Fruites A.Higueras

Raïm i cap d'any

2011-12-25T10:05:00.000-08:00

L’origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any, no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX, l’any 1909, un any molt bo per als agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l’últim dia de l’any atreia a la bona sort.

Altres asseguren que l’origen d’aquesta tradició va ser a Itàlia o a França, també provocada per un excedent de producció de raïm. Però hi ha qui suggereix que la tradició encara es remunta molt més enllà i és originària dels hebreus, als qui agradava regalar als seus convidats al final de l’any un gra de raïm per cada hora que havien passat junts.

Aquest però no és l’únic ritual de la nit de Cap d’Any. Altres països i cultures tenen els seus propis costums, molts amb els aliments com a protagonistes.

A Itàlia, per exemple, la nit de Cap d’Any és coneguda com la nit de Sant Silvestre, i es diu que prendre un plat de llenties crida a la bona sort i l’abundància econòmica. Acabat el sopar brinden per l’any nou, i el més anecdòtic és que després llencen la copa per la finestra.
El 31 de desembre, abans de les 12, a Veneçuela les famílies es reuneixen i preparen la hallaca, una espècie de farcellets de fulles de plàtan, que es regalen als amics durant la nit per a desitjar-los sort per al nou any.
Els noruecs preparen l’últim dia de l’any, un menú a base de peix i arròs, on s’amaga una ametlla que portarà bona sort als comensals.
A Alemanya és costum deixar restes del que s’ha sopat, ja que d’aquesta manera, després de les campanades i durant tot l’any següent, s’asseguren un rebost ple on no hi faltaran aliments.
Els escocesos celebren el Hogmanay, on després de les campanades visiten als familiars i amics per a desitjar-los bon any i oferir-los licor i pastís de civada.
A Rússia preparen un garrí farcit de blat negre o oca farcida de poma, i per postres no hi falten mai les mandarines, que a part de ser molt preuades són un símbol de bona sort.
Al Líban s’elaboren dotze boletes de blat, farcides amb panses i una moneda, que després es regalaran a dotze amics, i els beneficis tornaran multiplicats per dotze a la persona que ha fet el regal.

Però també hi ha tradicions en les que s’evita menjar certs tipus d’aliments perquè provoquen mals presagis, com per exemple el cas del nord d’Itàlia i part de Suïssa on al sopar de Cap d’Any s’evita menjar púding de prunes ja que segons la tradició provoca la pèrdua d’un amic.

Per la nostra banda només ens resta desitjar-vos una bona entrada d’any i un feliç 2011, tant si preneu raïm, com si preneu qualsevol altre aliment.

Alimentació i bellesa

2011-12-25T09:48:00.000-08:00

Alguna vegada t’has preguntat per què un tractament de bellesa no està funcionant com t’esperaves? Per què a vegades el seu efecte és limitat i no dura? La pell és l’òrgan més gran del cos humà i reflecteix, gairebé sempre, l’estat intern de la persona. En moltes ocasions, pretenem canviar el nostre aspecte utilitzant algunes de les tecnologies més avançades. Però per aconseguir un canvi que duri, hem de mantenir l’organisme lliure de tòxics i assegurar una bona nutrició.
Hi ha una sèrie d’òrgans al cos que tenen la funció de mantenir-nos lliures de toxines. Són els anomenats òrgans emuntoris: ronyons, fetge, intestins, pulmons i….la PELL. Quan la resta d’aquests òrgans no són suficients, és la pell l’encarregada d’ajuda a les eliminacions.
Per una banda, ens hem de preocupar de tots aquests òrgans, especialment del fetge i dels intestins.
Algunes recomanacions:

Quan sigui primavera fer cada any una depuració hepàtica per evitar la congestió d’aquest òrgan i durant tot l’any evitar l’estrenyiment i l’alteració de la flora intestinal

Però no ens podem quedar de braços plegats imaginant com treballen els nostre òrgans d’eliminació. Hem d’evitar la màxima quantitat possible de tòxics i, per tant:

Evitar l’alcohol i el cafè.

Evitar els aliments manipulats, carregats d’additius.

Disminuir o evitar la proteïna animal, els mariscos, les vísceres, el sucre, els lactis així com els greixos animals i les grasses trans, presents a la margarina convencional, la bolleria industrial i els fregits.

Consumir aquells aliments que ens garanteixin que estan lliures de tòxics.

D’altra banda, les cèl·lules de la pell s’estan renovant contínuament. Per tant és necessària una aportació constant de nutrients per la producció de noves cèl·lules. La pell és especialment sensible al dèficit d’àcids grassos essencials (omega 3 i 6), vitamina A, vitamina C, vitamina E, vitamines del grup B, zinc, ferro, sofre i silici. La dieta ha de ser equilibrada: rica en fruites i verdures de temporada, especialment pastanagues (amb 1 pastanaga al dia ja tenim la vitamina A que necessitem), les crucíferes (brocoli, col, nap, rabe) all, kiwi, albercoc, préssec, oli d’oliva verge premsat en fred, cereals integrals, llegums, llavors, algues, fruits secs i peix blau. És important que aquests aliments s’obtinguin a través de procediments naturals, sense forçar la producció amb tècniques agressives per aconseguir més nutrients.

Abans d’assegurar l’aportació de nutrients, hem d’evitar aquells aliments que en roben: el sucre i els aliments refinats que són els “lladres” més grans de minerals i vitamines. I sobretot hauríem de consumir cereals integrals i per endolcir melasses de cereals, mel pura o sucre integral.

BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!

2011-12-25T09:40:00.000-08:00

Durant aquests dies de festes tenim fruites típiques com el Raïm, el Meló i la Pinya tot amb la millor relació qualitat preu per tal de poder estar a la vostra taula.

Noticies:

Fruita i Hortalissa: productes de proximitat i exòtics

Per la seva banda, el president de l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes (AGEM) que operen al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna ha avançat que la tendència per aquestes festes és la baixada de preus en relació a fa un any “pràcticament en tots els productes”.

“Una baixada” ha explicat Casimir Llorens “que se situa al voltant del 13 % en el seu conjunt i que afecta tant als productes habituals de gran consum, cas dels cítrics, com als productes típics del Nadal com la pinya, el rambutà, el litxi i el raïm blanc”. La baixada del preu també afecta a productes de luxe com la cirera de contra estació procedent d’Argentina i Xile. Casimir Llorens ha explicat que “el preus ajudaran a vestir unes taules de Nadal plenes d’alegria on es combinin els productes de proximitat amb els exòtics i de contra estació que donen un to festiu”.

El Mercat Central de Fruites i Hortalisses ofereix per festes prop de 2.000 varietats de fruites . hortalisses,verdures, bolets, tòfones, etc. Es poden trobar productes procedents dels 5 continents i també de proximitat, especialment del Baix Llobregat i el Maresme (Km.0). En són exemples, l’escarola del Baix Llobregat, molt demandada per festes i les carxofes.

El meló de Brasil creix en adeptes per Nadal.

Un altre dels gran protagonistes a les taules de Nadal és el meló del Brasil (tipus pell de Sapo), del que es preveu comercialitzar més de 3.000.000 de kg. En pocs anys aquesta fruita s’ha imposat a les taules de Nadal fins esdevenir un nou “clàssic” que competeix amb la pinya tropical, fins ara la fruita reina per festes.

Els productes més demandats aquest mes de desembre seran les mandarines clementines de les que es preveu vendre més de 4.000.000 de kg, les pinyes (es vendran al voltant de 3.000.000 de kg) , el meló de contra estació, el plàtan i el kiwi.

Entre els productes típics de Nadal estaran el litxi, el rambutà, la maduixa, el maduixot , el mango i les cireres de contra estació. Pel que fa a les verdures i les hortalisses, es vendran ja els primers calçots, a molt bon preu, així com carxofes, carbassa, endívies, pèsols, espàrrecs i xampinyons, productes tots ells que baixen de preu en relació al Nadal passat.

Els majoristes de Fruita i Hortalisses de Mercabarna esperen superar les 85.000 tn. de producte aquest mes de desembre i recuperar el volum de venda de fa dos anys.

font:http://www.assocome.com/mercat-central-del-peix/notes-de-premsa/?id=38

MERCAT SETMANAL DE RIPOLL DIMECRES (CARRETERA BARCELONA

2011-10-24T12:07:00.000-07:00

Aquest mercat es realitza a la població de Ripoll (comarca del Ripollès) els Dimecres de cada setmana.

El nombre de parades en aquest mercat serà 26.

El gruix de les parades seran de marxants però també n'hi haurà d'algun establiment del centre així com botigues de la zona que sortiran al carrer. Se situaran a la plaça Vila de Prada, al carrer Núria i a un tram del Josep Maria Pellicer.

Els aliments i l'estiu

2010-07-21T09:28:00.000-07:00

El seu elevat contingut en aigua, fibra, vitamines i altres nutrients converteix a les fruites i verdures de temporada en els aliments més adequats per a l’estiu. En èpoques de calor el cos agraïx els menjars lleugers i refrescants.

Les fruites i verdures, amb un elevat contingut d’aigua i altres nutrients essencials per al nostre organisme, apaguen la nostra fam i sed de forma apetitosa i contribueixen a mantenir la nostra pell ben nodrida i hidratada. El seu aport de fibra permet que sadollem la gana sense que ens pesi, i potencia un òptim funcionament de l’intestí. A més, la seva riquesa en antioxidants naturals protegeix la nostra salut. En definitiva, no es tracta de menjar menys a l’estiu, però sí de seguir una dieta diferent, ja que el nombre de calories que precisem és menor i la hidratació major. Al cap i a la fi, es tracta d’obeir al propi cos.

Aport fonamental de líquids,

Incloure fruites i verdures a la dieta és, sens dubte, una de les millors maneres d’assegurar els nivells adequats de líquids que precisa el nostre organisme per a evitar la deshidratació. Aquests aliments presenten, a més, un baix aport energètic i resulten molt adequats per a les èpoques de calor, en les que el nostre cos no necessita tantes calories com en les estacions més fredes (per a mantenir la temperatura corporal). Això significa que hem de reduir el contingut calòric de la dieta per a evitar augmentar de pes. Per a això, podem incloure varietat de plats poc grassos i elaborats principalment amb verdures i hortalisses, amanides variades (amb hortalisses i arròs, pasta, patata), cremes i sopes fredes, i en les postres fruita fresca, o perquè no, una petita porció de gelat o sorbet ben fred com a capritx per al paladar i els sentits.

Sopes i cremes fredes,

A més de l’aigua -la beguda més recomanable-, els sucs, sorbets, liquats de fruites i sopes o cremes fredes elaborades amb hortalisses (de porro i patata, de xampinyó, gaspatxo, de remolatxa), proporcionen gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals, hidrats de carboni i altres substàncies no nutritives però d’importants beneficis per a la salut, conegudes com antioxidants naturals, que es troben majoritàriament en els aliments vegetals. En els últims anys s’ha investigat el paper d’aquestes substàncies en relació amb malalties de màxim impacte en occident, com malalties cardiovasculars, nombrosos tipus de càncer, (entre ells el melanoma o càncer de pell), i fins i tot unes altres directament associades amb el procés d’envelliment, com les cataractes i les alteracions del sistema nerviós. Conclusions d’aquests estudis demostren que una dieta rica en antioxidants constituïx un factor protector enfront de les citades patologies.

