La fruita és un aliment ric en antioxidants.

Actualment més de la meitat de les morts són degudes a malalties cròniques no transmissibles, incloent les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis i l’obesitat. L’Informe sobre la Salut en el Món 2002 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calculava que la ingesta de poca quantitat de fruites i verdures provocava aproximadament un 5% del total de morts. Està clar, doncs, que si s’augmenta la ingesta de fruita i verdura aquests percentatges poden reduir-se ràpidament; els efectes beneficiosos de les fruites i de les verdures estan científicament demostrats, incloent la prevenció de deficiències de micronutrients. La protecció que aquests aliments exerceixen sobre aquest tipus de malalties, s’ha atribuït a la seva activitat antioxidant, a l’estimulació del sistema immune, a la millora del metabolisme del colesterol, a la disminució de la pressió sanguínia i a l’activitat antivírica i antimicrobiana. Per això es fa èmfasi en el fet que el seu valor per a la salut no prové del contingut individual en vitamines o en minerals, sinó en l’acció conjunta de tots els seus components i de la disminució del consum d’altres productes, que pot desplaçar de l’alimentació.



Aquesta situació va motivar a l’OMS i a la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) a impulsar una iniciativa global orientada cap a una major producció i consum de fruita i verdura l’any 2003. Aquesta iniciativa es va inscriure en el context de l’Estratègia Mundial d’Alimentació, Activitat Física i Salut aprovada per l’Assemblea Mundial de la Salut l’any 2004. Aquesta estratègia recomana “augmentar el consum de fruites i d’hortalisses”. En un informe d’experts titulat Dieta, Nutrició i Prevenció (FAO i OMS), es recomana la ingesta mínima de 400 g diaris de fruita i verdura (excloent la patata i altres tubercles rics en midó) (OMS, 2003), que es corresponen al consum de 5 o més racions d’aquests aliments (d’aquí el nom de la campanya “5 al dia”).



En termes generals, podem afirmar sense cap mena de dubte que les fruites, les verdures i les hortalisses formen el grup d’aliments més important per la promoció de la salut en els països desenvolupats. La seva aportació nutritiva en aigua i micronutrients és significativa i imprescindible en qualsevol model de consum alimentari actual; té una alta capacitat de saciar i incorpora quantitats importants de fibra, soluble i insoluble amb un gran efecte prebiòtic. A més a més cal destacar la gran varietat de colors, olors i sabors que conjuntament ens aporten un gran atractiu organolèptic. Però el gran potencial de salut d’aquests aliments rau en l’aportació d’elements no nutrients (compostos fitoquímics) de gran funcionalitat biològica. És el cas dels polifenols.



Els polifenols són un grup molt complex format per flavonoides, derivats d’àcids hidroxicinàmics, estilbenoides, tanins, etc. Es tracta d’un grup multifactorial i per tant s’associa amb molts efectes beneficiosos. El més importants d’aquests efectes és la capacitat antioxidant. Els antioxidants són compostos molt diversos que tenen la propietat de neutralitzar els radicals lliures abans de que els nostre organisme els oxidi.



Els radicals lliures poden procedir de l’alimentació, del nostre organisme o de l’ambient (tabac, contaminació, productes químics). Aquestes substàncies es produeixen durant l’activitat bioquímica normal de qualsevol cèl·lula. Aquests radicals poden oxidar l’ADN de la cèl·lula, els lípids i les proteïnes i arribar a lesionar la cèl·lula. Els antioxidants eviten aquest dany captant els radicals i prevenint a l’home d’una sèrie de malalties, la majoria d’elles cròniques.



Els antioxidants poden ser endògens (glutatió, glutatió reductasa, superòxid dismutasa, catalasa, àcid úric) i exògens, provinents de la dieta (vitamines, minerals, compostos fenòlics i antocians).



A l’organisme existeix un equilibri natural entre el sistema de defensa antioxidatiu, que pot ser d’origen endogen o exogen, i les espècies reactives de l’oxigen. Quan aquest equilibri es trenca es parla d’un estrès oxidatiu causat per una ingesta deficient de compostos antioxidants o per un excés d’espècies oxigenades reactives.



L’oxidació dels lípids comporta el desenvolupament d’un procés arterioscleròtic i d’un conjunt d’accidents cardiovasculars. Si es dóna a nivell de l’ADN provoca un desenvolupament tumoral (càncer) i un envelliment cel·lular. Quan l’oxidació és a nivell de les estructures neuronals provoca malalties degeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.



Segons la literatura, cada polifenol té característiques pròpies i el conjunt de polifenols present en un aliment aconsegueix un efecte protector de la salut superior, oferint efectes sinèrgics. Una gran varietat de polifenols possibilita diferents propietats de solubilitat i la seva acció com a antioxidant. Això, sumat a la capacitat d’alguns polifenols d’inhibir o d’activar enzims específics de l’organisme contraris a l’oxidació, explica les evidències epidemiològiques relatives al consum de polifenols antioxidants com a protectors de malalties cròniques que actualment són la principal preocupació de la salut pública mundial.



No tots els polifenols tenen la mateixa capacitat antioxidant, ni el mateix mecanisme d’acció. Els principals mecanismes pels quals actuen són com a antioxidant, atrapant els radicals lliures o, de manera indirecta, com a agents quelants d’ions de metalls de transició; és a dir, unint-se als ions i reduint la capacitat d’aquests metalls pesats de generar radicals lliures. De la mateixa manera, a causa de les seves propietats de solubilitat, poden localitzar-se sobre la superfície de les partícules de baixa densitat (LDL), disminuint el consum dels antioxidants propis de les LDL com la vitamina E i els carotenoides i en alguns casos regenerant la vitamina E oxidada en les partícules LDL.



Podem concloure que l’oxidació cel·lular és un fet espontani en el desenvolupament de la vida i que per tant existirà sempre. Hem d’intentar mantenir un equilibri corporal on s’equiparin els processos oxidatius i les substàncies antioxidants. Aquest equilibri es trencarà a causa de diversos efectes externs i emocionals i és en aquests moments quan hem d’ingerir substàncies antioxidants. D’aquesta manera contribuirem o retrobarem aquest equilibri. La fruita serà una bona manera d’aconseguir-ho i una premissa per a gaudir d’un estat general saludable.

No hay comentarios: