PREPARAR SUC: La salut i els preparats de fruites i verdures



El ritme de vida que portem ens fa buscar fórmules per estalviar feina i temps, és per això que ens resulta molt pràctic utilitzar elements que ens faciliten el treball a casa. Tot i així crec que no ens hem de deixar enganyar per la publicitat de certs productes que ens estalvien feina, perquè per altra banda ens poden estar limitant en salut.

Se’ns ven la ideal que és més fàcil comprar un tetrabric de “brou de verdures” que comprar, rentar, tallar i cuinar per gaudir d’un substanciós brou de verdures escollides per nosaltres mateixos. Encara que a vegades ens sigui una solució el menjar preparat, vull defensar la gran importància de preparar nosaltres mateixos els plats a base de fruites i verdures.



Per SALUT:

• tenir plantes a casa, tenir cura d’elles, regar-les i tenir-hi contacte, és molt beneficiós per la nostra salut, doncs el mateix podem dir de les verdures i fruites: anar a la fruiteria, agafar-les, escollir-les, rentar-les, tallar-les ens aporta un contacte magnífic amb la NATURA. Comprar un brou ja preparat, ens estalvia molta feina però… ens fa perdre una oportunitat magnifica. Quan per exemple tallem pebrot vermell (ric en calci, magnífic per combatre l’estrenyiment i la diabetis) , aquella oloreta tan bona i penetrant… olorem… sembla com si netegés les vies respiratòries. El contacte amb qualsevol verdura ens proporciona SALUT. Quan toquem les plantes es crea doble via; la que ens proporciona la planta a través de la seva olor, suc o matèria, generant cap a nosaltres vibracions i substàncies positives i l’altre que absorveix les nostres substàncies negatives tan físiques com mentals.

• Sabem que el que prenem en un tetrabric de brou preparat?? En canvi, podem escollir quines verdures combinar, i si ens informem una mica sabrem les substàncies que proporciona cada producte al nostre organisme. Evitem els conservants i demés substàncies que incorporen. Un consell: NO POSEU MAI OSSOS AL BROU!, aporten la cadaverina que és molt perjudicial per la salut.

• Totes les verdures i hortalisses ens proporcionen substàncies vitals per combatre les malalties, si són crues millor, i s’han de prendre AL MOMENT de ser preparades perquè no perdin propietats… quant de temps ha passat entre la preparació del brou envasat fins que ens arriba a la taula?

• Som capaços de perdre hores a la carretera per anar a trobar un tros de natura a la muntanya, però ens sembla terrible perdre 15 minuts en escollir, tallar i cuinar les verdures que ens proporcionen salut.

Per EDUCACIÓ ECOLÒGICA:

• Quan estic a la cuina preparant un brou de verdures o tallant els components per una suculenta amanida, m’agrada que els meus fills participin i comparteixin aquestes experiències; tot plegat forma part de l’educació ecològica que estem promovent actualment. Procurem que les noves generacions no oblidin que venim de la terra, que formem part de la natura, que depenem d’ella i és el nostre principal aliment.

• Per descomptat és millor generar residus orgànics que no pas plàstics.

Per REFLEXOLOGIA:

• des del punt de vista reflexològic, també té avantatges aquest contacte amb fruites i verdures; per exemple escorre les taronges de forma manual t’activarà els punts reflexes de les mans, agafar una taronja o una ceba, o llimona, etc., a cada mà, apretant i donant-els-hi voltes, és un magnífic exercici d’estimulació, de circulació i musculació, a més de tenir un intercanvi d’energia natural.

PREPARAR ALIMENTS NATURALS ENS FARÀ “PERDRE” UNS MINUTS, PERÒ GUANYAREM EN SALUT, EN ECOLOGIA I EN CONTACTE ENERGÈTIC NATURAL

Aliments medicinals.Hipòcrates ja deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina sigui el teu aliment“.






Des del seu origen, l’home íntimament lligat a la Natura, ha buscat en els productes de la terra com curar les seves malalties, i és l’experiència de milions d’anys la que ha fet de la Natura la primera font de salut de la humanitat.



Hipòcrates ja deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina sigui el teu aliment“. Amb la qual cosa ja es sabien les propietats dels aliments vegetals com les fruites, verdures, hortalisses, cereals, plantes, llavors, flors, escorces, arrels, etc.

En l’actualitat es van descobrint els principis actius d’aquests productes, és a dir, els causants de les seves propietats medicinals, la qual cosa representa un gran avenç científic, a favor de la salut de l’ésser humà.

Per tant és molt important consumir de forma regular aquests aliments i en especial tots aquells que tenen veritables propietats terapèutiques com els que anem a exposar a continuació:




VERDURES I HORTALISSES

.- Carxofa: Contra problemes del fetge, laxant, depurativa de la sang, ajuda a baixar el colesterol, triglicèrids i glucosa, antiartrítica i antireumàtica.

.- Ceba: És diürètica, depurativa i antiinflamatoris.

.- Alls: Són molt útils contra el reuma, per baixar la tensió de la sang, expulsar cucs i com a desinfectant digestiu i circulatori. Són molt depuratius.

.- Rave: Molt depuratiu, hepatitis protector hepàtic, diürètic, expectorant respiratori, i molt ric en vitamina C.

.- Pastanaga: Rica en vitamina betacarotè, afavoreix la visió nocturna, antioxidant molt potent, tònica, digestiva.

.- Tomàquet: Resulta ser antiartrític, estimulant hepàtic, depuratiu, i una de les hortalisses més rica en vitamines i minerals sobretot en potassi. De gran poder antioxidant pel que per la seva aportació en licopè resulta ser un gran protector contra el càncer.

.- Pebrot: Vermell i madur és una gran font en vitamina C, que supera fins i tot als cítrics, d’igual manera, madur i vermell -com el tomàquet- conté licopè, que és un potent antioxidant.

.- Patata: Antiartrítica, útil en les gastritis amb excés d’acidesa d’estómac, i diürètica.

.- Remolatxa: Laxant, diürètica i rica en minerals sobretot en ferro.

.- Carbassa: Molt útil per eliminar paràsits intestinals (cucs) i les seves llavors per a la prostatitis. També ajuda a regular els nivells de sucre en la sang.

.- Espàrrec: Extraordinari diürètic natural, ric en minerals, especialment en fluor, fòsfor i potassi.

.- Api: Gran remineralitzant, de gran ajuda en la hipertensió arterial, ajuda a baixar les taxes d’àcid úric i colesterol, molt depuratiu i diürètic.

.- Enciam: Depuratiu, calmant del sistema nerviós, contra l’insomni i laxant.

.- Borratja: Depurativa, diürètica, indicada en processos infecciosos i amb febre (grip, tos, faringitis, etc.), El seu oli ajuda a regular el sistema hormonal femení.

.- Espinacs: Depuratives, laxants i riques en sals minerals, sobretot en ferro.

.- Card: De propietats semblants a la carxofa, aperitiu, diürètic, i hepàtic (facilita la secreció i la qualitat de la bilis).

.- Mongeta tendre: Diürètica, activadora del metabolisme de la glucosa en sang, i diürètica.




LLEGUMS

.- Pèsols: Són molt nutritius i rics en proteïnes. Igual que la soja, és una bona alternativa per als vegetarians o els que prenen poca carn. Rics en fibra, la qual cosa resulten molt adequats per a regular els nivells de colesterol i glucosa.

.- Mongeta (mongeta seca): Molt nutritiva, font important de proteïnes, les beines seques i bullides són hipoglucèmiants, riques en fibra.

.- Llentia: Rica en proteïnes, ajuda a baixar el colesterol i la glucosa, rica en ferro.

.- Cigró: Gran contingut en fibra, la qual cosa resulta molt útil per al restrenyiment, redueix el colesterol i la diabetis, ric en magnesi (protector cardiovascular).

.- Soja: La lecitina de soja aporta fitoestrògens, per el que regula el flux hormonal femení, reduint les sufocacions i la pèrdua de minerals en la menopausa, Ajuda a prevenir el càncer femení i el de pròstata, així com els del cor i sistema circulatori , redueix el colesterol i triglicèrids i neteja el fetge de greix.