Millor aliments crus,

Les verdures i fruites de temporada no deuen faltar en la nostra taula. Albergínia, carbassó, ceba, mongetes verdes, enciam, tomàquet, cogombre, pebrots, prunes, figues, préssecs, meló, síndria, raïm, ……….., són només algunes d’elles. I si prenem aquests aliments crus, aprofitarem millor tots els seus nutrients, ja que la cocció en aigua o en un mitjà gras (oli, mantega) destrueix gran part de les vitamines que contenen. Les verdures i fruites es converteixen cada estiu en els aliments predilectes, a causa de lo fàcils de preparar que resulten i al seu bon preu, ja que l’estiu és l’època que major quantitat i varietat es pot trobar en els nostres botiges. Més enllà del seu sabor i de la seva capacitat refrescant, són uns dels aliments més sans i recomanats pels experts en dietètica i nutrició. No cal dir que si els comprem biològics, encara trobarem més sabor, més nutrients, i ens estalviarem pesticides i herbicides a més d´altres productes químics que malmeten considerablement la nostra salut.

Protecció de la pell:

A mesura que s’acosta l’estiu augmenten les cures que requereix la dermis, ja que els raigos solars són els majors agressors de la nostra pell i el principal factor del seu envelliment. Una alimentació equilibrada i una bona hidratació protegeixen la nostra pell. Si es segueix una dieta que asseguri l’aport correcte de tots els nutrientes bàsics, podrem mantenir-la en perfecte estat de salut, sempre que no la sotmetem després a banys de sol intens sense cap tipus de protecció.

.- Els àcids grassos insaturats com l’àcid oleic, present en l’oli d’oliva i l’alvocat, i el greix, que contenen els olis de llavors, fruits secs oleaginosos i el peix (sobretot el blau) són imprescindibles per a mantenir una pell ben estructurada i hidratada.

.- La vitamina A exerceix un paper essencial en la renovació de la pell i de les mucoses. Es troba en els aliments d’origen animal: fetge, greixos lactis, ou, lactis complets i en forma de beta-carotens (l’organisme els transforma en vitamina A quan ho necessita) en les verdures de fulla verda i de coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, tomàquet) i en certes fruites (albercocs, cireres, meló i préssec).

.- La vitamina E actua evitant l’acumulació de radicals lliures (acció antioxidant) que a l’estiu augmenten per l’acció dels raigs solars i provoquen les denominades taques d’envelliment. Trobem bona quantitat de vitamina E en l’oli de germen de blat, oli de soia, cereals de gra sencer, olis d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

.- La vitamina C o àcid ascòrbic és també un antioxidant. A més, millora la producció de col·làgen, una proteïna que manté la pell llisa i sense arrugues. La millor forma d’incorporar aquesta vitamina és a través de fruites i verdures, fresques i crues. Abunda en aliments de temporada com el kiwi, meló, maduixes, mores, pebrots o tomàquet.

.- Les vitamines del grup B actuen sobre l’estat de la pell, cabell, mucoses i intervenen en els processos de renovació cel·lular, entre altres funcions. Apareixen en la majoria d’aliments d’origen vegetal (verdures, fruita fresca, fruits secs, cereals, llegums) i en els d’origen animal (carn i vísceres, peix i marisc, ous i en els productes lactis).

.- S’ha de prestar especial atenció a l’àcid fòlic, que trobarem majoritàriament en la verdura de fulla verda, llegums verds, fruites, cereals d´esmorzar enriquits i fetge.

.- El seleni és un mineral amb acció antioxidant, relacionat amb un menor risc d’aparició de certs tumors, entre ells el de pell. Es troba en carn, peix, marisc, cereals, ous, fruites i verdures.

.- El zenc afavoreix la formació de noves proteïnes (renovació cel·lular) i el bon estat de la pell i les mucoses (tonicitat i elasticitat de la pell). Abunda en carns, vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums.

Alguns consells pràctics:

.- Incloeu en la vostra dieta sucs i liquats vegetals, refrescants, saludables i plens de sabor:

Exemple de receptes de sucs i licuats:
1 remolatxa, 2 pastanagues, 1 penca d’api, 1 patata petita cuita i 4 rabanets.
4 tomàquets, 1 cogombre, 1 pebrot verd, 1 dent d’all i 2 tiges d’api.
Una vegada nets i trossejats els ingredients, el millor és passar-lo tot per la licuadora.

.- No cal prendre més sal: A pesar de les pèrdues que es produeixen per la suor, i excepte casos excepcionals, en èpoques de calor no és necessari augmentar la ingesta de sal. Hi ha qui pensa que cal ingerir majors quantitats de sal per a reemplaçar la que es perd amb la suor. Si bé és cert que quan suem el nostre organisme perd sal i aigua, normalment no en perd tanta com perquè sigui necessari prendre quantitats extres. Només qui realitza activitats de gran esforç i intensitat a temperatures elevades i sua copiosament, i quan el consum d’aigua d’una persona passa de quatre litres diaris, s’han de prendre quantitats addicionals de sal, però ambdues condicions són excepcionals.

.- Eviteu el risc d’intoxicacions alimentàries durant les vacances: En vacances, quan ens trobem fora del nostre entorn habitual la manera més segura de prevenir intoxicacions alimentàries consisteix a escollir preferiblement aliments envasats o cuinats i inclinar-se per l’aigua embotellada.

Síndria, la fruita més hidratant de l’estiu

2010-07-21T08:45:00.000-07:00

La síndria és una de les fruites de l’estiu per excel•lència. Està composada per un 95% d’aigua, fet que la converteix en un aliment ideal per combatre les altes temperatures de l’època estival. Gràcies al seu poder hidratant, la seva dolçor i la facilitat a l’hora de consumir-la, és la reina de les fruites durant els mesos més calorosos.

La síndria pertany a la família de les cucurbitàcies i prové de l’Àfrica Tropical. De fet, en alguns països del continent negre és el substitut ideal de l’aigua a les temporades de sequera. Aquesta fruita és de les de major mida que existeixen ja que pot arribar a pesar fins a 20 quilos, encara que les que es comercialitzen normalment van dels 3 als 8 quilos.
Valors nutricionals
Les propietats nutricionals de la síndria són menors que les d’altres fruites, però no per això, menys interessants. La fonamental és que, degut a que està constituïda per un 95% d’aigua, l’aport calòric al nostre organisme és ínfim i aconsegueix mantenir-nos hidratats a l’estiu. A més, gràcies al magnesi i el potassi que conté, és ideal per la regulació del sistema nerviós i l’activitat muscular.
La síndria només aporta 20 calories per cada 100 grams que consumim. A més, es tracta d’una fruita que atipa i depura; precisament el fet que ens atipi ajuda a aprimar-se, ja que contribueix a eliminar l’apetit i les ganes de prendre altres aliments amb major aportació de calories. Per aquest motiu, la síndria és ideal per menjar entre hores.
I a més, és diürètica. Al estar composada pràcticament d’aigua, la seva ingesta ajuda a recuperar el nivells de líquids perduts pels efectes de la calor, convertint-la en un producte altament hidratant. Així mateix, es tracta d’una fruita amb un alt contingut en potassi, mineral essencial per l’activitat muscular. També té vitamines A, B1, B2 i C.
A més, és una fruita molt indicada per dones embarassades, ja que conté àcid fòlic i hidrats de carboni. Per una altra banda, el color vermellós de la seva polpa prové d’un pigment denominat licopè, que acompleix un rol antioxidant al nostre organisme.
Totes aquestes característiques, sobretot la seva alta composició en aigua, la converteixen no només en la fruita estrella de l’estiu, sinó també en la fruita ideal per aquelles dietes per aprimar-se, especialment per les hipocalòriques, on la ingesta de fruita no té límit.

Propietats i beneficis de les Nectarines

2010-07-21T08:32:00.000-07:00

Els principis actius de les nectarines són la Vitamina C, Vitamina A, beta-carotè, potassi, calci, magnesi, ferro i fòsfor.

Com el préssec, la nectarina és un poderós antioxidant, purificant de la pell, laxant i molt digestiu. És un eficaç remei estiuenc contra la calor. El refresc més sa que pugui concebre's. Restitueix les sals minerals que es perden per la transpiració. És ideal en les dietes d'aprimament pel seu baix nivell calòric (53 calories per 100 grams)

La nectarina és una fruita rica en beta-carotè, vitamina C i potassi, amb propietats diürètiques. La nectarina aporta unes 53 calories per cada 100 grams i el 80% del seu pes és aigua, per la qual cosa és aconsellable en dietes baixes en calories.

També conté pectina (fibra soluble), per la qual cosa té propietats laxants. El seu contingut en magnesi li confereix propietats lleugerament sedants, per la qual cosa es recomana en situacions d'estrès.

PROPIETATS ELS PRESSECS

2010-07-21T07:59:00.000-07:00

La principal virtut dels préssecs és la seva riquesa en carotens, entre ells la xantofila, que és el carotenoit que li dóna la coloració groga a aquesta fruita.

Entre les seves virtuts més interessants hauríem d'esmentar les seves propietats anticancerosas, especialment en la protecció de càncers d'estómac.

Els carotens posseïxen altres virtuts com les de protegir les nostres artèries o mantenir-nos joves durant més temps. La seva presència en el cos garanteix la bona salut de la visió, impedint la formació de les cataractes o la hipersensibilitat a la llum solar; el bon estat de la pell, de les dents o de les genives. La seva manca pot manifestar-se en una falta de visió - ceguesa nocturna - , sequedat en la pell, acné juvenil o una major facilitat per a les infeccions. Protegeixen el nostre estómac, impedint la formació d'úlceres o ens ajuden a mantenir-nos més joves durant més temps a l'eliminar l'acció destructora dels radicals lliures. Per tant, el préssec, per la seva riquesa en carotens, vitamina C i seleni, es pot considerar un bon antioxidant.

És un aliment poc pesat per a l'estómac i ajuda al fetge a realitzar els processos digestius al incrementar la producció de la bilis i afavorir la digestió dels greixos. Es diu, doncs, que és un fruit colerètic i, igual que la dent de lleó, per exemple, resulta molt útil per a ajudar en els processos d'insuficiència biliar. Igualment el seu suc, per les seves propietats diurètiques i àcides, resulta ideal per a evitar els càlculs renales o de vesícula o ajudar a la seva dissolució, especialment si barregem el seu suc amb mel. A més, té propietats lleugerament laxants pel que pot resultar molt eficaç per a prevenir el restrenyiment.

