Què és?
El raïm és el nom que rep el fruit que creix formant un penjoll de la vinya. Es diu gotim. Té
més de 600 varietats i és propi dels països càlids. Per cert, va ser una de les primeres
plantes que l’home va conrear.
Un dels dies que gaire bé tothom menja raïm és la nit de Cap d’Any, però l’època de recollida és una mica abans, concretament durant el mesde setembre.
Una fruita multicolor.
El raïm es presenta en colors diferents, des del groc daurat fins al vermell violaci,
passant pel verd, negre, rovellat..., segons la varietat de la que estiguemparlant, com ara: moscatell, cardinal, lavallee, napoleó, rosaki i moltes més. El seu nom científic és vitis vinifera. El seu arbre és la vinya i la podem trobar de setembre a desembre a l’aire lliure i de gener a març, conservat en cambra friogorífica. El podem trobar cultivat a tot el món, però els països més productors són: Itàlia, França, EUA, Espanya, Turquia, Portugal, Argentina, Xile, Sud-Àfrica, Iran i Grècia.
Beneficiosa per als nens i ancians.
El raïm que es consumeix sobretot a la tardor, és molt convenient per als joves i adults que efectuen treballs pesats i esports, així com per als nens i ancians com a suplementalimentici. Doncs té un elevat poder calòric, també refresca, reminarilitza, a més a més, descongestiona i estimula l’intestí, el fetge i els teixits gràcies a la vitamina C. Però també aporta vitamina A i B, clor, magnesi, ferro, potassi, tani, fòsfor, calci i és molt fàcil
de digerir.
Una mica d’història.
A Europa, el raïm es conrea des de temps prehistòrics, s’han trobat llavorse n ja c imen t s arqueològics de
l’Edat de Bronze a Suïssa, Itàlia i en tombes de l’antic Egipte. Aquesta pràctica va continuar en temps posteriors, per això és un dels aliments més preciats de les antigues civilitzacions, sent el centre mundial, el mar Mediterrani. A l’ Edat medieval, el monopoli del raïm el tenia l’Església. Mentre que a l’Edat Moderna el raïm es va exportar a Amèrica. A final del s. XIX, va haver una plaga produïda per un paràsit anomenat fil•loxera, “bitxo” que es menjava la saba del cep fins que el matava. Fins i tot es va haver de portar ceps
d’Amèrica, que eren immunes, per poder combatre-la. Actualment, el raïm és considerat una de les fruites bàsiques de la Dieta Mediterrània, que es vol considerar Patrimoni de la Humanitat. A més a més, és considerat un dels cultius més importants pel creixement econòmic de molts països.
Conseqüència del canvi climàtic.
Tradicionalment la verema s’ha produït durant el mes de setembre, a mida que van madurant les
diferents varietats. A causa del canvi climàtic, les primaveres són més seques i els estiu més càlids, per tant, la verema s’avança cada cop més.
A Espanya es menja raïm, però què es fa a altres països la Nit de Cap d’Any?
Les diferents tradicions arreu del món sobre aquesta celebració. El principi de la celebració. Va arribar un moment, que tots els pobles del món es van adonar que les estacions solars es repetien, transcorregut un
cert temps. També els cultius tornaven a créixer i les pluges retornaven per regar les noves llavors. Va arribar un moment, que aquest fet va ser motiu de celebració i alegria.
Estem parlant de molts anys enrera, doncs es té informació de què els aymara (Sud Amèrica) ho fan des de fa 5.515 anys, els xinesos fa 4.705 anys... Evidentment, a cada lloc se celebra de manera molt diferent.
Tradicions arreu del món.
Al nostre país és costum reunir-se al voltant del rellotge de la plaça Major de la localitat, per menjarse els 12 grans de raïm al so de les campanades de la mitjanit, mentre es demana un desig, tot envoltat d’unambient festiu. I per què es menja raïm? Bé, a principi del segle XX hi va haver una gran collita de raïm, així que molts viticultors van introduir aquesta celebració per donar pas a la venda de raïm arreu.
Australia és un dels primers països que celebra l’Any Nou, cap allà les 15.00 hores
A la Xina, l’Any Nou arriba al febrer, ho marca el calendari lunar. És la festa mésdracs, castells de focs artíficials i pertards per allunyar els mals espèrits.
Els italians mengen llenties, en lloc de raïm, encara que també es regala roba interior de color vermell i es llencen les coses velles per la finestra com a símbol de passat finit. 
En canvi, a França mentre que els que estan a París surten al carrer amb una ampolla de xampany, els que es queden a casa s’abracen i es donen petons sota rametes de vesc, per aconseguir fortuna en l’any que entra. 
A Anglaterra, el Cap d’Any més popular és el de Picadilly Circus i/o el del Big
Ben. La gent entrellaça els seus braços mentre que canten “Auld Lang Syne”. A l’endemà, els nens van casa per casa cantant cançons de Nadal a canvi de caramels.
Mentre que a Brasil, sobretot a Rio de Janeiro i Sao Paulo, el mar té un paper molt important, ja que el cel de les platge s ’ i l • lumina de focs artificials, les “filhas do
A Argentina, es tiren petards, coets i es beu sidra, mentre que la família s’abraça tot desitjant-se un Bon Any Nou.Com es pot observar, malgrat tenir diferents tradicions, hi ha denominadors comuns: el foc i l’alegria.