CEREALS

.- Blat: Aliment molt energètic, per la seva riquesa en fibra és molt eficaç contra el restrenyiment i els diverticles intestinals, ideal per a problemes nerviosos en períodes d’estudis. Pel seu contingut en fitoestrògens redueix la possibilitat de patir càncer de mama, úter i pròstata, potent antioxidant per ser ric en seleni i vitamina E, (sobretot l’oli del seu germen), ajuda a mantenir netes les artèries, es pot consumir forma de gra o de farina, però sempre integral (pa integral) perquè les seves propietats, no siguin destruïdes pel procés de refinament.

.- Avena: Molt energètica i de fàcil digestió, rica en complex vitamínic B, útil per reduir l’ansietat, estimula la glàndula tiroide ajudant a metabolitzar millor els greixos, afavoreix l’activitat del pàncrees pel que regula la quantitat de sucre en sang, afavoreix la producció de llet en la lactància, pel seu contingut en fibra retarda l’absorció de colesterol i glucosa a l’intestí.

.- Arròs: Si es consumeix integral o sense refinar -com tots els altres cereals- ens trobem que en el seu interior, a més de fibra (el segó), es troben les vitamines i minerals, les quals es perden si ho consumim refinat (arròs blanc ). Ideal tant para el restrenyiment (fibra) com per a la diarrea (aigua d’arròs), ric en magnesi, ajuda a reduir el colesterol i la tensió arterial, ric en complex vitamínic B, i en no contenir gluten ho poden consumir els celíacs.

.- Blat de moro: Aliment ideal per a nens i esportistes, la seva farina és ideal per als celíacs, els seus estigmes en infusió són molt diürètics i ajuden a baixar la tensió de la sang, la seva aportació en fibra fa baixar el colesterol, conté betacarotè un antioxidant molt recomanable per prevenir el càncer.

.- Mill: És un dels cereals que més ferro i magnesi aporten, molt indicat en casos d’anèmia, rampes musculars i embaràs, enforteix la pell, el cabell, les ungles i les dents.

.- Quinoa: Conté el doble de proteïnes que els cereals habituals, menys carbohidrats, vitamines del grup B, molts minerals i greixos saludables a més de aminoàcids.




FRUITS SECS

.- Ametlla: Prevé les malalties del cor i de la circulació de la sang, ajuda a disminuir el colesterol, posseeix un elevat contingut en àcids grassos monoinsaturats (àcid oleic), vitamina E, fibra i calci.

.- Nou: Ajuda a baixar el colesterol “dolent” o LDL degut al seu contingut en àcid-insaturat-linoleic, molt energètica i rica en vitamines, minerals i fibra, molt útil en la síndrome premenstrual perquè conté vitamina B6, nodreix i hidrata la pell al contenir zinc, vitamina E i àcid linoleic, i pels seus compostos polifenólics pot prevenir l’èczema.

.- Avellana: Conté un alt grau en àcid oleic, per la qual cosa són molt útils per baixar el colesterol i disminuir el risc de malalties cardíaques, rica en vitamina E i fibra, bona font de calci per lluitar contra la descalcificació i osteoporosi.

.- Pinyó: Amb alt contingut en calci i magnesi, molt apropiats contra la descalcificació, osteoporosi i en nens en èpoques de creixement, combat el colesterol, ideal per esportistes i excursionistes, així com per problemes d’anèmia.

.- Anacard: És ric en seleni, un antioxidant formador de l’enzim glutation peroxidasa, que preveu algunes classes de càncer.

.- Cacauet: Font important en àcid fòlic, per la qual cosa resulta molt recomanable per a les embarassades, antioxidant de les membranes cel•lulars pel seu contingut en vitamina E, i pel seu contingut en sofre és ideal per desinfectar les vies respiratòries, pell i fetge.

.- Llavor o pipa de gira-sol: Prevé de i infarts, pel seu alt contingut en potassi i magnesi és ideal per prevenir lesions dels esportistes i millorar el seu rendiment, riques en vitamina E la qual intervé per afavorir la fertilitat.

.- Llavor de Sèsam: Per la seva gran aportació de calci és ideal en l’embaràs i lactància, prevé la infertilitat masculina en ser rica en Zinc, en anèmies pel seu contingut en ferro, la seva aportació en lecitina (superior a la de la soja) ajuda a reduir i controlar el colesterol i triglicèrids.




FRUITES

.- Poma: La pectina que conté ajuda a mantenir estables els nivells de sucre en la sang, regula l’intestí, tant en cas de diarrea (pelada i ratllada) com de restrenyiment.

.- Pera: Ajuda a mantenir els nivells normals de sucre en la sang, regula l’intestí pel seu contingut en fibra, rica en potassi i vitamina C, alleuja les digestions pesades.

.- Raïm: Molt depuratiu (cura de raïms), remineralitzant, molt energètica (panses), no es recomana als diabètics.

.- Plàtan: Molt nutritiu, ric en fructosa, sucre que aporta energia de forma ràpida, ideal per tant per a esportistes en fase de competició, conté potassi i triptòfan, aminoàcid essencial que ajuda a regular la serotonina al cervell, útil en casos de ansietat i insomni.

.- Cirera: Ajuda a eliminar l’àcid úric, laxant i diürètica (les cues en infusió), rica en ferro, calci i vitamina C.

.- Síndria: Refrescant, diürètica i remineralitzant, recomanable en problemes renals i de les vies urinàries, les seves llavors són bones per la salut de la pròstata.

.- Pinya: Digestiva, remineralitzant, normalitza les mucoses alterades de la boca faringe i laringe, rica en enzims digestives.

.- Llimona: Molt útil en malalties hepàtiques i biliars, ajuda a la digestió dels greixos, fa baixar el colesterol, ric en vitamina C, ideal per combatre la hipertensió arterial, i per als diabètics en regular, depurar i estimular el pàncrees.

.- Taronja: Juntament amb la llimona molt útil en malalties febrils i infeccioses, rica en vitamina C, també d’efectes laxants.




BOLETS ORIENTALS MEDICINALS

En les últimes dècades ha augmentat a Occident l’interès pels bolets orientals, en haver-se posat de manifest les seves propietats curatives mitjançant diverses investigacions científiques.

.- Shiitake: Entre els seus principis actius trobem substàncies (Lentinano, Eritadenina, superòxid-dismutasa) que actuen en l’organisme estimulant el sistema immunològic, en concret als limfòcits-T, o cèl•lules assassines, que a més de frenar el desenvolupament del càncer actuen com antiinfecciosos. També contenen un principi actiu, que indueix la síntesi de l’interferó en l’organisme, que actua com antivíric i antitumoral. Així aquests bolets i els seus extractes es fan servir de forma tradicional a l’Orient Llunyà per tractar malalties víriques (hepatitis, grip i sida), així com en malalties cancerígenes, com potent antioxidant i per reduir el nivell de colesterol en la sang.

.- Reishi: També d’acció immunoestimulant i anticancerós, pel seu contingut en lentinano.

.- Maitake: Conté un polisacàrid derivat del glucans al que se li atribueixen propietats anticanceroses, antihipertensores i antidiabètiques.

Quins motius ens poden empènyer a buscar les fruites i verdures de la temporada que estem?

Quins motius ens poden empènyer a buscar les fruites i verdures de la temporada que estem?


.- Tenen molts més nutrients. Són les que s’acaben de recollir, i per tant no han estat en càmeres frigorífiques. Els aliments acabats de collir mantenen la seva frescor característica amb tots els seus nutrients (vitamines, enzims, energia vital, ….) ja que no han tingut temps d’oxidar-se.

.- La Natura és sàvia. La Mare Natura sap quines energies ens corresponen a cada estació i per això en les facilita. Ve a ser el mateix principi que el yin i el yang però occidentalitzat, cada cosa al seu temps serveix per activar o contrarestar les energies del moment i per lo tant equilibrar.

.- El preu. Quan un producte és de temporada està present a la majoria de botigues i per tant per la llei de l’oferta i la demanda el preu no és alt. Al contrari, quan no és temporada escasseja i el preu puja.