És ric en minerals, potasi, fòsfor, magnesi, cinc i seleni. El potasi ajuda a mantenir l'equilibri hídric, contrarestant l'efecte negatiu que el sodi podria tenir en la retenció de líquids. Per tant resulta adequat per a eliminar líquids sobrants de l'organisme i poden ser utilitzats en les dietes per aprimar. Ben coneguda és la importància del fòsfor en el procés de formació dels ossos, juntament amb el calci, però no hem d'oblidar tampoc la transcendència d'aquest element en el sistema nerviós i en el cervell. Menjar aquesta fruita pot resultar molt interessant en joves que estiguin en període de creixement o que necessitin energia per als seus estudis, però també en persones majors per a prevenir la descalcificació que condueix a la osteoporosis. El magnesi, juntament amb l'abundància que aquesta fruita posseïx en niacina, ajuden a asserenar els nervis i prevenir estats d'ansietat o d'estrès. El cinc, a més de ser un bon antioxidant, intervé en la maduració dels òrgans reproductors a l'augmentar la testosterona, hormona reproductiva masculina pel que comporta el normal creixement d'una persona, evitant el enanisme. El seleni, a més de protegir el cor, afavorir el sistema immunitari o eliminar els metalls pesats de l'organisme, intervé en la protecció de nombrosos càncers, com el de colon, pròstata o pulmons. Sense ell l'organisme no pot produir glutation, un dels millors antioxidants, S'utilitza juntament amb el cinc per a prevenir la caspa.

Moltes de les propietats del préssec es troben a la pell, pel que resulta interessant menjar aquest fruit sense pelar, sempre que s'hagi rentat molt bé i procedeixi de cultius ecològics en els quals no s'hagin utilitzat pesticides. Algunes persones els resulta molesta la pell i fins i tot els seus pèls els produïx picor o reaccions desagradables. En aquest cas també convé pelar-les. Un recurs més pràctic consisteix en recórrer a la nectarina que té propietats molt similars a aquesta fruita amb l'avantatge des més rica en vitamina A i potasi, a més de mancar del borrissol del préssec que tan molest resulta a algunes persones.

Els préssecs són "fruites del temps" perquè aguanten molt poc una vegada recollides. Han de menjar-se frescos i és millor fer-ho quan estan ben madures el que normalment es produeix entre els mesos de primavera i tardor. Per a menjar-los fora del temps es poden elaborar melmelades, gelatines o confitures. També són bastant nutritius els préssecs enllaunats en almíbar que poden menjar-se al llarg de tot l'any, encara que presenten una proporció de calories major i un menor contingut en vitamines i minerals. Resulta especialment adequada la tècnica de l'assecat al sol que permet menjar-los crus, sense afegir sucre. Realitzats d'aquesta manera, mantenen pràcticament totes les seves propietats i resulten especialment nutritius.

PROPIETATS MEDICINALES DEL PRESSEGUER

Us intern
Antitosiu: La infusió de fulles seques resulta eficaç en el tractament de la tos, especialment de caràcter irritatiu. (Infusió d'una collerada de fulles seques per got d'aigua. Un parell de gots al dia)

Aparat digestiu:
- Té propietats laxants, adequades per a prevenir el restrenyiment, especialment el restrenyiment en els nens (Infusió d'una cullerada petita de flors seques per got d'aigua. Filtrar i beure un parell de tasses al dia)
- Si, en comptes d'utilitzar les flors, vam utilitzar les fulles, les propietats laxants es fan més enèrgiques i es converteixen en purgants. (Infusió durant 10 minuts d'una cullerada de fulles seques per tassa d'aigua. 2 tasses al dia, repartides en quatre preses)
- Protector de les mucosas gàstriques: Posseïx propietats emolients adequades per a protegir les mucoses i evitar la irritació. Resulta molt adequada per al tractament de les úlceres de duodè. (Realitzar una infusió amb 20 gr. de flors de préssec seques i 30 gr. de les flors d'ortiga seca en 3/4 de litre d'aigua. Beure 4 tacetes al dia després de cada menjar) i d'intestí (Realitzar una infusió amb una cullerada de flors seques de presseguer i altra de fulles seques d'avellaner en 750 cl d'aigua. Prendre tres tasses al dia abans dels menjars principals)
- Té propietats antivomitives, especialment adequades per a tractar els vòmits que es produeixen durant l'embaràs a l'aixecar-se. (Infusió d'una cullerada de flors seques per tassa d'aigua. Prendre una tassa després de dejunar)
- Contra les digestions dolentes es pot realitzar una infusió amb una cullerada de fulles de préssec i salvia i beure-la després dels principals menjars.
Us extern:
El préssec és una planta que utilitzada externament té propietats beneficioses per a la pell, especialment en l'apartat de la cosmètica. Es poden realitzar mascaretes amb la polpa d'aquest fruit que aplicades sobre la cara seran de molta utilitat per a donar vida a les pells apagades i seques.
Les fulles tendres de préssec pot utilitzar-se per a la cura externa de la pell, eliminant taques, grans i altres impureses de la mateixa. ( Esprémer unes quantes fulles i aplicar el suc sobre la zona afectada)

Canvi Ubicació

2010-07-20T21:56:00.000-07:00

Benvolguts/des:
Nomès volia recordar-vos que el mercat de Ripoll ha set traslladat temporalment al Passeig Sant Joan a causa de les obres que s'estan fent en el casc antic. Únicament ens hem traslladat les parades de fruita la resta segueixen on fins ara.

El TOMAQUET I LA PREVENCIÓ DE MALALTIES

2010-03-30T08:57:00.000-07:00

Prevenció de malalties

El seu color vermell característic es deu a la presència de licopeno, un pigment que abunda en el tomàquet madur. L'esmentat pigment, igual com la vitamina C, és antioxidant. Ambdues substàncies, junt amb les vitamines A i E, actuen de forma beneficiosa sobre el nostre sistema immunològic i protegeixen a l'organisme gràcies a la reducció de l'efecte nociu dels radicals lliures.

La respiració en presència d'oxigen és essencial en la vida cel·lular del nostre organisme, però com a conseqüència de la mateixa es produeixen unes molècules, els radicals lliures, que ocasionen al llarg de la vida efectes negatius per a la salut per la seva capacitat d'alterar l'ADN (els gens), les proteïnes i els lípids o greixos ("oxidació").

Existeixen situacions que augmenten la producció de radicals lliures: l'exercici físic intens, la contaminació ambiental, el tabaquisme, les infeccions, l'estrès, dietes riques en greixos i la sobre exposició al sol.

La relació entre antioxidants i la prevenció de malalties cardiovasculars és avui una afirmació ben sostinguda. Se sap que és la modificació del cridat
trucat "mal colesterol" (LDL-c) la que exerceix un paper fonamental en l'inici i desenvolupament de l'aterosclerosis.

Els antioxidants poden bloquejar els radicals lliures que modifiquen el mal colesterol cridat
trucat, contribuint a reduir el risc cardiovascular i cerebrovascular. Per tant, el consum de tomàquet, tal com han posat de manifest nombrosos estudis científics, contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i de càncer.

Nombrosos estudis científics han posat de manifest que el licopeno té propietats antioxidants i que, consumit habitualment en la dieta (10 o més preses setmanals d'aliments rics en licopeno: síndria, salsa de tomàquet, raïm rosat, aranja rosada...), contribueix a reduir el risc de certs tipus de càncer, en especial el de pròstata, i també de pàncrees, pulmó i còlon. A més, amb 200 grams de tomàquet al dia es cobreixen el 80% de les necessitats diàries de vitamina C.

Potencia el nostre sistema de defenses

En les últimes dècades s'han acumulat proves que avalen l'existència d'una sèrie d'accions biològiques dels carotenoides -el licopeno és un d'ells- entre les quals s'inclouen efectes beneficiosos sobre el sistema immunològic. Les esmentades substàncies s'alcen com a un important suport per alleugerir malalties carenciales i situacions patològiques.

Excés de pes

El tomàquet és un aliment de molt baix valor energètic gràcies al seu alt contingut en aigua. Un tomàquet mitjà aporta al voltant d'unes 40 calories, la qual cosa el converteix en un aliment vàlid en les dietes de control de pes.

Regula la funció intestinal

El seu contingut de fibra li confereix propietats laxants. La fibra prevé o millora el restrenyiment, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia en les persones que tenen diabetis. Genera una sensació de sacietat, la qual cosa beneficia les persones que duen a terme una dieta per perdre pes, i contribueix a reduir el risc de malalties gastrointestinals, com el càncer d'intestí gruixut.

Diürètic i depuratiu

Durant molts anys s'ha prohibit el tomàquet a les persones que pateixen càlculs renals a causa del seu contingut en àcid oxàlic. Aquesta substància, junt amb el calci, forma sals insolubles (oxalato càlcic) que es transformen en càlculs o pedres. Tanmateix, el seu contingut en àcid oxàlic és moderat (5,3 mg/100 grams), similar al de molts altres aliments i inferior al de l'enciam (17 mg/100 grams), el te (83 mg/100 grams) o els espinacs (779 mg/100 grams). A més, el tomàquet, a causa del seu alt contingut en potassi i escàs en sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic i, per tant, beneficiós per a l'eliminació d'un excés de líquids i de toxines. Això beneficia els qui pateixen retenció de líquids, hipertensió, hiperuricèmia i gota, així com càlculs renals i oligúria.

Cefalees

En diverses hortalisses s'han detectat amines, com la serotonina i la tiramina en el tomàquet i les albergínies, i l'histamina en els espinacs. Aquests composts tenen capacitat de provocar reaccions al·lèrgiques o cefalees en persones susceptibles, el que fa pensar en la relació del seu consum amb l'aparició o el manteniment dels símptomes. Ja que són hipòtesis, no es pot generalitzar. Caldrà realitzar un exhaustiu examen clínic i dietètic, segons el cas, per descartar l'origen dels símptomes i no fer la dieta més estricta del necessari.

SALSA CALÇOTADA ( Els calçots els tenim per encàrrec)

2010-03-30T08:17:00.000-07:00

En la seva composició s'assembla bastant a la salsa romesco. Els seus ingredients són (quatre persones):

.1 cap d'alls rostits (rostits en brases) i 1 dent crua

.4 o 5 tomàquets (d'untar, coneguts a la zona com "tomacons") rostits

.100 grams d'ametlles torrades pelades

.30 grams d'avellanes torrades pelades

.1 llescada de pa torrat i amarada en vinagre

.1 polpa de ñora o 2 cullerades de pebrot vermell

.80 cl. d'oli d'oliva arbequina extra verge

.Sal

Procediment

Es molen els ingredients en un morter (en el seu defecte batedora), amb el següent ordre: sal, alls, ametlles i avellanes, tomàquets, i afegir l'oli a poc a poc mentre anem batent perquè la salsa quedi ben lligada. Finalment afegir la llesca de pa i la poleixi de la ñora.

