes són les més vitaminades. El betacarotè o la provitamina A no es destrueix amb la calor, per la qual cosa aquesta substància no es veu disminuïda amb la cocció dels aliments. Amb un consum abundant d'aquestes verdures millorarem l'estat de la mucosa bronquial i alleugerirem la tos.



A diferència de l'anterior, la vitamina C és sensible a la calor i a l'oxidació. D'aquí l'interès d'incloure cada dia verdures crues en forma d'amanides o lleugerament cuinades per minimitzar les pèrdues d'aquest nutrient.



Kiwi, llimona, mandarina, taronja, aranja, fruites tropicals (papaia, xirimoia, pinya...), fruites dessecades (figues, dàtils...) són fruites d'aquesta temporada que convé consumir per proveir-nos de vitamines. De fet, l'abundància vitamínica és un dels principals senyals d'identitat de qualsevol fruita, si bé unes contenen vitamines que amb prou feines apareixen en altres. Totes les fruites d'hivern són molt riques en àcid ascòrbic o vitamina C. Els cítrics constitueixen la primera font d'aquesta vitamina, a excepció de la guaiaba i el kiwi que concentren la major quantitat d'aquest nutrient. També contenen àcids orgànics com el cítric, que els confereixen sabors lleugerament àcids. Aquest últim potencia l'acció de la vitamina C.



A més de la vitamina C, a les fruites d'hivern destaca l'elevat contingut en carotenoides, pigments vegetals amb capacitat antioxidant. En aquestes fruites també hi abunda la fibra, majoritàriament soluble: pectina i mucílags. Als cítrics, la fibra (pectina) es concentra a la part blanca que cobreix la polpa, de la qual no hi ha cap motiu per rebutjar-la. El color de taronges, mandarines i aranges l'aporta el betacarotè, del qual aprofitem les seves propietats beneficioses. El valor energètic de les fruites d'hivern ve determinat pel contingut en hidrats de carboni simples (glucosa, sacarosa i, principalment, fructosa). La proporció és diferent segons les espècies i dins de la mateixa espècie es registren variacions importants. Les més riques en sucres són les fruites dessecades (dàtils, figues seques...), seguides de les tropicals (xirimoia, nespra madura, caqui, mango i pinya tropical).



La fruita, millor sencera

La millor forma d'aprofitar les qualitats nutritives de qualsevol fruita és consumir-la crua. Convé no excedir-se en el pelat, ja que la part més externa, just sota de la pell, és la que concentra més quantitat de vitamines. Si opteu per menjar-vos-la amb pell, no oblideu rentar-la per eliminar les possibles restes de pesticides i altres contaminants que puguin estar concentrats a la pell. Trossejar la fruita suposa posar més superfície de l'aliment en contacte amb l'oxigen, per la qual cosa la pèrdua de vitamines per oxidació és superior. Per tant, el més recomanable és partir-la just en el moment en què es vagi a consumir. Passa el mateix amb els batuts i purés: si volem aconseguir tot el seu aportament vitamínic els hem de consumir immediatament després d'haver-los elaborat.

Conciliar dieta sana i festes nadalenques es possible

Segons els experts en nutrició, conciliar dieta sana i festes nadalenques pot ser possible. Els especialistes han elaborat un "decàleg" amb 10 trucs senzills per sobreviure a les festes... i no penedir-se:




Per als dies de celebració:



1) Llança-li imaginació al menú nadalenc: unes verdures braseadas poden ser un primer plat de luxe. I per què no un glamouroso aperitiu a base de crema de carbassa i parmesà?



2) Els experts recomanen no saltar-se els 5 menjars
dinars al dia, però cuida les racions. No per omplir més el plat serà el menjar
dinar més saborós.



3) Dóna-li a les guarnicions la importància que es mereixen. Ajuden a variar la quantitat d'aliments diferents en un menjar
dinar i també fan possible que les racions de proteïnes i greixos siguin més petits. A més, les millors guarnicions de la cuina espanyola expliquen
compten amb verdures: Desembre és un bon mes per a l'escarola, el bròquil i l'api.



4) Has pensat que els sucs i els concentrats de fruites poden ser una excel·lent alternativa al cava? Llança-li imaginació al menú nadalenc. A més de sorprendre els teus convidats, la teva salut ho agrairà.



5) Combina el torró amb altres postres de primera: els sorbets. Si tenen un alt contingut en suc de fruita, aporten nutrients, vitamines i aigua a la dieta diària.



6) Converteix la sopa en un dels teus millors aliats. En molts llocs d'Espanya, és un plat tradicional que no falta a les taules de Nochebuena: no escatimis la ració de verdures en aquest cas. Les sopes i les cremes són un gran aliment tant per a les ocasions especials com per a la resta del dia: actuen com a saciante, eliminen la nostra ansietat cap a altres productes més calòrics i aporten aigua.



Abans o després de les grans ocasions...:



7) No facis que els teus menjars
dinars "normals" siguin només a base de sobres. Per exemple, combina els llagostins que quedaven en una gran amanida i pren-lo com
com a plat únic. O, abans del filet, fes-te una tassa de brou de verdures.



8) L'esmorzar, més important que mai: És igual que el sopar del dia anterior hagi estat més que abundant. Un bon esmorzar et permetrà començar la jornada amb energia i, a més, aguantar sense ansietat fins i tot l'arribada del dinar. Si et sents pesada i amb temptacions de prescindir de la primera bocada del dia, oblida't del cafè i les galetes, però no de la fruita.



9) Si tens ganes de picar entre hores, fes-ho! Però evita el torró: millor prepara un bol amb les fruites que més t'agradin i mantenlo a la vista, per poder llançar mà d'ell en qualsevol moment.



10) Beu molts líquids durant tot el dia: ajudaran a hidratar el teu cos i a recuperar-te dels "tiberis". Recorda que cal ingerir almenys 1,5 litres diaris d'aigua.

CISTELLA DE FRUITES PER REGALAR


No disposem de cistelles on col.locar els productes però hem pensat que en aquestes festes pot ser un regal econòmic i diferent. El que si podem oferir són els nostres productes de la millor qualitat hi ha un preu immillorable.


El regal que comentem no serà merament decoratiu, realment serà un grup de fruites de la millor qualitat, el seu consum constituirà també un plaer que no queda únicament en el tema visual.

Les cistelles poden realitzar-se amb diferents productes donant lloc a ajustar-se a les seves necessitats.

A més, cada cistella s’hauria d’enviar amb una carta detall de components com per exemple la següent:

Estimat Sr . Garcia:

La Cistella de fruita de la qual vostè gaudirà està composta per:

Pinya Del Monte

Poma Golden

Poma Fuji

Raïm

Préssec de Calanda

Taronges

Kiwi

Maduixa



Tots els ingredients són de Categoria Extra
I han estat seleccionats especialment per vostè.
Jesús Garcia, qui li fa aquest obsequi, a més del regal en sí,
li està oferint el desig de salud i benestar.
Esperem que sigui del seu agrad.

A Campdevànol a 4 de Desembre de 2009
Cistella confeccionada per: Fruites A.Higueras


En el cas que estiguin interessats en aquesta carta, si la sol.liciten en el correu electrònic anna.higueras@uvic.cat l’enviarem sense cap problema.