.- Organolèpticament són molt millors. Les fruites i verdures fresques conserven tot el seu gust i textura originals i genuïns. Les de fora de temporada ja han perdut els dos conceptes esmentats.

Perquè menjar la fruita madura?

Els químics actius de les plantes que ens ajuden a lluitar contra la malaltia o fitonutrients, solament es desenvolupan completament si la planta o fruita es deixa madurar del tot, abans de tallar-la. Per aquesta raó, hi ha molts estudis publicats que reflecteixen la falta de nutrients en l’alimentació actual. Un d’ells va ser publicat per la Universitat d’Harvard, i es va estudiar el tomàquet. El tomàquet madurat a la planta abans de tallar-lo, té prop de 300 fitonutrients, entre ells el Lycopè, important per a ajudar al cos en la prevenció del càncer de próstata, bufeta i esòfag. El tomàquet tallat o collit quan està verd, pràcticament no té fitonutrients, és un aliment amb poc contingut nutricional, com ho van comprovar els científics que van fer els estudis.



Aquest mateix principi s’aplica a la resta dels vegetals i fruites que consumim.



Un bon consell que us puc donar és que compreu els vostres vegetals i fruites a les parades de pagesos que hi han en els mercats de les ciutats i pobles, encara que aquests cada vegada més s’abateixen de Mercabarna com les grans superfícies; així doncs mireu que siguin de les rodalies i de confiànça. Aquest agricultors, normalment porten les fruites i vegetals madurats a la planta. Una altre bona possibilitat és comprar-les a les tendes de alimentació ecològica, aquestes tenen més conciència de la qualitat nutricional del producte i a més treballen amb productors dels rodals. I si no es té aquesta facilitat, tracteu de comprar les fruites d’estació, amb això vull dir, les fruites que es produïxen en els diferents mesos de l’any, per exemple les pomes i raïms a l’hivern, els préssecs a l’estiu. Les fruites que s’estan produint en el moment que les consumim, tenen mes probabilitats de ser collides quan estan madures.



Els fitonutrients:



També anomenats fitoquímics són les substàncies que li donen a les plantes el seu color i sabor. Hi ha milers de fitonutrients a les plantes i una sola d’elles en pot tenir fins a 50 de diferents. Els fitonutrients actuen en el cos com antioxidants (escombren els radicals lliures), protegeixen el DNA -macromolècula complexa responsable del codi genètic- del nucli de la cèl·lula (evitant mutacions-tipus càncer), detoxifiquen al cos de la pol·lució ambiental, desactiven substàncies carcinogèniques (que produeixen càncer), enforteixen el sistema immunològic i protegeixen al cos del desenvolupament de malalties cròniques com malalties del cor, cataractes, artritis, pressió alta, diabetis, envelliment, i moltes altres malalties. Els fitonutrients en conjunt amb els antioxidants com:Vitamines A, C i E minerals seleni, zinc i coure, àcids grassos essencials (omega 3), són part important dels “soldats” que protegeixen al nostre cos.


Procés de maduració i evolució:


Les transformacions que es produïxen en les fruites a causa de la maduració són:

.- Degradació de la clorofil·la i aparició de pigments grocs anomenats carotens i vermells, denominats antocians.

.- Degradació de la pectina que forma l’estructura.

.- Transformació del midó en sucres i disminució de l’acidesa, així com pèrdua de la astringència.

Aquestes transformacions poden seguir evolucionant fins a la deterioració de la fruita. L’etilè és un compost químic que produïx la fruita abans de madurar i és fonamental perquè la fruita maduri. En les fruites madures la seva presència determina el moment de la maduració, pel que el control de la seva producció serà clau per a la seva conservació. En les no climatèriques la presència d’etilè provoca una intensificació de la maduració.



Composició de les fruites:



La composició química de les fruites depèn sobretot del tipus de fruita i del seu grau de maduració.



.- Aigua: Més del 80% i fins al 90% de la composició de la fruita és aigua. A causa de aquest alt percentatge d’aigua i a les aromes de la seva composició, la fruita és molt refrescant.



.- Glúcids: Entre el 5% i el 18% de la fruita està format per carbohidrats. El contingut pot variar des d’un 20% en el plàtan fins a un 5% en el meló, síndria i maduixes. Les altres fruites tenen un valor mig d’un 10%. El contingut en glúcids pot variar segons l’espècie i també segons l’època de recol·lecció. Els carbohidrats són generalment sucres simples com la fructosa, la sacarosa i la glucosa, sucres de fàcil digestió i ràpida absorció. En la fruita poc madura ens hi trobem, midó, sobretot en el plàtan que amb la maduració es converteix en sucres simples.



.- Fibra: Aproximadament el 2% de la fruita és fibra dietètica. Els components de la fibra vegetal que ens podem trobar en les fruites són principalment pectines i hemicelulosa. La pell de la fruita és la que posseïx major concentració de fibra, però si no són ecològiques, també és on ens podem trobar amb alguns contaminants com restes de insecticides, que són difícils d’eliminar si no és amb el pelat de la fruita i encara. La fibra soluble o gelificant com les pectines formen amb l’aigua barreges viscoses. El grau de viscositat depèn de la fruita de la qual procedeixi i del grau de maduració. Les pectines ocupen per tant un paper molt important en la consistència de la fruita.



.- Vitamines: Com els carotens, vitamina C, vitamines del grup B. Segons el contingut en vitamines podem fer dues grans grups de fruites:

* Riques en vitamina C: contenen 50 mg/100. Entre aquestes fruites es troben els cítrics, també el meló, les maduixes i el kiwi.

* Riques en vitamina A: Són riques en carotens, com els albercocs, préssec i prunes.



.- Sals minerals: Igual que les verdures, les fruites són riques en potassi, magnesi, ferro i calci. Les sals minerals són sempre importants però sobretot durant el creixement per a la ossificació. El mineral més important és el potassi. Les que són més riques en potassi són les fruites d’os (pinyol) com l’albercoc, cirera, pruna, préssec, etc.



.- Valor calòric: El valor calòric vindrà determinat per la seva concentració en sucres, oscil·lant entre 30-80 Kcal/100g. Com excepció tenim fruites grasses com l’alvocat que posseïx un 16% de lípids i el coco que arriba a tenir fins a un 60%. L’alvocat conté àcid oleic que és un àcid gras monoinsaturat, però el coco és ric en greixos saturats com l’àcid palmític. Al tenir un alt valor lipídic tenen un alt valor energètic de fins a 200 Kilocalorías/100grams. Però la majoria de les fruites són hipocalòriques en fererència al seu pes.



.- Proteïnes i grasses: Els compostos nitrogenats com les proteïnes i els lípids són escassos en la part comestible de les fruites, encara que són importants en les llavors d’algunes d’elles. Així el contingut de greix pot oscil·lar entre 0,1 i 0,5%, mentre que les proteïnes pot estar entre 0,1 i 1,5%.



.- Aromes i pigments: La fruita conté àcids i altres substàncies aromàtiques que al costat del gran contingut d’aigua de la fruita fa que aquesta sigui refrescant. El sabor de cada fruita vindrà determinat pel seu contingut en àcids, sucres i altres substàncies aromàtiques. El àcid màlic predomina en la poma, el àcid cítric en la taronja, llimona, mandarina i l’aranja (pomelo), el àcid tartàric en els raïms. Per tant els colorants, les aromes i els components fenòlics astringents encara que es troben en molt baixes concentracions, influeixen de manera crucial en l’acceptació organolèptica de les fruites.