La salsa de la calçotada ha de quedar ben homogenia. L'important és que en untar els calçots, aquests quedin bién impregnats de salsa. Es pot allargar o aclarir la salsa afegint una mica més d'oli, si ha quedat molt espessa.

Cómo congelar frutas y verduras

2010-02-21T08:33:00.000-08:00

Congelar es un método simple y rápido para conservar

alimentos en casa, que mantiene el color natural, el sabor

fresco y el valor nutritivo de la mayoría de las frutas y las

verduras. Siga las indicaciones de esta publicación

cuidadosamente porque la calidad de cada producto

congelado se ve afectada por:

• La frescura del producto

• El método de preparación

• El empaque

• Las condiciones al congelar.

Pasos para congelar

los alimentos adecuadamente

Alimentos de buena calidad

Seleccione cuidadosamente los alimentos que va a

congelar.

Preparación cuidadosa

Para mantener la calidad y la seguridad de los alimentos

es necesario prepararlos y congelarlos rápidamente. Esto

ayuda a controlar el crecimiento de las bacterias y los

hongos; la fermentación y detiene la acción química de

las enzimas. Siga la indicaciones para preparar los

diferentes tipos de alimentos.

Empaque adecuado

Para proteger a los alimentos que va a congelar

empáquelos o envuélvalos de manera que no pierdan la

humedad y conserven su valor, sabor, color y textura. Use

materiales herméticos para prevenir la evaporación y

mantener la calidad. Los empaques apropiados incluyen

frascos de boca ancha, recipientes de plástico para

congelar, bolsas plásticas para congelar puestas dentro

de envases de cartón y bolsas plásticas con cierre

hermético para congelar.

Frascos de boca ancha

Los frascos de boca ancha facilitan el manejo de los

alimentos y son mejores para congelar los alimentos con

líquido. Los frascos normales se pueden romper a bajas

temperaturas. Deje bastante espacio entre los alimentos

y la boca del frasco para evitar que éste se rompa, debido

a que la comida se expande cuando se congela.

Los envases rígidos de plástico se acomodan fácilmente

en el congelador. Use cinta adhesiva especial para

congelar, para sellar los recipientes.

Cuando llene las bolsas de plástico para congelar deje

suficiente espacio para poder hacer un nudo que selle

herméticamente. Ponga las bolsas dentro del envase de

cartón. Las bolsas que no están protegidas se pueden

romper y son difíciles de acomodar.

Las envolturas flexibles se pueden usar para congelar

verduras, carnes, pescado y pollo. Puede usar papel

aluminio y papel laminado especial para congelar. Si usa

un plástico transparente es mejor que lo ponga dentro de

un envase rígido para que no se rompa.

Los envases del queso cottage, del helado, de la leche,

de la mantequilla o de la crema batida no son herméticos

y no mantienen la calidad de los alimentos, a menos que

se revistan con una bolsa o una envoltura de plástico.

Envuelve la carne y el pollo fresco que vienen envueltos

del supermercado con un plástico específicamente

elaborado para congelar. Etiquete los envases con el

nombre y la fecha.

2

Cómo acomodar los alimentos

en el congelador

Enfríe los alimentos y el almíbar antes de envasar.

Congele inmediatamente los alimentos empacados a 0

grados F o menos. No sobrecargue el congelador con

alimentos no congelados.

Meta sólo las cantidades que se congelarán en 24

horas—normalmente de 2 a 3 libras de alimentos por pie

cuadrado de espacio en el congelador. Ponga el resto de

los paquetes en el refrigerador hasta que los pueda meter

en el congelador. Si llena demasiado el congelador, la

congelación será más lenta, lo que provocará que los

alimentos pierdan calidad. Para acelerar la congelación

ponga los paquetes cerca de las placas o de los anillos de

congelación dejando espacio entre los paquetes para que

el aire circule libremente. Una vez que los alimentos estén

completamente congelados, acomódelos de tal manera

que consuma primero los alimentos que llevan más tiempo

congelados.

Tiempo de almacenamiento

Los alimentos congelados sufren cambios lentos

mientras están almacenados y no mantienen su calidad

indefinidamente. El tiempo que los alimentos congelados

mantienen su calidad depende de:

• La manipulación adecuada antes de congelarlos

• El empaque utilizado

• La temperatura de almacenamiento, y

• El tipo de alimento almacenado.

Descongele los alimentos apropiadamente,

preferentemente en el refrigerador y consuma

inmediatamente después de haberlos descongelado. Como

las bacterias no se mueren al congelarse, se reactivan en

cuanto se descongelen los alimentos. Si la comida

congelada no se consume en cuanto se descongela, se

pierde el valor nutritivo del alimento y se puede echar a

perder o contaminar.

Cómo congelar fruta

Selección y preparación

La mayoría de la fruta se puede congelar muy bien.

Escoja fruta sana y madura; un poco más madura de la

que utilizaría para envasar, pero sin que esté muy suave.

Mantenga la fruta fría hasta que la vaya a usar. Lávela en

agua fría y séquela. Esto evita que pierda valor nutritivo

sabor y textura. Prepare solamente la suficiente fruta como

para llenar unos cuantos envases a la vez, especialmente

si la fruta tiende a obscurecerse rápidamente. Una buena

cantidad es de 8 a 12 tazas.

Cómo prevenir la decoloración

Algunas frutas como los duraznos, chabacanos,

manzanas y peras se decoloran fácilmente. Para prevenir

la decoloración use un tratamiento a base de ácido

ascórbico.

El ácido ascórbico (la vitamina C) previene la

decoloración y la puede comprar en tableta, en polvo o

en forma cristalina. Las tabletas de ácido ascórbico son

más difíciles de disolver pero se pueden triturar para que

se disuelvan mejor. Disuelva las tabletas trituradas en el

almíbar frío justo antes de ponerlo sobre la fruta. Use 1/2

cucharadita de acido ascórbico por cada 4 tazas de almíbar.

Una cucharadita de acido ascórbico equivale a 1500 mg.

Si usa tabletas calcule la cantidad según los miligramos

de cada tableta.

Para congelar fruta sin líquido, rocíe la fruta con la

solución de ácido ascórbico justo antes de espolvorear

con azúcar. Use 1/4 de cucharadita de ácido ascórbico

disuelta en un cuarto de taza de agua por cada 4 tazas de

fruta. Use la misma proporción para congelar fruta sin

azúcar.

Puede comprar soluciones anti-decolorantes de ácido

ascórbico. Normalmente contienen azúcar y ácido cítrico.

Siga las instrucciones del fabricante al usarlas. El ácido

ascórbico y los productos comerciales se pueden comprar

en la farmacia o donde se venden productos para congelar

y envasar.

Tipos de preparación

La mayoría de las frutas tienen mejor textura y sabor

si se envasan en azúcar o en almíbar. Algunas se pueden

envasar sin azúcar para usarse en dietas especiales. El

método usado para preparar la fruta dependerá del uso

que se le quiera dar. La fruta preparada en almíbar es

mejor para usarse en postres; la fruta preparada con azúcar

en polvo o sin endulzar es mejor para cocinar, porque

contiene menos líquido.

Envasado en almíbar

Disuelva la cantidad recomendada de azúcar en agua

caliente y déjela enfriar completamente. Ponga aproximadamente

1/2 taza de almíbar en cada frasco de 473 ml.

Lave y/o pele la fruta; rebánela de manera que al cortarla

caiga dentro del frasco. Añada más almíbar para cubrir la

fruta dejando espacio hasta la boca del frasco, para

permitir que se expanda a medida que se congela. Para

la fruta que se obscurece ponga papel a prueba de

humedad estrujado entre la tapa y la fruta para mantenerla

sumergida. Para saber cuánto espacio dejar entre la fruta

y la boca del frasco use la siguiente tabla como guía.

3

Envases de boca ancha Espacio

473 ml (con líquido) 1/2 pulgada

946 ml (con líquido) 1 pulgada

473 ml y 946 ml (sin líquido) 1/2 pulgada.

Envases de boca angosta Espacio

473 ml (con líquido) 3/4 pulgada

946 ml (con líquido) 11/2 pulgada

473 ml y 946 ml (sin líquido) 1/2 pulgada.

Envasado con azúcar

Coloque la fruta lista en un tazón. Para no maltratar la

fruta no prepare más de 4 tazas a la vez. Si es necesario

use un tratamiento para que no se obscurezca la fruta.

Espolvoree el azúcar necesaria sobre la fruta y déjela

reposar unos minutos hasta se disuelva en el jugo que

sale de la fruta. Suavemente menee la fruta hasta que se

disuelva todo el azúcar y que cada trozo de fruta esté

cubierto con jugo. Coloque la fruta en el envase

apretadamente sin triturarla. Deje 1/2 pulgada de espacio

hasta la boca del frasco.

Envasado sin azúcar

El envasado sin azúcar normalmente produce

productos de menor calidad que los envasados con azúcar

o almíbar; sin embargo, puede ser necesario para ciertas

dietas. Los higos, ruibarbos o moras se congelan bien

con o sin azúcar. Use una solución para prevenir la

decoloración. Deje 1/2 pulgada de espacio en todos los

envases. También puede congelar las moras en una

charola. Acomódelas separadas en una sola capa y

congélelas. Una vez congeladas, póngalas en cualquier

envase y vuélvalas a meter al congelador. La fruta sin

endulzar también se puede envasar en agua o en jugos de

fruta de manzana, de piña o de uva blanca sin endulzar.

Envasado con edulcorantes artificiales

Siga la indicaciones del fabricante.

Cómo congelar verduras

Selección y preparación

Seleccione verduras frescas y tiernas recién cogidas

del huerto. Durante los meses de verano coseche las

verduras por la mañana temprano antes que hayan

absorbido el calor del sol. Congélelas inmediatamente

porque sus cualidades empiezan a perderse justo después

de haber sido cosechadas. Si es necesario guardar las

verduras por poco tiempo, guárdelas sin amontonarlas

en un lugar fresco y bien ventilado o en el refrigerador.

La preparación de las verduras para congelar es similar

a la que se requiere para cocinar. Lávelas bien en agua

fría, escúrralas, pélelas y píquelas, según la verdura.

Escalde antes de envasar

Escalde las verduras antes de congelarlas para

disminuir o detener la acción de las enzimas. Mientras se

desarrollan las verduras, las enzimas las ayudan a crecer

y a madurar. Una vez maduras, las enzimas causan pérdida

de sabor y color. Si las verduras no se calientan totalmente,

las enzimas siguen activas en el congelador. Las verduras

desarrollan mal sabor en unos meses y se pueden decolorar

o endurecer. Las verduras se suavizan al calentarse y esto

hace que sea más fácil envasarlas. Si las calienta

demasiado, perderán la textura y las vitaminas y minerales

solubles al agua.

Escaldar en agua hirviendo

La mejor manera para preparar las verduras para

congelar es calentándolas en agua hirviendo. Use una olla

grande donde quepa un colador de metal en el que pueda

meter las verduras. El colador se puede sustituir con una

bolsa hecha con estopilla. Para preparar una libra de

verduras use por lo menos un galón de agua hirviendo.

Ponga las verduras en el colador o en la bolsa y sumérjalas.

Tape la olla y continúe calentando el agua a fuego vivo

para que siga hirviendo vigorosamente. Empiece a contar

el tiempo en cuanto ponga as verduras en el agua

hirviendo. Cada verdura necesita tiempos distintos de

cocción. Siga exactamente las instrucciones para cada

verdura.

Otras maneras para calentar las verduras

Las calabazas, los camotes y la brócoli se pueden

preparar al vapor. Los tomates, si va a hacerlos jugo,

necesitan calentarse a fuego lento. Siga las indicaciones

según la verdura.

Cómo enfriar las verduras

Las verduras se necesitan enfriar rápida y totalmente

para detener la cocción después de escaldarlos. Para

enfriar las verduras que ha calentado póngalas en el

colador bajo el chorro de agua fría o sumérjalas en una

olla con agua y hielo. Tomará el mismo tiempo enfriar

las verduras que tomó cocerlos. Saque las verduras del

agua y escúrralas.

Lo que sabemos de las frutas y verduras

2010-02-21T08:27:00.000-08:00

Las frutas y verduras son muy ricas en vitaminas, minerales, hidratos de carbono complejos con fibra vegetal, y contienen cantidades mínimas de grasas que además son siempre insaturadas. Tienen un bajo contenido en calorías y sodio, y carecen de colesterol.

En todos los estudios que se han realizado a lo largo del tiempo con diferentes poblaciones, siempre se ha encontrado una alta correlación entre el elevado consumo de frutas y verduras y la baja incidencia de enfermedades cardiovasculares.

Desde el punto de vista de la prevención de las enfermedades cardiovasculares, todas las frutas y verduras frescas que consumamos son pocas.

Recomendaciones prácticas

Consumir diariamente al menos un buen plato de verduras frescas o, mejor aún, una buena ensalada. Al cocer la fibra vegetal cambia su consistencia y pierde parte de sus propiedades, por lo que es conveniente ingerir una parte de los vegetales de la dieta crudos. Al cocer la verdura se pierde gran parte de su vitamina C, de la que necesitamos grandes cantidades para evitar la oxidación de las lipoproteínas en la sangre.

Tomar al menos dos piezas de fruta al día. Una buena costumbre es comenzar el día tomando una pieza de fruta o en zumo natural antes del desayuno. El agua, las vitaminas antioxidantes y las enzimas que contiene la fruta nos ayuda a hidratar, depurar y vitalizar nuestro sistema cardiovascular.

Tener precaución en el consumo de aceitunas, aguacates y frutos secos por su alto contenidos en grasas. Se recomienda consumir los frutos secos crudos por ser su contenido de vitaminas mayor. Los cacahuetes son ricos en grasas saturadas y deben consumirse con precaución.

Recordar que el coco tiene una gran cantidad de grasa saturada y debe evitarse.

Las patatas y demás vegetales ricos en almidón, por las calorías que contienen en proporción a las cantidades de fibra, vitaminas, minerales, etc., se considerarán en el grupo de cereales.

Al cocinar las verduras, utilizar preferentemente el hervido, la cocción al vapor o asado antes que la fritura. En caso de rehogar la verdura, utilizar muy poco aceite y siempre de oliva.

Comprueba el contenido de sodio de las verduras envasadas

EL PEBROT

2010-01-29T09:11:00.000-08:00

El principal component del pebrot és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni, el que fa que sigui una hortalissa amb un baixa aportació calòrica. És una bona font de fibra i, igual que la resta de verdures, el seu contingut proteic és molt baix i gairebé no aporta greixos.

Pel que fa al seu contingut en vitamines, els pebrots són molt rics en vitamina C, sobretot els de color vermell. De fet, arriben a contenir més del doble de la que es troba en fruites com la taronja o les maduixes.

Són una bona font de carotens, entre els quals es troba la capsantina, pigment amb propietats antioxidants que aporta el característic color vermell a alguns pebrots.

També és destacable el seu contingut de provitamina A (Beta carotè i criptoxantina) que l'organisme transforma en vitamina A mesura que ho necessita, folats i de vitamina E. En menor quantitat hi són presents altres vitamines del grup B com la B6, B3, B2 i B1. El seu contingut en les esmentades vitamines C i E, juntament amb els carotens, converteixen el pebrot en una important font d'antioxidants, substàncies que tenen cura de la nostra salut.

La vitamina C, a més de ser un potent antioxidant, intervé en la formació de col.lagen, glòbuls vermells, ossos i dents, alhora que afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència enfront de les infeccions.

La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.

Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.

Entre els minerals, cal destacar la presència de potassi. En menor proporció són presents el magnesi, el fòsfor i el calci. El calci dels pebrots no s'assimila a penes en relació amb els lactis o altres aliments que es consideren molt bona font d'aquest mineral.

El potassi és necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, l'activitat muscular i regula el balanç d'aigua dins i fora de la cèl.lula.

El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

El fòsfor juga un paper important en la formació d'ossos i dents, igual que el magnesi i el calci.

VERDURA

2010-01-29T07:57:00.000-08:00

Les verdures són hortalisses en les quals la part comestible són els òrgans verds de la planta, tal com poden ser les tiges, les fulles,etc. i que formen part de l'alimentació humana.

Gairebé totes elles, són de sota contingut en greixos i calories, representant a més fonts de vitamines, minerals, fibra i hidrats de carboni.

Per regla general es denomina així a qualsevol planta comestible (generalment cultivada), la definició del que és verdura és d'ús més 'popular' que 'científic' i està subjecta a diverses interpretacions culturals.

Des d'un punt de vista culinari les plantes (o els seus fruits) que posseeixen un un gust no-dolç (llevat d'algunes excepcions) es consideren verdures.

La producció comercial de verdures és una branca de l'horticultura denominada olericultura.

Orígens de les Verdures

Les principals verdures tenen el seu origen en els diferents continents (segons J.R. Harlan1 ) segons aquesta distribució:

Orient Mitjà i Àsia

all, remolatxa, pastanaga cols, enciam, llenties, naps, cebes, julivert, porro, pèsols, rave,

Africa

igname, gombo, gourde, niébé,

Europa

Api,

Xina del Nord

col xinesa, cogombre, courge cireuse, albergínia del Japó, gingebre, jueva azuki, naps, raves xinesos, soja,

Sud-est Asiàtic

albergínia, igname, taro,

Amèrica Central - (Mèxic)

jueva de Lima, mandioca, batata, mongeta tendra

Amèrica del Sud - (Andes)

carbassa, mongeta tendra, jueva de Lima, pebrot, patata, quinoa, tomàquet, topinambour

El Papa Xile-Peru

Tipologia per origen

No obstant això es pot distribuir les diferents verdures per la part originària de la planta dedicada a l'alimentació o que és comestible, d'aquesta manera s'ha de les verdures normalment procedeixen de:

Bulbs: Colirrábanos, cebes, fonoll

Brots: Alfals,

Full: agrella, qualsevol varietat de col, enciam, espinac, bleda

Inflorescència: carxofa, coliflor, bròquil

Fruit: carbassó, tomàquet, pebrot, albergínia, cogombre

Arrel: nap, pastanaga

Llavors: pèsol, faves

Tija: porro, espàrrec, api

Tubercle: Iuca, patates (papes), rave

Per Contingut d'Hidrats de Carboni

Existeixen en aquesta categoria tres grups depenent del contingut d'hidrats de carboni:

Grup A (a penes)

espinac, albergínia, col, enciam, pebrot, el tomàquet i el carbassó.

Grup B (fins al 10% d'hidrats de carboni)

carxofes, cebes, naps, porros, carbasses, pastanagues i remolatxa.

Grup C (fins a un 20%)

moniatos, patates i blat de moro tendre.

Comercialització i Distribució

La comercialització s'ha realitzat des d'antic en grans mercats del carrer, places i llocs públics.

Lloc on exposaven a la venda els diferents grangers i pagesos d'una regió els productes vegetals i hortalisses procedents de la seva collita, en aquests casos la venda de les verdures estava molt subjecta a l'estacionalitat de les mateixes, les condicions climàtiques, de la condició del cultiu, etc.

Els negocis d'exposició eren generalment familiars. Sent tan sol possible vendre allò que era possible recol•lectar i recol•lectar en cada època de l'any.

Els mercats de verdures se solien trobar pels voltants de les esglésies i llocs de passada.

Avui dia, en les grans ciutats, és molt freqüent poder comprar les verdures en els supermercats i grans superfícies (mercat), les tendes especialitzades en la venda de verdures cada vegada són més escasses encara que continuen la seva labor en algunes ciutats.

La verdura en aquests casos s'exposa en caixes numerades i correctament identificades.

Generalment es comercialitzen en una espècie d'autoservei en el qual el client elegeix la quantitat de mercaderia amb un guant de plàstic higiènic i posteriorment la pesa assignant-li un codi de venda.

Colors de les Verdures

El color de les verdures indica el contingut d'alguna substància característica, el fet habitual és que predomini el color verd degut a la presència d'un pigmento natural verd denominat clorofil•la.

La clorofil•la es pot veure afectada fàcilment pel pH de les substàncies de la planta i per aquesta raó pot variar el color des del verda oliva que revela l'existència de mitjans àcids fins al verd brillant dels mitjans alcalins (aquest és el cas dels pèsols i les mongetes tendres que amb l'ús de bicarbonat aconsegueixen colors més brillants).

Alguns dels àcids presents en les verdures s'alliberen durant la cocció, particularment si es couen sense la tapadora.

Si s'observen altres colors com el groc/taronja en fruites o verdures es deu a la presència de carotenoides, que es veuen afectats igualment mitjançant els processos de cuinat o de canvis en el pH.

El vermell/blau d'algunes fruites i verdures (com els zarzamoras i remolatxes) es deuen a la presència d'una substància química natural denominada antocianina, pigmento natural sensible als canvis de pH.

Quan el pH és neutral, els pigments són de color púrpura, a l'arribar a àcid, es posen de color vermell, i a l'arribar a un valor alcalí, blau.

Tots aquests pigments són molt solubles en aigua.

Usos de les Verdures

Culinaris

Els usos culinaris de les verdures són molt diversos en les diferents cuines del món: es poden trobar crues en diverses amanides, amanides amb vinagre i olis i acompanyades amb els ingredients més diversos.

Es poden trobar cuites4 de diverses formes, existeixen moltes varietats des de les tècniques al vapor (aconsellables per mantenir les seves propietats nutritives5 ), pasant per l'olla de pressió o simplement pochadas, a vegades en la cocció se li afegeix un mig àcid (suc de llimona o vinagre) ja que preserva millor les vitamines.

Com aperitiu a la cuina francesa es prenen les crudités i a Romania com Zacusca, com salsa coleslaw en els sandvitxos o simplement crues.