La fruita és un Aliment Viu:



La fruita està totalment plena d’enzims, fins a cert punt està en un estat gairebé predigerit, si ha madurat amb el sol. Quan la collim es manté viva durant un llarg temps i segueix madurant. Al menjar fruita no destruïm cap vida. La fruita té la llavor dintre de si mateixa i al distribuir la llavor cooperem amb la reproducció d’una nova fruita. Menjar fruita no té res de nociu, no té desavantatges. Els nostres cossos també són cossos VIVENTS, els nostres trilions de cèl·lules es renoven constantment i necessiten una nutrició que estigui VIVA. Com pot donar vida un aliment mort? Com podem millorar el nostre benestar físic i mental amb menjars que han perdut tot el seu valor al ser cuinats? Existeixen vitamines i minerals en aquests aliments, però no la FORÇA VITAL que trobem en aliments sense cuinar, particularment en la fruita. Els aliments elaborats, com els làctis, són aliments morts. Per cert, el formatge té calci, però no l’aliment VIU que el cos requereix. De tots els aliments la fruita és la que té la més alta capacitat de purificació, i a l’estar sota una dieta basada principalment en fruites, el cos fa ús d’aquesta capacitat per a desintoxicarse i eliminar toxines. Aquest, és realment el secret de la dieta, les seves capacitats de desintoxicar al cos donant-li l’oportunitat de purificar-se.

LA FRUITA A FONS

Antigament el consum de fruita depenia de la regió i de l’estació de l’any on es vivia. Avui dia, amb els mètodes actuals de conservació i de transport, en podem menjar tot l’any. Les fruites són aliments vegetals que podem consumir frescos, dessecats, cuits o en conserva. Dins la fruita fresca, hi podem distingir dos grans grups: els cítrics -la llimona i la taronja- i la fruita dolça -com el préssec, la cirera, la pera o la poma. L’oferta de fruita a Catalunya és molt variada i de molta qualitat, i fins i tot està reconeguda amb distintius europeus. És el cas la Denominació d’Origen Protegida pera de Lleida o de les Indicacions Geogràfiques Protegides poma de Girona i clementines de les Terres de l’Ebre.






A Catalunya, la superfície total de fruita fresca, sense incloure-hi els cítrics, és d’unes 43.000 hectàrees. Aquesta superfície es distribueix pels territoris catalans de la manera següent:

més del 80% a Lleida, seguit de Girona i les Terres de l’Ebre amb un 7%, i Tarragona i Barcelona amb menys del 2% de les hectàrees dedicades al conreu de la fruita fresca.



Per espècies, el préssec i la nectarina és el conreu més extens, amb gairebé el 40% de la superfície, seguit de la pera, amb el 30%; la poma, amb el 24%; i en menys quantitat la cirera i la guinda, la pruna, l’albercoc i el codony.



Cada català consumeix una mitjana d’uns 12 quilos de poma l’any, més de 7 de préssec i nectarina, 6 i mig de pera, menys de dos quilos de pruna i cirera, i no arriba a menjar a ni un quilo d’albercoc l’any.





La fruita pertany al grup dels aliments dels que s’han de menjar cada dia segons la piràmide de l’alimentació saludable, una guia visual que recomana la freqüència amb què s’han de consumir els diferents grups d’aliments, com ara els cereals, les verdures, la llet, la carn o els sucres. La composició nutricional de les fruites és molt variada, en funció de la família a què pertanyen, però totes ens aporten sucres, minerals i vitamines. Per exemple, si mengem taronges, maduixes o kiwis, ens assegurarem que prenem vitamina C tot l’any. A més a més, menjar fruita, com la poma, sobretot amb pell, també ens aporta fibra. La fruita és, doncs, una bona font de minerals: el plàtan destaca perquè té molt de potassi, excel·lent si fem esport, mentre que la mandarina ens proporciona calç i el préssec ferro.

Guia de bones pràctiques alimentàries.

Introducció

Aquesta guia pretén conscienciar dels problemes que generen l'alimentació inadequada i la falta d'exercici físic en el conjunt de la població, i dóna alternatives i recursos per facilitar un canvi en els hàbits alimentaris. L'alimentació sana i equilibrada, juntament amb l'activitat física han de formar part progressivament de la nostra vida, això tindrà una conseqüència directa en l'augment de l'autoestima i de la salut.

La Dieta Mediterrània

La dieta mediterrània, rica en verdures, hortalisses, fruita fresca i fruita seca, llegums, peix, derivats del blat i oli d'oliva, es considera un tipus d'alimentació sana i equilibrada.


Actualment, aquesta dieta es considera una dels més saludables del món. Nombrosos estudis han posat de manifest el seu paper important en relació a prevenir malalties relacionades amb els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres.



La característica d'aquesta dieta és la gran varietat d'aliments, especialment fruites, verdures i hortalisses, i el predomini d'aliments d'origen vegetal, davant dels d'origen animal.

El valor nutricional de l'alimentació mediterrània és: rica en hidrats de carboni, en fibra, vitamines i minerals, en greixos vegetals, en antioxidants naturals i pobre en greixos d'origen animal, amb més proporció de proteïnes vegetals que d'animals i amb una gran riquesa i varietat gastronòmica.



La modernització de la societat ha modificat algunes de les excel•lències de la dieta mediterrània tradicional. Les causes poden ser, entre d'altres, menys dedicació a la cuina, globalització alimentària i tendències nutricionals anglosaxones.



Consells bàsics per una dieta sana i equilibrada.

- Per facilitar l'equilibri alimentari és convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que s'han de complementar entre ells.


- L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, ha de ser complet, amb: làctics (llet, iogurt, formatges...), cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar...) i fruita fresca (sencera, trossejada, en sucs...).

- El dinar i el sopar s'han de complementar, evitant repetir aliments i la manera de preparar-los.

- Prioritzar l'aigua davant d'altres begudes.



- Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir.



- Consumir aliments vegetals en abundància: fruites, verdures, llegums i fruites seques. Són la principal font de vitamines, minerals i fibra i aporten una gran quantitat d'aigua. Com contenem antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre d'altres, algunes malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.



- Menjar pa, pasta, arròs i patates és bàsic, ja que aporten una part important de l'energia necessària per a l'activitat diària.



- Els aliments poc processats, frescos i locals són els més adequats. És important aprofitar els productes de temporada ja que, sobretot la fruita i la verdura, permet consumir-les en el seu millor moment, tant a nivell d'aportació de nutrients com per l'aroma i sabor.



- Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges. Són excel•lents fonts de proteïnes, minerals (calci, fòsfor, etc.) i vitamines. El consum de llets fermentades (iogurt, bio, etc.) contenen microorganismes vius capaços de millorar l'equilibri de la flora intestinal.



- Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o al peix.

- L'activitat física diària i adaptada a cada edat és essencial per a la salut.




Cal reduir:



les llaminadures

les begudes refrescants

la brioxeria i la pastisseria

les cremes i les mousses

el sendentarisme i l'excés d'activitats de pantalla.



Consells i recomenacions


Alleugerir els àpats dels dies de festes




• Evitar els aperitius molt abundants, i en tot cas, seleccionar productes a base de peix, marisc o verdures que representen menys energia i greix. L'aperitiu ha de ser l'inici d'un àpat, i no un àpat en si mateix.

• En la composició del menú, procurar fer combinacions entre el primer i el segon plat que es complementin. Primers plats suaus amb segons més consistents, o bé, al contrari.

• Si s'ha de controlar el pes, o bé, es tenen els nivells dels greixos en sang una mica elevats és convenient donar prioritat al peix front les carns.

• Prioritzar les postres a base de fruita fresca.

• Intentar pactar un horari per aixecar-se de taula i sortir a passejar.

• Programar sopars molt lleugers si la celebració s'ha fet a l'hora de dinar, o a l'inrevés.

• Evitar l'excés de begudes amb gas i de begudes alcohòliques.

• Si s'han de controlar els sucres o l'aportació energètica, cal recordar les opcions de les begudes refrescants light o sense sucre.

• Els torrons, massapans i neules són dolços que es serveixen a taula al finalitzar els àpats de les festes de Nadal. Normalment no supleixen les postres, és a dir, s'ofereixen després de les postres de fruita fresca (pinya natural, macedònia, etc.) o de dolça (tortell).

Cal vigilar aquests extres ja que poden desequilibrar seriosament la dieta. Tant els torrons com els massapans estan fets bàsicament de sucre i ametlles al 50%.



Consum de begudes alcohòliques



Està demostrat l'efecte nociu per a la salut del consum excessiu de begudes alcohòliques. En general, es pot dir que a mesura que s'incrementa la quantitat i la freqüència del consum, augmenta el risc de patir disminució del rendiment físic i intel•lectual, accidents, malalties orgàniques, problemes cardiovasculars, alteracions de conducta i, fins i tot, alcoholisme.