Es poden preparar sopes calentes (sopa de verdures o la Sopa de pèsols) o sopes fredes com: gaspatxo o la vichyssoise i existeixen en gairebé qualsevol cuina del món com suc de verdures (un exemple pot ser el suc de pastanaga).

Es poden menjar rostides a la graella acompanyades de diferents carns, o rostides a la paella.

Fornejades sense pelar (Escalivada) o al gratén.

Conserves

A vegades amb motiu de poder conservar durant més temps la disponibilitat de la verdura, s'han processat en conserves, seques a l'aire, en fermentació (sauerkraut de la cuina alemanya fins al kimchi de cuina coreana) envinagrats (cogombrets en vinagre), salaó, fermentacions,etc.

Genereralmente les verdures serveixen d'acompanyament o guarnició als plats principals.

Les verdures es poden preparar assabentes o generalment tallades tallats amb un ganivet o picoladora (s'utilitzen fins i tot mandolines), poden existir diferents mètodes:

• en juliana (en dits llargs),

• en brunoise (en petits donats),

• en chiffonade (en les verdures de full s'enrotllen diverses fulles i es tallen en forma transversal - anells - amb un gruix d'uns 5 mm),

• noicette que consisteix a extreure petites boletes de polpa.

Dietes

Algunes dietes consideren l'ús únic dels aliments provinents de fruites i verdures, tal és el Vegetarianisme (s'absté del consum de carn), una altra dieta que conté verdures com a principal ingredient és el Veganisme la dieta macrobiòtica que permet l'ús de carns en un equilibri Yin i yang on les verdures formen part del Yin i les carns i els seus derivats en Yan.

Algunes gastronomies del món es caracteritzen per l'ús de verdures en la majoria dels plats i costums culinàries, és així un bon exemple les gastronomies del Mediterrània en el que la verdura ocupa un lloc imporatnte en la dieta.

Nutrició

Les verdures posseeixen una sota contingut de proteïna (20%) i de greix, posseeixen sota contingut calòric:

Entre els 20 Kcal./100g dels espàrrecs fins als 60 Kcal./100g de les faves .6 7

Les vitamines (generalment A i C) i minerals, i la fibra (cel•lulosa, hemicel•lulosa i lignina), la resta és 80% d'aigua, posseeixen quantitats de calci entre 50-150 mg/100g (Bledes,enciam, espinacs), la majoria dels vegetals contenen molt potassi i poc sodi.

Les verdures són molt saludables, perquè ens aporten molts micronutrients que actuen sinèrgicament com antioxidants i que protegeixen de diverses malalties cròniques, tant cardiovasculars, com del càncer (càncer de pròstata, càncer de còlon9 ),10 i igualment ajuda a mantenir la salut de teixits com pell i mucoses del cos.

Les verdures es troben en el segon nivell fonamental de la piràmide dels aliments.

A més d'aportar micronutrients, aporten hidrats de carboni d'absorció lenta i fibra dietètica.

Deurien ingerir-se de cinc a sis porcions de verdura al dia; equivalent una porció de verdura a mitja tassa de vegetals verds cuinats, o enllaunats, a una patata, o a una pastanaga.

Higiene

Les verdures tenen com primordial objectiu ser part de l'alimentació humana, i és per aquesta raó per la qual deuen mantenir-se certes normes d'higiene bàsiques en la manipulació dels vegetals.

Els vegetals deuen esbandir-se amb aigua límpia de tal forma que eliminin part de les brutícies, eliminant quan sigui possible les fulles o parts exteriors de les mateixes.

No utilitzar lleixius ni productes agressius que puguin modificar els seus sabors (cal pensar que l'adequat cuinat ja elimina la majoria dels bacteris i microorganismes existents en elles).

S'han d'eliminar del grup les verdures fetes malbé o que presentin un avanç de fongs.

Al manipular-se les verdures no ha de tallar-se verdures en la mateixa taula de tallar on s'ha manipulat carn.

Conservació i Emmagatzematge

Mitjans refrigerats

Les verdures han tingut sempre un període de conservació de diversos dies en un mig refrigerat (a una temperatura de 8è C), el temps depèn principalment del tipus de verdura (màxim una setmana).

Cal ser conscient que les verdures ylas fruites madures són molt susceptibles de rebre invasió de microorganismes tòxics.

Durant l'emmagatzematge en aquest mitjà cal posar les verdures en borses foradades o amb làmines d'alumini i evitar que l'envàs sigui hermètic.

Congelació

Es pot prolongar el seu temps de consum mitjançant congelació en cambres especials (en aquest cas poden arribar fins a 12 mesos de conservació).

Cal ser conscient que el congelat no eradica el Clostridium botulinum en els aliments de baix nivell d'acidesa tal com les verdures, el que si és cert és que a partir de 0ºC el bacteri deixa d'emetre toxines botulínicas causants del botulisme.

El congelat de verdures no destrueix els enzims existents en els teixits de les verdures, encara que aquests enzims solen degradar-se si prèviament a la congelació s'escalden (eliminant així també l'existència de microorganismes).

El congelat de verdures afecta molt a la textura a causa de al contingut d'aigua dels seus teixits, encara que aquests canvis són menys notables en les verdures com els pèsols (es diu que milloren el seu gust amb el congelat) i les mongetes tendres.

Envasament/ Enllaunat

Les verdures es poden conservar també en liofilización (al buit) o poden posar-se en diferents tipus de conserves.

Solen col•locar-se per a l'enllaunat de les verdures tant recipients de vidre com de llautó, és fàcil d'entendre que les verdures previ a la seva introducció en la conserva s'escalfen per reduir l'activitat enzimàtica.

En la conservació es emplen diferents mitjans aquosos en vinagre, oli o sal.

L'activitat d'envasament ha estat en l'Antiguitat una tasca casolana, s'ha conservat des de la pròpia verdura: pebrot del piquillo, fins a plats com la minestra de verdures.

Les targonges: tenim la millor qualitat !!!!!

2010-01-05T10:26:00.000-08:00

L’àcid cítric constitueix un magnífic fàrmac natural. Una cura de taronges de tres dies pot aconseguir miracles en els trastorns digestius, migranyes o processos reumàtics. La seva gran riquesa en vitamines i oligoelements la converteixen en la millor aliada contra l’estrès i la depressió.

La taronja inclou diferents substàncies que contribueixen a millorar el bon estat de l’organisme. Entre elles destaquen el calci, fòsfor, ferro, magnesi, potassa, sosa i les nombroses vitamines. En concret, el calci facilita el desenvolupament dels ossos en els nens. El fòsfor és summament necessari en casos d’estrès, persones nervioses i en les intoxicacions. El ferro ajuda a la hemoglobinització de la sang.

El magnesi sobreexcitat el peristaltisme intestinal, combatent el restrenyiment. La potassa actua com a depuratiu i dissol els greixos. La sosa, estimula el suc pancreàtic, activa el procés digestiu gastroduodenal, acciona la secreció de clorhídric i, juntament amb l’àcid cítric, dissol l’àcid úric. És molt beneficiós per a les glàndules suprarenals. La taronja té també vitamines A, B, G i, sobretot, C.

Els cítrics i, en especial, les taronges, constitueixen la solució perfecta a l’hora de combatre molts estats patològics però també per mantenir el bon to vital quan es gaudeix de salut. L’àcid cítric, que és oxidant, depuratiu, desinfectant i microbicida, estimula l’eliminació de totes les substàncies que no s’han metabolitzat i que reposen en els diferents òrgans. A més, la seva abundància en sals minerals equilibra les dosis de nutrients necessaris per a l’organisme

No només corregeix les secrecions anòmales d’àcid clorhídric. També actua com a analgèsic en els mals d’estómac -quan es subministren les dosis adequades-, fortifica els músculs estomacals, desinfecta i dissol els residus acumulats i facilita les secrecions necessàries per realitzar la digestió.

Els mateixos efectes de neteja i estimulació es produeixen en el fetge i pàncrees, la contaminació per acumulació de greixos és la causa més freqüent de diversos trastorns, com mals de cap i marejos. La bufeta -i fins i tot la pròstata- es beneficia del consum d’aquest cítric que, per les seves propietats diürètiques, facilita l’eliminació d’aquestes substàncies que es van dipositant.

També s’utilitza com a teràpia dels càlculs del ronyó, en general amb molt bons resultats, dels que surten beneficiades les glàndules suprarenals. Però sobretot, la taronja ajuda a combatre el restrenyiment. Les seves fibres de cel·lulosa faciliten els moviments peristàltics necessaris perquè es produeixi l’expulsió de les matèries de rebuig. La taronja, a més de provocar l’expulsió, neteja el tracte intestinal i destrueix la flora microbiana patògena del còlon amb una eficàcia superior a la dels laxants químics i fins i tot a la dels poderosos iogurt i quefir.

La temporada de la taronges és molt dilatada. Des que apareix a l’octubre la més primerenca fins que al juliol s’acaba la més tardana, fan torns disset varietats de taronges i mandarines que proporcionen excel·lents oportunitats de subministrar al cos la quantitat suficient de vitamina C, necessària per afrontar les grips, refredats i efectes de la contaminació d’hivern.

Taronja ecològica versus la convencional.

No cal dir que com tots el productes ecològics les fruites tenen un aport de nutrients superior, una absència total de verins -plaguicides, adobs químics i herbicides- i un gust -organolèpticament parlant- molt millor respecte a les fruites convencionals. En la taronja concretament encara hi ha un procés de embelliment amb productes químics junt amb ceres i de maduració industrial al gust -les cullen completament verdes i les maduren a les càmeres- amb gas etilè que en cara la fan més perillosa. Per poc que pugueu compreu-les ecològiques.

Taronja per a tot

La taronja és considerada la fruita reina dels mesos freds. Les de suc solen ser més àcides que les taronges de taula. Al costat de mandarines, llimones i aranges és una de les produccions més significatives de l’agricultura espanyola. Amb ella es poden elaborar nombrosos plats: amanida d’endívies a la taronja, llenguado a la taronja, ànec a la taronja, gelat, sorbets, ……..

Sempre que es ratlla una closca de cítrics, no s’ha d’incloure la part blanca ja que amarga bastant. Si una taronja estigués una mica seca, és aconsellable submergir-la en aigua tèbia uns minuts. D’aquesta manera s’aconseguirà extreure tot el seu suc. La pell es desarrugará una mica però, potser, no estigui en condicions de ser ratllada. Les salses de taronja que acompanyen carns o peixos es poden endolcir amb sucre moreno. Li donarà un color més daurat

Arma eficaç en l’Hivern

La majoria de la gent comença a conscienciar-se del saludable i necessari que és portar una dieta equilibrada on la fruita estigui molt present. La dieta mediterrània inclou la fruita, i entre ella, els cítrics com a peces essencials.

Una època de l’any en què es recomana de manera especial fer ús dels cítrics -taronges, llimones, mandarines, aranges- és la tardor i l’hivern, coincidint amb el seu temps de maduració i major excel·lència en la qualitat de les seves vitamines. És precisament la vitamina C, les concentracions més interessants de la mateixa es troben en gran mesura en els cítrics, la qual convé prendre en quantitats generoses de cara a l’hivern, ja que ajuda a combatre els refredats tan típics d’aquestes dates.