Cal, doncs, tenir-ne moderació, ja que els efectes beneficiosos de les substàncies antioxidants de les begudes alcohòliques de baixa graduació (vi, cava, cervesa) només es posen de manifest si se'n beu poc i esporàdicament i, si pot ser, acompanyant els àpats.



A més, l'alcohol també aporta molta energia i, per tant, engreixa.



Exercici físic



L'activitat física regular és bona per a tothom. Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar en bicicleta o fer activitats quotidianes d'una manera activa convé perquè ajuda a sentir-se millor, a relacionar-se amb els altres, a prevenir i a tractar l'excés de pes. Fer alguna activitat física de manera regular és tenir cura del cos i així tot l'organisme en surt beneficiat. Només cal fer-ne 30 minuts al dia.

Hidratar-se i refrescar-se a l'estiu

Llimonades, taronjades, gasoses, coles, orxates, granissats, cerveses, sucs de fruita...són algunes de les begudes més desitjades a l'estiu per poder refrescar-se amb un bon got de beguda.


Però cal estar alerta, ja que la major part d'aquestes begudes, a més de refrescar i satisfer la set, tenen un contingut considerable de sucres i, per tant, d'energia.


La beguda més important, essencial per al bon funcionament i equilibri hídric de l'organisme és l'aigua.

El consum d'aigua mai no s'ha de limitar. Ben al contrari, s'ha de beure en força quantitat, i en qualsevol moment del dia, tant abans, com durant i després dels àpats. L'aigua no aporta calories i, per tant, no engreixa i és imprescindible per a què tots els processos de l'organisme funcionin adequadament.

Cal avançar-se a la set i proporcionar aigua a l'organisme abans que la demani i i sempre s'ha de beure tractada.



Les begudes refrescants poden ser també apropiades, sempre que es prenguin amb moderació i sense substituir l'aigua.

Dins d'aquestes es troben les opcions sense sucres. Les gasoses en general, però també les coles, taronjades... que estan endolcides amb edulcorants no energètics poden ser una bona alternativa a les begudes tradicionals.



Menjar ràpid



En general l'alimentació fast-foot te mala reputació, tant gastronòmicament com nutricionalment. Dins el concepte de menjar ràpid, es pot classificar en dos grans grups: el fast-food anglosaxó (hamburgueses i salsitxes) i el fast-food mediterrani (a base d'entrepans, pizzes i tapes).



Formen part de l'anomenada cuina ràpida o fast-food, preparacions de cultures molt diverses, que es consumeixen de una manera informal, sovint a peu dret, en ocasions sense coberts, és a dir, amb els dits i sempre, de forma ràpida: tapes i entrepans de casa nostra, la pita síria, el chiche-kebab grec, el fish and chips britànic, la pizza italiana, els tacos i burritos mexicans, el menjar xinès, les hamburgueses americanes, les salsitxes alemanyes i fins i tot el sushi japonès.



El menjar ràpid sorgeix de les noves necessitats socials i de la influència de les modes i val la pena conèixer els avantatges i inconvenients a l'hora d'incorporar-lo als costums alimentaris individuals.



Fast-food, no significa necessàriament menjar-basura. Una adequada selecció i una correcta freqüència poden fer de la proposta de menjar ràpid, una oferta equilibrada.

Per les seves característiques nutricionals, el mediterrani (entrepans, pizzes, coques, tapes) és més recomanable que l'anglosaxó. S'han d'adaptar les quantitats a les necessitats de cada persona.



Les begudes que normalment acompanyen aquests tipus d'àpats acostumen a enriquir considerablement el valor energètic total de l'àpat. L'aigua, o en ocasions les begudes refrescants light, serien les opcions més recomanables.



Per tal de millorar l'equilibri d'un àpat fast-food, s'hauria de completar amb una ració d'amanida, ja que no acostumen a oferir fruita fresca com a opció de postres.



També cal procurar compensar, amb la resta dels àpats del dia, les possibles deficiències d'aquest àpat més ràpid. És convenient dedicar a aquest tipus de menjar una mica més de temps, ja que, sovint, el principal inconvenient no són els aliments sinó la rapidesa amb la que es menja.



Viatges internacionals



Als països càlids, l'aigua i el menjar cru regat amb aigües contaminades són els principals mecanismes de transmissió de les infeccions per via digestiva. La diarrea del viatger, el còlera, la febre tifoide i l'hepatitis A són exemples de malalties produïdes per bacteris i virus que es transmeten a través de l'aigua i els aliments contaminats.



Vigilar l'aigua



• La de consum ha de ser embotellada i precintada.

• Per raspallar-se les dents i rentar el menjar cal utilitzar aigua embotellada, bullida o desinfectada amb pastilles potabilitzadores.

• Evitar els glaçons.


• Les begudes calentes, preparades amb aigua bullida, com el te i el cafè, es poden consumir sense cap risc.


• Tenen més garantia i seguretat els refrescos i begudes embotellades.



Compte amb el menjar



• Menjar la fruita pelada, evitant els sucs de fruita naturals i les amanides.

• La verdura, la carn, el peix o qualsevol aliment ha d'haver estat cuinat.

• Evitar els gelats sense envàs, la rebosteria i qualsevol derivat làctic que no hagi estat tractat amb calor.

• Menjar sempre aliments frescos acabats de cuinar, quan encara estiguin calents. No menjar res cru.

Decàleg de bones pràctiques

1) Per facilitar l'equilibri alimentari és convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells.




2) L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui complet amb: làctics (llet, iogurt, formatges...), cereals (pa, galetes, cerelas d'esmorzar...) i fruita fresca (sencera, trossejada, en sucs...).



3) El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris, s'ha d'evitar repetir els aliments i la manera de prepar-los.



4) Prioritzar l'aigua davant d'altres begudes.



5) Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir.



6) Consumir aliments vegetals en abundància: fruites, verdures, llegums i fruites seques. Són la principal font de vitamines, minerals i fibra i aporten una gran quantitat d'aigua. Com contenem antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre d'altres, algunes malalties cardiovasculars i algun tipus de càncer.



7) Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics, ja que aporten una part important de l'energia necessària per a l'activitat diària.



8) Els aliments poc processats, frescos i locals són els més adequats. És important aprofitar els productes de temporada ja que, sobretot la fruita i la verdura, permet consumir-les en el seu millor moment, tant a nivell d'aportació de nutrients com per l'aroma i el sabor.



9) Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges. Són excel•lents fonts de proteïnes, minerals (calci, fòsfor, etc.) i vitamines. El consum de llets fermentades (iogurt, bio, etc.) contenen microorganismes vius capaços de millorar l'equilibri de la flora intestinal.



10) Prioritzar el consum de peix i moderar el de carn, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o al peix.



11) L'activitat física diària i adaptada a cada edat és essencial per a la salut.

L’Alimentació Saludable

L’Alimentació Saludable


Recomanacions alimentàries

Per programar una alimentació saludable i sensorialment satisfactòria, cal

conèixer les possibilitats nutritives i d’ús dels aliments que sovint es

classifiquen d’acord amb els nutrients que contenen i per això es

convenient incloure en la ingesta aliments de tots els grups.

Racions recomanades per adults

Una alimentació equilibrada implica una aportació de nutrients adequats

en qualitat i quantitat a l’organisme

Es recomana que del total de la ingesta ingerida un 50-55% sigui aportats

per glúcids o hidrats de carboni (base de la piràmide), un 30-35% per

lípids i un 12-15% per proteïnes.

Racions recomanades per nens i adolescents:

• Hidrats de Carboni: 3-4 nens i 4-6 adolescents.

• Verdures i fruita: 4

• Llets i derivats: 2-3 nens i de 4-6 adolescents

• Aliments proteïcs: 2-3

• Dolços, llaminadures i aliments rics en greixos: amb moderació

• Aigua (beguda essencial): 4-8 vasos

Una ració equival

HIDRATS DE CARBONI

• 3 llesques de pa petites

• 3 biscottes

• 1 plat d’arròs o pasta (50-60g cru)

• 6 cullerades soperes de cereals, 30g

• 1 plat llegums (60-80 g cru)

• 6-8 galetes maria

FRUITES

• 1 peça mitjana

• 5-6 maduixes

• 1 vas suc natural

• 1 tall meló, pinya o síndria

OLIS I FRUITA SECA

• 1 cullerada sopera oli

• 1 grapat (atmelles, nous...)

LÀCTICS

• 1 vas de llet

• 2 iogurts

• 1 tall de formatge semicurat 40g

• 80 g formatge fresc

PROTEÏNES (CARN, PEIX I OUS)

• 1 tall de carn (vedella, porc...)

• 1/4 de pollastre

• 1 tall de peix 150g

• 2 talls de pernil

• 1 ou

• 1 plat de llegums

AIGUA

• 1 got ple

En un esmorzar complert hi ha d’haver làctics ,farinacis i fruita. També

podem incloure algun aliment proteic (formatge, pernil...). Productes de

brioxeria els podem consumir amb moderació sempre que no

constitueixen l’única alternativa de l’esmorzar o berenar.

A mig matí es pot prendre algun aliment com a reforç dels anteriors. Però

mai han de substituir l’àpat.

Dinar

Tant si es fa a casa o al menjador, és l’àpat més important tant en

quantitat com varietat d’aliments. Es recomanable que el componguin

entre quatre i sis grups d’aliments (hidrats, verdures, fruites, olis, carns),

utilitzant tècniques culinàries variades al llarg de la setmana i les

quantitats en funció de l’edat.

Berenar

Es pot fer un petit àpat que complementi les racions alimentàries aportades en l’esmorzar, dinar i sopar.

Sopar

Bàsicament en el sopar hi ha d’haver els mateixos grup d’aliments que en

el dinar.

Tot i així, l’aportació energètica ha de ser menor i amb preparacions més

fàcils de digerir. És important no fer-la massa tard, perquè no s’ajunti amb

l’hora d’anar a dormir.








Cal reduir ( Recomenacions)

- La ingesta freqüent de llaminadures.

- Begudes refrescants tipus coles, taronjades i

llimonades. A més moltes porten gas, que donen la

sensació d’estar ple, i fan que el nen no mengi.

- La beguda que ha d’acompanyar els àpats és l’aigua i

enlloc de refrescos podem prendre sucs i fruita.

- Brioixeria i pastisseria, potenciant els entrepans.

- No picotejar entre hores i moderar el consum de

snacks, patates de bossa... treuen la gana dels àpats

principals.

- Les cremes de xocolata, mousses i d’altres com a

postres habituals.

- El consum freqüent de menjar ràpid “Fast food”.

- Així com el sedentarisme i l’excés d’activitats de

pantalla (ordinador, play station...)

Posem-ho en pràctica

- Quan més varietat major possibilitat de que sigui equilibrada. Menjar només el que ens agrada és un mal costum.

- Variar les formes de cocció: bullits, guisats, planxa... i no abusar del fregits.

- Les fruites i verdures han de ser habituals i abundants en l’alimentació dels escolars.

- El consum de peix.

- El consum de llegums.

- Triar, comprar i cuinar. Pot ser divertit!

- Que els nens participin en l’elaboració dels menús.

- Tots els àpats són importants.

- Moure’s i fer exercici. L’alimentació i l’activitat física són essencials per mantenir el pes.

Perquè hem de menjar fruites i verdures?

Els estudis indiquen que en l’alimentació dels nens, existeix un baix consum de fruita, verdures i llegums i un elevat consum de proteïna i greixos saturats.

Una dieta sana i equilibrada, amb un consum adequat de fruita i hortalisses, ajudarà a prevenir el sobrepes.

A més, els hàbits alimentaris que són presents al llarg de la nostra vida, es formen en la infància i l’adquisició d’hàbits de saludables durant aquesta etapa de la vida, entre els que s’inclou un consumo adequat de fruites i verdures.

¿Perquè són tan bones per la salut? ¿Quina funció desenvolupen?

Les fruites i verdures fresques són una font primordial d’aigua, vitamines i minerals, fibres i antioxidants, que desenvolupen una funció reguladora en l’organisme. Al tractar-se de productes d’origen vegetal, com components addicionals en les fruites i verdures substàncies generalment no nutrients que estan associades a la prevenció d’algunes malalties i afavoreixen al manteniment d’una millor qualitat de vida.

De quantes maneres diferents podem preparar la fruita i les verdures fresques?

Respecte les fruites fresques es poden consumir al natural, en sucs, triturades i batudes amb iogurt o llet. També poden ser trossejades o elaborar compotes.

En quant a les verdures poden consumir crues, en amanides, a la planxa, preparades al vapor o cuinades...

Que els nens i nenes participin en la compra i la cuina, i motiva’ls i ensenya’ls a menjar de tot.

- La presentació dels plats de forma atractiva, amb colors vius, cridarà  l’atenció del nen i li resultarà més apetitós.

- Procuri que els nens menjin fruita. Un bon moment és l’esmorzar, un vas de suc o trossos de fruita en els cereals d’esmorzar.


Alguns consells pràctics per introduir verdures i aumentin el consum de fruita?

- A l’hora d’escollir, ofereix els seus fiils diferents maneres de preparar la fruita serà més fàcil que siguin acceptades.

- Les furites i els vegetals han d'estar visibles..

El Raïm i la revetlla de cap d'any



Què és?


El raïm és el nom que rep el fruit que creix formant un penjoll de la vinya. Es diu gotim. Té
més de 600 varietats i és propi dels països càlids. Per cert, va ser una de les primeres
plantes que l’home va conrear.



Un dels dies que gaire bé tothom menja raïm és la nit de Cap d’Any, però l’època de recollida és una mica abans, concretament durant el mesde setembre.





Una fruita multicolor.
El raïm es presenta en colors diferents, des del groc daurat fins al vermell violaci,
passant pel verd, negre, rovellat..., segons la varietat de la que estiguem
parlant, com ara: moscatell, cardinal, lavallee, napoleó, rosaki i moltes més. El seu nom científic és vitis vinifera. El seu arbre és la vinya i la podem trobar de setembre a desembre a l’aire lliure i de gener a març, conservat en cambra friogorífica. El podem trobar cultivat a tot el món, però els països més productors són: Itàlia, França, EUA, Espanya, Turquia, Portugal, Argentina, Xile, Sud-Àfrica, Iran i Grècia.
Beneficiosa per als nens i ancians.

El raïm que es consumeix sobretot a la tardor, és molt convenient per als joves i adults que efectuen treballs pesats i esports, així com per als nens i ancians com a suplementalimentici. Doncs té un elevat poder calòric, també refresca, reminarilitza, a més a més, descongestiona i estimula l’intestí, el fetge i els teixits gràcies a la vitamina C. Però també aporta vitamina A i B, clor, magnesi, ferro, potassi, tani, fòsfor, calci i és molt fàcil
de digerir.

Una mica d’història.

A Europa, el raïm es conrea des de temps prehistòrics, s’han trobat llavorse n ja c imen t s arqueològics de
l’Edat de Bronze a Suïssa, Itàlia i en tombes de l’antic Egipte. Aquesta pràctica va continuar en temps posteriors, per això és un dels aliments més preciats de les antigues civilitzacions, sent el centre mundial, el mar Mediterrani. A l’ Edat medieval, el monopoli del raïm el tenia l’Església. Mentre que a l’Edat Moderna el raïm es va exportar a Amèrica. A final del s. XIX, va haver una plaga produïda per un paràsit anomenat fil•loxera, “bitxo” que es menjava la saba del cep fins que el matava. Fins i tot es va haver de portar ceps
d’Amèrica, que eren immunes, per poder combatre-la. Actualment, el raïm és considerat una de les fruites bàsiques de la Dieta Mediterrània, que es vol considerar Patrimoni de la Humanitat. A més a més, és considerat un dels cultius més importants pel creixement econòmic de molts països.

Conseqüència del canvi climàtic.

Tradicionalment la verema s’ha produït durant el mes de setembre, a mida que van madurant les
diferents varietats. A causa del canvi climàtic, les primaveres són més seques i els estiu més càlids, per tant, la verema s’avança cada cop més.