Està més que demostrat, que la ingestió d’aliments que continguin vitamina C, fibra i minerals, com és el cas dels cítrics, té efectes beneficiosos per a mantenir el benestar general de la persona. N’hi ha que prefereixen, i amb raó, abans que les típiques pastilles solubles de vitamina C concentrada, prendre una quantitat elevada de cítrics en aquestes èpoques, ja sigui taronges crues o sucs, mandarines o suc de pomelo als matins.

La quantitat justa

Aquesta és una forma sana i natural de combatre els incòmodes refredats que en aquestes estacions de la tardor i d’hivern semblen no sortir de les cases. Tampoc cal que la quantitat de cítrics que s’ingereixin al dia sigui tremenda, hi ha naturopates que recomanen un sol suc diari, preferiblement als matins. Per als més arriscats queda el prendre’s un suc de llimona rebaixat en aigua, amb o sense sucre, conté unes tremendes propietats antioxidants i depuratives. Millor no barrejar cítrics a l’hora de fer sucs.

Aquesta és una recomanació que fem la majoria dels terapeutes, per als quals és essencial prendre cada dia un suc de taronja acabat d’esprémer, ja que així aquest conserva millor totes les seves vitamines, especialment la vitamina C amb un alt valor antioxidant. Una altra de les propietats d’aquesta vitamina és que ajuda a que es reparin millor les fissures dels ossos.

Altres propietats

Però, a més d’aquestes propietats anticatarrals, els cítrics estan catalogats com a beneficiosos per ajudar a combatre altres malalties. Centenars d’estudis han arribat a la mateixa conclusió: els nutrients que es troben a la fruita d’aquest tipus, ja sigui ingerida crua o en sucs, juguen un paper molt important en la reducció de risc de patir càncer i malalties del cor.

Els cítrics són també essencials en una dieta per equilibrar el pes. Són una font natural de potassi i sodi. Les investigacions dutes a terme demostren que fer un exercici regular i ingerir una dieta amb alt contingut de fruita i vegetals i pobra en greixos, contribueix molt positivament a mantenir una salut i un pes saludable.

MENJAR PER CRÉIXER : Aprendre a menjar bé

2010-01-05T10:02:00.001-08:00

Els nens i nenes han de tenir una nutrició bona i adequada a les seves necessitats perquè el seu desenvolupament potencial sigui òptim.

Durant la infantesa i l'adolescència els hàbits dietètics i l'exercici poden marcar la diferència entre una vida sana i el risc de patir obesitat o sobrepès en el futur. Per això és important que a totes les etapes es prenguin els nutrients necessaris.

Moltes vegades resulta difícil o complicat que els nens mengin el que els convé abans que el que els agrada. Aquí els pares tenen un paper important. Els nens han de menjar bé per dues raons: créixer i desenvolupar-se. Una mala alimentació pot endarrerir o limitar el creixement. I una correcta alimentació és la base d'una bona salut.

Per als nens, menjar requereix d'un aprenentatge previ. S'han de marcar unes rutines des de ben petits i així aconseguirem que quan siguin grans no només sàpiguen menjar bé, sinó que a més, sabran la importància que té.

Solen imitar el que fan els grans i això ens obliga a adoptar bones conductes i bons hàbits. No els podem dir que han de menjar fruita i verdura si nosaltres no ho fem.

Aliments importants:

Els hidrats de carboni són essencials en l'alimentació infantil ja que aporten l'energia, les vitamines i els minerals que necessiten. Els trobem a la pasta, al pa, als cereals, a les fruites i a les verdures. Alguns d'aquests aliments s'han d'incloure a cada àpat ja que més de la meitat de les calories de la dieta han de sortir dels hidrats de carboni.

També és important incloure els productes lactis, carns magres, peix, aus de corral, ous, llegums i fruits secs que contribuiran a un bon creixement i desenvolupament.

A cada àpat s'han de menjar fruites i verdures. Ens aportaran vitamines, minerals i fibra.

Les grasses s'han d'incloure a l'alimentació però no en excés. En particular hem de restringir la ingesta de grasses saturades ja que són dolentes per a la nostra salut.

És important que els nens beguin força líquids, sobretot aigua i especialment si practiquen algun tipus d'esport o si fan exercici.

“esmorza com un rei, menja com un príncep i sopa com un pobre”

L'esmorzar és l'àpat més important i no ens podem oblidar d'incloure pa, cereals i fruita. Cada nen és diferent i per això hi ha gustos per a tot. És important conèixer aquestes preferències i respectar-les.

S'han d'acostumar a menjar de tot en la seva justa mesura i els hem d'estimular perquè practiquin exercici. Si ho aconseguim, els haurem donat una herència en vida molt important: uns hàbits saludables que els protegiran de l'obesitat i en general d'un seguit de patologies que es poden manifestar en l'edat adulta

La fruita és un aliment ric en antioxidants.

2010-01-05T09:55:00.000-08:00

Actualment més de la meitat de les morts són degudes a malalties cròniques no transmissibles, incloent les malalties cardiovasculars, el càncer, la diabetis i l’obesitat. L’Informe sobre la Salut en el Món 2002 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calculava que la ingesta de poca quantitat de fruites i verdures provocava aproximadament un 5% del total de morts. Està clar, doncs, que si s’augmenta la ingesta de fruita i verdura aquests percentatges poden reduir-se ràpidament; els efectes beneficiosos de les fruites i de les verdures estan científicament demostrats, incloent la prevenció de deficiències de micronutrients. La protecció que aquests aliments exerceixen sobre aquest tipus de malalties, s’ha atribuït a la seva activitat antioxidant, a l’estimulació del sistema immune, a la millora del metabolisme del colesterol, a la disminució de la pressió sanguínia i a l’activitat antivírica i antimicrobiana. Per això es fa èmfasi en el fet que el seu valor per a la salut no prové del contingut individual en vitamines o en minerals, sinó en l’acció conjunta de tots els seus components i de la disminució del consum d’altres productes, que pot desplaçar de l’alimentació.

Aquesta situació va motivar a l’OMS i a la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) a impulsar una iniciativa global orientada cap a una major producció i consum de fruita i verdura l’any 2003. Aquesta iniciativa es va inscriure en el context de l’Estratègia Mundial d’Alimentació, Activitat Física i Salut aprovada per l’Assemblea Mundial de la Salut l’any 2004. Aquesta estratègia recomana “augmentar el consum de fruites i d’hortalisses”. En un informe d’experts titulat Dieta, Nutrició i Prevenció (FAO i OMS), es recomana la ingesta mínima de 400 g diaris de fruita i verdura (excloent la patata i altres tubercles rics en midó) (OMS, 2003), que es corresponen al consum de 5 o més racions d’aquests aliments (d’aquí el nom de la campanya “5 al dia”).

En termes generals, podem afirmar sense cap mena de dubte que les fruites, les verdures i les hortalisses formen el grup d’aliments més important per la promoció de la salut en els països desenvolupats. La seva aportació nutritiva en aigua i micronutrients és significativa i imprescindible en qualsevol model de consum alimentari actual; té una alta capacitat de saciar i incorpora quantitats importants de fibra, soluble i insoluble amb un gran efecte prebiòtic. A més a més cal destacar la gran varietat de colors, olors i sabors que conjuntament ens aporten un gran atractiu organolèptic. Però el gran potencial de salut d’aquests aliments rau en l’aportació d’elements no nutrients (compostos fitoquímics) de gran funcionalitat biològica. És el cas dels polifenols.

Els polifenols són un grup molt complex format per flavonoides, derivats d’àcids hidroxicinàmics, estilbenoides, tanins, etc. Es tracta d’un grup multifactorial i per tant s’associa amb molts efectes beneficiosos. El més importants d’aquests efectes és la capacitat antioxidant. Els antioxidants són compostos molt diversos que tenen la propietat de neutralitzar els radicals lliures abans de que els nostre organisme els oxidi.

Els radicals lliures poden procedir de l’alimentació, del nostre organisme o de l’ambient (tabac, contaminació, productes químics). Aquestes substàncies es produeixen durant l’activitat bioquímica normal de qualsevol cèl·lula. Aquests radicals poden oxidar l’ADN de la cèl·lula, els lípids i les proteïnes i arribar a lesionar la cèl·lula. Els antioxidants eviten aquest dany captant els radicals i prevenint a l’home d’una sèrie de malalties, la majoria d’elles cròniques.

Els antioxidants poden ser endògens (glutatió, glutatió reductasa, superòxid dismutasa, catalasa, àcid úric) i exògens, provinents de la dieta (vitamines, minerals, compostos fenòlics i antocians).

A l’organisme existeix un equilibri natural entre el sistema de defensa antioxidatiu, que pot ser d’origen endogen o exogen, i les espècies reactives de l’oxigen. Quan aquest equilibri es trenca es parla d’un estrès oxidatiu causat per una ingesta deficient de compostos antioxidants o per un excés d’espècies oxigenades reactives.

L’oxidació dels lípids comporta el desenvolupament d’un procés arterioscleròtic i d’un conjunt d’accidents cardiovasculars. Si es dóna a nivell de l’ADN provoca un desenvolupament tumoral (càncer) i un envelliment cel·lular. Quan l’oxidació és a nivell de les estructures neuronals provoca malalties degeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.

Segons la literatura, cada polifenol té característiques pròpies i el conjunt de polifenols present en un aliment aconsegueix un efecte protector de la salut superior, oferint efectes sinèrgics. Una gran varietat de polifenols possibilita diferents propietats de solubilitat i la seva acció com a antioxidant. Això, sumat a la capacitat d’alguns polifenols d’inhibir o d’activar enzims específics de l’organisme contraris a l’oxidació, explica les evidències epidemiològiques relatives al consum de polifenols antioxidants com a protectors de malalties cròniques que actualment són la principal preocupació de la salut pública mundial.

No tots els polifenols tenen la mateixa capacitat antioxidant, ni el mateix mecanisme d’acció. Els principals mecanismes pels quals actuen són com a antioxidant, atrapant els radicals lliures o, de manera indirecta, com a agents quelants d’ions de metalls de transició; és a dir, unint-se als ions i reduint la capacitat d’aquests metalls pesats de generar radicals lliures. De la mateixa manera, a causa de les seves propietats de solubilitat, poden localitzar-se sobre la superfície de les partícules de baixa densitat (LDL), disminuint el consum dels antioxidants propis de les LDL com la vitamina E i els carotenoides i en alguns casos regenerant la vitamina E oxidada en les partícules LDL.

Podem concloure que l’oxidació cel·lular és un fet espontani en el desenvolupament de la vida i que per tant existirà sempre. Hem d’intentar mantenir un equilibri corporal on s’equiparin els processos oxidatius i les substàncies antioxidants. Aquest equilibri es trencarà a causa de diversos efectes externs i emocionals i és en aquests moments quan hem d’ingerir substàncies antioxidants. D’aquesta manera contribuirem o retrobarem aquest equilibri. La fruita serà una bona manera d’aconseguir-ho i una premissa per a gaudir d’un estat general saludable.