A Espanya es menja raïm, però què es fa a altres països la Nit de Cap d’Any?

Les diferents tradicions arreu del món sobre aquesta celebració. El principi de la celebració. Va arribar un moment, que tots els pobles del món es van adonar que les estacions solars es repetien, transcorregut un
cert temps. També els cultius tornaven a créixer i les pluges retornaven per regar les noves llavors. Va arribar un moment, que aquest fet va ser motiu de celebració i alegria.
Estem parlant de molts anys enrera, doncs es té informació de què els aymara (Sud Amèrica) ho fan des de fa 5.515 anys, els xinesos fa 4.705 anys... Evidentment, a cada lloc se celebra de manera molt diferent.

Tradicions arreu del món.

Al nostre país és costum reunir-se al voltant del rellotge de la plaça Major de la localitat, per menjarse els 12 grans de raïm al so de les campanades de la mitjanit, mentre es demana un desig, tot envoltat d’un
ambient festiu. I per què es menja raïm? Bé, a principi del segle XX hi va haver una gran collita de raïm, així que molts viticultors van introduir aquesta celebració per donar pas a la venda de raïm arreu.

Australia és un dels primers països que celebra l’Any Nou, cap allà les 15.00 hores
(horari nostre) del d i a 31 d e desembre. Als australians els agrada rebre l’Any Nou amb molt de soroll, així que un cop el rellotge marca la mitjanit es comença a sentir claxons, aplaudiments, castells de focs. A més a més, com és estiu, és tradició celebrar l’arribada del nou any a la platja.

A la Xina, l’Any Nou arriba al febrer, ho marca el calendari lunar. És la festa més
popular i més llarga, dura 9 dies. L’objectiu és obtenir sort, salut i felicitat. Abans de començar la celebració, la gent es neteja a conciència, disposada a eliminar qualsevol resta de mala sort de l’any que acaba. Ens els carrers es poden trobar
dracs, castells de focs artíficials i pertards per allunyar els mals espèrits.


A Alemanya, el protagonista és Sant Silvestre, en el seu honor es cremen molts castells de foc per allunyar els esperits malignes.




Els italians mengen llenties, en lloc de raïm, encara que també es regala roba interior de color vermell i es llencen les coses velles per la finestra com a símbol de passat finit.



En canvi, a França mentre que els que estan a París surten al carrer amb una ampolla de xampany, els que es queden a casa s’abracen i es donen petons sota rametes de vesc, per aconseguir fortuna en l’any que entra.



A Anglaterra, el Cap d’Any més popular és el de Picadilly Circus i/o el del Big
Ben. La gent entrellaça els seus braços mentre que canten “Auld Lang Syne”. A l’endemà, els nens van casa per casa cantant cançons de Nadal a canvi de caramels.



Mentre que a Brasil, sobretot a Rio de Janeiro i Sao Paulo, el mar té un paper molt important, ja que el cel de les platge s ’ i l • lumina de focs artificials, les “filhas do
santo” (sacerdotisses africanes) encenen espelmes i tiren petits vaixells plens de flors i regals per arribar a un bon presagi.

A Argentina, es tiren petards, coets i es beu sidra, mentre que la família s’abraça tot desitjant-se un Bon Any Nou.




Com es pot observar, malgrat tenir diferents tradicions, hi ha denominadors comuns: el foc i l’alegria.

LA POMA

És un dels fruits més populars i disponible durant tot l'any. Tradicionalment se li coneixia com "la fruita de la salut". En engonals de diu: An apple a day keeps the doctor away (un poma al dia allunya al medico de la teva porta). Se li atribuïxen moltes propietats curatives, a part del seu reconegut poder diürètic. Són moltes les varietats existents en el mercat i el seu preu molt atractiu. A part del seu consum directe se sol fer compota de pomes, suc,  pastissos i altres moltíssims més postres molt populars.

Propietats de les pomes / Salut

Són riques en pectina (bon aliada contra el colesterol i la diabetis), aminoàcids, àcids, sucres, fibres. Popularment se li assignen propietats antiinflamatòria de l'aparell digestiu, gràcies a la pectina és alhora laxant suau i astringent en cas de diarrees o colitis, diurètica i depurativa, fins i tot anticatarral i hipotensora. Fins i tot el suc de poma es presenta freqüentment com producte de bellesa, capaç de suavitzar el cutis. Ajuden a cremar grasses.

RECEPTA FÀCIL I RÀPID:A CREMA DE POMA

Una recepta per a postres super-ràpida i deliciosa.
Ingredients bàsics (6 persones):
6 pomes
Un palet de canyella
100 gr de sucre
Una llimona
500 ml de nata
Unes fulles de menta fresca
Vi dolç Passos:

Pas 1: Pelar les pomes i ficar-les en un cassó amb un poc d'aigua (3 cullerades), una cullerada de vi dolç i el pal de canyella. Escalfar i deixar a foc lent durant 25 minuts. Llevar el palet de canyella, picar les pomes fins que es faci un puré, llevar el líquid que sobra, i deixar refredar.
Pas 2: Muntar la nata. Barrejar la nata amb el puré fred i afegir la pell rallada d'una llimona. Col·locar en el frigorífic.
Pas 3: Servir en copes individuals i adornar amb una fulla de menta fresca.

LA MANDARINA

Mandarines (Citrus aurantioidea) Mandarina, Mandarines Els cítrics existeixen des de fa 20 milions d'anys i el seu origen està en el sud-est asiàtic. Concretament de Xina, La Indoxina i Índia. D'aquí li ve el nom, per color del vestit que usaven els mandarines xinesos. Des de llavors s'han estès per tot el món i han evolucionat de moltes i diferents maneres, sortint moltes varietats.

En el segle XVIII va arribar A Espanya, que és un dels màxims productors i consumidors. Les mandarines són de la família de les Rutàcies, del gènere dels Citrus i del subgènere aurantioideas. Les mandarines són els cítrics més consumits en el món sencer. S'estan conreant en climes tropicals i subtropicals, ja que no toleren les baixes temperatures. Està comprovat, que el consum dels cítrics com les taronges, mandarines, aranges.

Tots ells protegeixen principalment contra els refredats, a causa de la seva gran aportació en vitamina C. i tenen altres poderosos beneficis Els principals països productors mandarines són amb: Brasil, EEUU, Xina, Mèxic, Espanya, Índia, Iran, Itàlia i Argentina. A Espanya, la màxima productora és la Comunitat Valenciana, li segueixen: Andalusia, Múrcia, Catalunya i Balears.

Propietats / Salut de les Mandarines

Les mandarines contenen un 88% d'aigua, Hidrats de Carboni i molta Fibra. És excel·lent per a les dietes degut sobretot a l'àcid cítric que conté, entre uns altres. Ajuden a cremar grassa.

Les mandarines contenen:

-  Vitamines: C molta, Pro vitamina A, i en menor quantitat B1, B2, B3, B6 .
-  Minerals: Potàsi, Calci, Magnesi, Fòsfor.
-  Uns altres: Acidifico Fòlico, Acidifico Cítric (moltíssim), Acidifico oxàlic, beta-caroteno, antioxidants Propietats i beneficis.

Recomanat per a:

-  Problemes de retenció de líquids (diúrètic).
-  Ajuden a cremar grassa.
-  Anticancerígenes,
-  Hipertensió.
-  Estrès.
-  Colesterol.
-  Anèmia ferropènica.
-  Desintoxicant i depuradora.
-  Transito intestinal.
-  Gota, artritis, reuma. Acidifico úric.
-  Sistema immunològic: Reforça en la baixada de defenses, generació de glòbuls vermells i blancs.

Resistència davant les infeccions.
-  Problemes cardiovasculars, malalties degeneratives.
-  Tos, Catarros, Refredats.
-  Problemes d'obesitat. 
-  Dones embarassades i en període de lactància.
-  Propietats antisèptiques en conductes urinaris i digestius.
-  Antiinflamatori.
-  Visó, cabell, ungles.
-  Col·lagen, ossos, dents.


 Les mandarines són el cítric més consumit en el món sencer, per la seva facilitat de pelar-lo, per la seva poca acidesa i el seu sabor dolç i atractiu. És ideal que ho prenguin els nens, els esportistes, les dones embarassades o lactants, per la quantitat de vitamina C i A, que té i altres moltíssimes propietats i beneficis. És excel·lent la prendre-la en el desdejuni. Admet moltes propostes d'elaboració com postres per a menjars i sopars. L'alta cuina està elaborant plats realment exquisits amb les mandarines. Com postres senzilles, es poden preparar amb mel, com les taronges o com ingredient en una fondue de fruites amb xocolata és deliciós. Es poden fer pastissos o pastissos exquisits. La indústria acapara el 20% de la collita, per a elaborar melmelades, conserves, sucs, alcohols,
 Però també nosaltres podem fer melmelades casolanes de mandarina.

Algunes receptes suggerides:

-  Licor de mandarina

Recepta de Licor de Mandarina Les mandarines són una fruita deliciosa, de les quals es fa aquest exquisit licor de mandarines, també és possible fer-lo amb taronges o llimones

Ingredients:
Peles de mandarina (com per a omplir una tassa).
2 Tasses de aguardiente.
1/2 Tassa d'aigua ardent
Una tassa de sucre

Elaboració- Licor de mandarines:

Pas 1: Es barreja l'aigua ardent amb les peles de mandarina i es deixa reposar en el frigorífic ben tapat durant cinc dies.
Pas 2: Passat aquest temps es prepara un almívar amb l'aigua i el sucre. Es cola el aguardiente amb una tela neta sobre el colador.
Pas 3: Després se li afegix el almibar fred, es barreja tot i se serveix sempre ben fred.

-  Melmelada de Mandarina

Ingredients:
Per a un quilo de fruita de mandarines
600 grams de sucre, el suc d'una llimona
50 o 60 grams de pipes de mandarina, o de taronges amargues (contenen la pectina necessària)

Si agrada, una rameta de canyella

Elaboració de la melmelada de mandarines:

En un cassó es posa a bullir les pipes de les mandarines amb mig got d'aigua i mig de suc de mandarina. Es reduïx un poc i es reserva. Es tritura la meitat de la fruita pelada, amb l'altra meitat sense pelar., deixant la consistència al gust personal, s'afegix el sucre, el suc de llimona, el brou d'haver bullit les pipes, prèviament colat, i la canyella, es posa a bullir. Quan l'espessor sigui el desitjat, es col·loca en vol i es bull a la manera tradicional (el perfum durés en la cuina diversos dies).

EL KIWI


Els Kiwis són originaris de les muntanyes de Xina. Va arribar A Nova Zelanda (un dels grans productors) a principis del segle XX i a EEUU no va començar a conrear-se fins a l'any 70. A Brasil ho van començar a conrear en els anys 80. Es podria dir que és una planta moderna, de recent introducció en els mercats europeus i americans tenint en compte l'origen de totes les altres fruites. És una planta trepadora, que pertany a la família de les Actinidiasea. Necessita d'un  clima temperat amb bastanta humitat, perquè es tracta d'un tipus de cultiu subtropical. És una de les fruites més saludables. Els principals països productors són: Itàlia, França, Nova Zelanda, Xile i Brasil. A Espanya també es comercialitza el kiwi nacional gairebé tot l'any, excepte els mesos d'estiu. Es produïx a Galícia i, en menys quantitat a tota la cornisa nord (Astúries, Cantàbria, País Basc i Navarra).

Propietats / Salut Kiwis

Els Kiwis contenen molta Fibra, poques calories, moltes vitamines (especialment la I) i hidrats de carboni. Les més recents investigacions ho mostren com una icona de la salut, pel que es tracta d'una de les fruites universalment més recomanades.

Els kiwis contenen:
-  Vitamines: té moltíssima Vitamina I, també C, B3, B6, B2, B1, K .
-  Minerals: Potasi, Iode, Calci, Fòsfor, Ferro, Sodi.
-  Uns altres: Folatos, Antioxidants. Riboflavina, tianina, niacina.

Propietats i beneficis.

Recomanat per a:
-  Estrès.
-  Problemes de retenció de líquids (diürètic).
-  Problemes de transito intestinal, restrenyiment (gran poder laxant)
-  Hipertensió.
-  Insuficiència renal.
-  Vista.
-  Puja les defenses.
-  Menopausa, embaràs.
-  Refredats.
-  Reforça el sistema immunològic. Afavoreix la formació de glòbuls vermells i blancs. Formació d'anticossos.
-  Antiinflamatori.
-  Problemes cardiovasculars
-  Facilita la Digestió.

RECEPTA:

Amanida de fruites Refrescant, hidratant... un bany de vitamines.

Ingredients: (4 persones)
2 taronges
1/2 pinya
1 kiwi
1 poma
18 grans de raïm
2 peres conferència
1 rodanxa de síndria a trossos
fulles d'enciam

Preparació:
Pas 1: Trossejar l'enciam a manera de juliana .
Pas 2: Trossejar la fruita en trossos petits la poma, el kiwi... Les taronges es parteixen per dues o tres cada grilló. Els grans de raïm per la meitat.
Pas 3: Fer una vinagreta a base oli d'oliva, suc de mitja taronja, una mica de mel, fins que quedi una salsa espessa.
Pas 4. Posar com a base l'enciam en una font. Afegir les fruites. Regar-ho tot amb la salsa. S'adorna amb fulles de  menta.

LA MAGRANA

La Magrana és un fruit que pertany a la família de les Punicàcias. El seu arbre, el granat, és un arbust que necessita un clima tropical, subtropical o temperat, per a créixer sense problemes. Són dolços i refrescants. Se sap que ja es consumia en l'antic Egipte. Per als àrabs és el símbol de l'amor. És originària dels països de l'Est i d'Orient. Es diu que es consumeix des dels Balcans fins al Himalaya. Els països productors més importants són: els països europeus, els asiàtics i els americans. Els més importants són: Afganistan, Iran, Israel, Brasil, Califòrnia i Espanya. A Espanya les regions d'Andalusia i la de Llevant són les de major producció.

Propietats / Salut de les Magranes

Les magranes contenen en aigua, bastant Fibra, no te gairebé calories i pocs Hidrats de Carboni, pel que és pot prendre en dietes per aprimar ràpidament

Les magranes contenen:

-  Vitamines: C i Provitamina A .
-  Minerals: Potsi, Calci i Magnesi
-  Uns altres: Acidifico Cítric, Acidifico M``alico, Acidifico Oxàic, Antioxidants. Flavonoides. Tanins.

Te propietats beneficioses per a:

-  Problemes cardiovasculars i degeneratius.
-  Colesterol.
-  Problemes de trànsit intestinal, restrenyiment (gran poder laxant)
-  Hipertensió.
-  Acidifico Uric: l'expulsada.
-  Anèmia.
-  Astringent.
-  Antiinflamatori i antisèptic.
-  Reforça el sistema immunològic,
-  Antiinflamatori i Anticoagulant.
-  Transmissió i generació de l'impuls nerviós i muscular.
-  Diarrees i Flatulències
-  Desinflamar mucosa intestinal o digestiva.

 Es solen menjar com fruita fresca o en amanida. És aconsellable per a dones embarassades, nens i esportistes.

Recepta:

Magrana amb nous

Ingredients:
1 magrana
nous pelades
pa de barra
oli d'oliva
comi sal i pebre al gust

Passos:
Pas 1: Pelar la magrana i esmicolar els grans. Partir les nous en trossos grans i barrejar-les amb les magranes.
Pas 2: En un plat, abocar suficient oli d'oliva per a xopar bé la quantitat de llesques que vulguin fer-se (per cada dues llesques petites, 1 cullerada d'oli més o menys.
Pas 3: Afegir-li un pessic de sal i comi al gust. Remoure.
Pas 4: Torrar llesques de pa de menys de 1 cm de grossor, mullar per una cara en l'oli i col·locar en una font per a servir.
Pas 5: Cobrir abundantment cada llesca amb la barreja de nous i magrana i abocar sobre elles la resta de l'oli.