Fruites i verdures amb sentiments

2010-01-04T10:51:00.000-08:00

Fotografies per a sensibilitzar als nens/e sobre el tema de l'alimentació. També seria un material prou bo per a educació emocional.

Fotografies del llibre:

La vitamina més complexa, la vitamina C

2010-01-04T10:39:00.000-08:00

_______________________________________

Gairebé tothom sap que la vitamina C és present als cítrics, les fruites i les verdures i que és un potent antioxidant. El que potser no és tan conegut és que es va aïllar per primera vegada ara fa 75 anys i que és una de les vitamines més simples, estructuralment parlant, però una de les més complexes quant a les seves propietats.

________________________________________

CONCEPTES CLAU

La vitamina C té una funció antioxidant perquè controla els radicals lliures, causants de l'envelliment cel•lular.

A diferència de la majoria d'espècies, l'home és dels pocs animals que no pot fabricar-la per si mateix i l'ha d'ingerir en la dieta.

Cítrics, fruites i verdures com la col són rics en vitamina C.

________________________________________

La vitamina C va ser aïllada per primera vegada l'any 1928 per un metge hongarès, Albert Szent-Gyorgyi (1893-1986) que va estudiar medicina a les universitats de Budapest i Cambridge i que l'any 1947 va emigrar als Estats Units, on es va estar més de quaranta anys i va dirigir l'Institut d'Investigació Muscular dels Laboratoris de Biologia Marina de Woods Hole, Massachussetts.

Szent-Gyorgyi sempre havia mostrat un gran interès per conèixer la dinàmica dels processos cel•lulars que tenen lloc a l'organisme i va ser estudiant el metabolisme de les cèl•lules que va aconseguir aïllar diverses substàncies desconegudes fins al moment, entre aquestes la vitamina C, anomenada àcid ascòrbic per la seva capacitat de curar l'escorbut, i els bioflavonoides, a qui el mateix Szent-Gyorgyi anomenà originàriament citrina i més tard vitamina P (fins a l'any 1950 no es va adoptar oficialment el nom de bioflavonoides), per la seva gran capacitat per millorar la permeabilitat capil•lar. Els seus treballs sobre la vitamina C i les investigacions que uns anys més tard va realitzar sobre una important proteïna muscular, l'actina, el van fer mereixedor del Nobel de Fisiologia i Medicina l'any 1937.

Simple i complexa alhora

Estructuralment, la vitamina C és molt simple, però no així la seva funció biològica.

La primera propietat que es va conèixer de la vitamina C va ser la de combatre els símptomes de l'escorbut, però aquesta no és, ni molt més, la més important.

La presència de la vitamina C és essencial en la fabricació del colàgen, la proteïna més abundant del cos humà, imprescindible en el suport i l'estructura de totes les cèl•lules i els teixits. També intervé en la síntesi de les hormones neurotransmissores norepinefrina i serotonina ¬per això una deficiència d'aquesta vitamina ens pot produir tristesa, mal humor i fins i tot depressió¬; en el metabolisme dels greixos; en l'acció d'alguns enzims que s'encarreguen de protegir l'organisme de substàncies tòxiques ¬fum de tabac, pesticides o nitrosamines, entre altres¬ i influeix en l'activitat dels leucòcits i macròfags, les cèl•lules que formen part del sistema immunològic de l'organisme, per la qual cosa ajuda a prevenir infeccions virals.

Actua com a transportadora d'oxigen i hidrogen, fa augmentar la capacitat d'absorció del ferro, millora la cicatrització de les ferides i és un potent antihistamínic, reduint els símptomes provocats per les reaccions al•lèrgiques.

Hi ha períodes que requereixen una aportació suplementària de vitamina C: l'embaràs, la lactància, temporades d'estrès i estats transitoris en què baixen les defenses ¬constipats, grips i altres infeccions. També quan s'elimina o consumeix més del que es considera normal, com per exemple, les dones que prenen anovulatoris o els fumadors, ja que es calcula que cada cigarreta "crema" uns 40 mg de vitamina C.

Efecte antioxidant

Això no obstant, una de les funcions més conegudes de la vitamina C és el seu efecte antioxidant, sent capaç de controlar els radicals lliures, responsables de l'envelliment cel•lular.

Els radicals lliures són molècules inestables, perquè tenen un electró sense aparellar. El que fan, en conseqüència, és recórrer l'organisme intentant robar un electró d'una altra molècula per recuperar la seva estabilitat. I d'aquí ve la seva perillositat: que a més de convertir en inestables molècules d'entrada estables, en robar-los l'electró trenquen la membrana de la cèl•lula, amb la qual cosa muten i destrueixen la informació genètica. Per això la seva acció va lligada al càncer i a altres tipus de malalties.

Intrínsecament, els radicals lliures no són dolents. De fet, l'organisme els fabrica per lluitar contra bacteris i virus, sent neutralitzats per determinats enzims. El problema es presenta quan hi ha un excés de radicals lliures produït per determinades substancies contaminants que penetren en el nostre organisme: contaminació atmosfèrica, fum de tabac, pesticides...

Davant la incapacitat de neutralitzar tots els radicals lliures als quals diàriament estem exposats, ens veiem obligats a recórrer a nutrients amb aquesta propietat. Aquests són els antioxidants ¬vitamina C, vitamina E, beta-caroté i seleni¬, elements que actuen alliberant electrons que són alhora captats pels radicals lliures convertint-se en molècules estables. Els antioxidants són la protecció més eficaç contra l'envelliment cel•lular i les malalties degeneratives.

La capa blanca que hi ha sota la pell dels cítrics potencia els efectes de la vitamina C.

Aportació diària

L'home és, juntament amb algunes famílies de micos i ocells, els rats penats i els cobaies, els únics animals que no poden fabricar per si mateixos la vitamina C i, per tant, l'han d'ingerir amb la dieta. Les necessitats recomanades són de 35 a 40 mg/dia en els nens i de 50 a 60 mg/dia en els adults i l'aportació s'ha de fer a diari, perquè en tractar-se d'una vitamina soluble en l'aigua, no s'acumula sinó que s'elimina ràpidament de l'organisme. Cal dir que els seus efectes es potencien en presència dels bioflavonoides, unes substàncies vitamíniques que es troben a la capa blanca que hi ha sota la pell dels cítrics.

Un dèficit de vitamina C es manifesta amb cansament, mal humor, irritabilitat, depressió o dolor a les articulacions. La deficiència pot venir donada per una alimentació inadequada, amb una aportació insuficient, o bé perquè l'organisme, per alguna altra causa, no l'absorbeix degudament o l'elimina més ràpid del que es considera normal.

Erròniament, es pensa que les taronges i les llimones són les fruites més riques en vitamina C, però hortalisses com la col o els pebrots les superen àmpliament. Aquí van uns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen, per cada 100 grams, algunes fruites i verdures abans de coure-les:

Grosella negra ..........................................200 mg

Guaiaba.....................................................184 mg

Pebrot........................................................131 mg

Col de Brussel•les......................................100 mg

Kiwi.............................................................98 mg

Col-i-flor ...................................................170 mg

Maduixa.....................................................160 mg

Espinacs ....................................................152 mg

Taronja........................................................150 mg

Llimona......................................................136 mg

On la podem trobar?

La vitamina C es troba gairebé exclusivament en fruites i verdures. Les que la contenen amb més abundància són el kiwi, el mango, la pinya, els cítrics (taronja, llimona, mandarina...) el meló, les maduixes, el pebrot, el tomàquet, els espinacs i les verdures de la família de la col.

La vitamina C es destrueix amb la llum i l'aire; un suc de taronja natural ja ha perdut el seu contingut en vitamina C al cap d'un quart d'hora d'haver-se espremut. També les verdures, en ser cuinades, perden al voltant del 50% del seu contingut en vitamines.

Es considera que les dosis diàries recomanades de vitamina C es poden cobrir amb una dieta que inclogui una amanida, un plat de verdura i dues peces de fruita diàries. Però tal i com detecten alguns estudis d'hàbits alimentaris, el consum de fruita i verdura ha anat baixant durant els darrers anys; això podria repercutir en una aportació insuficient que caldria complementar amb algun complex vitamínic

Menjar en família ajuda que els nens mengin més fruites i verdures

2010-01-04T10:27:00.000-08:00

Els nens que mengen en família consumeixen més fruites i verdures i menys fregits i greixos que aquells que no comparteixen taula amb els seus pares.

També rendeixen més al col·legi, segons un estudi elaborat per Knorr sota el lema 'Cada menjar és una oportunitat'.

A més, la meitat de les paraules que aprenen els nens les escolten a la taula, de manera que de cada dues mil noves paraules que agreguen al seu vocabulari, mil les escolten per primera vegada compartint la taula.

L'estudi, fet en més de 15 països, assenyala que les parelles que mengen més vegades juntes continuen més anys unides. El catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Contreras ha afirmat que a Espanya menjar és un ritual social i implica necessàriament menjar en companyia.

La responsable de nutrició d'Unilever Espanya, Raquel Bernacer, ha assegurat que compartir taula regularment "aporta beneficis en termes de benestar físic, social, emocional i nutricional, així com també al desenvolupament i socialització de nens i adults".

A Espanya, vuit de cada deu entrevistats considera menjar en família com un bé que cal protegir i més del 75% creuen que influeixen positivament en el benestar personal, tot i que el ritme de vida actual ho fa difícil.

Catalunya és la comunitat espanyola on més nens mengen al col·legi (33,9%), seguida del País Basc (33,2%), Madrid (21,9%) i València (19,3%). En canvi, a Andalusia el 77,6% dels nens mengen a casa amb la família.

El cap de setmana augmenta el percentatge d'espanyols que mengen en família i diumenge és el dia en el qual més es fa, ja que un 70,6% dels espanyols menja l'últim dia de la setmana amb tota la família i gairebé un 20% amb algun dels seus membres. Espanya també presta especial atenció al menjar tradicional, i una mitjana de 8,5 receptes que s'elaboren són casolanes --sent la paella el plat per excel·lència per compartir en aquest context-- i només 1,5 de cada 10 menjars són plats preparats.

La majoria dels espanyols coincideix que els nens que mengen amb la família són més propensos a tenir millor hàbits d'alimentació, parlen més sobre els seus problemes, són més sans i feliços i tenen millors maneres.

L'estudi conclou que menjar en família és un bé preat per als espanyols que cal conservar pels seus efectes positius i perquè crea llaços més forts entre els seus membres.

Fruites i verdures de temporada: Ajuden a passar un bon hivern

2010-01-04T09:40:00.000-08:00

Com passa quan s'apropa l'hivern, que canviem la roba de l'armari i substituïm el cotó per la llana o passem del lli al punt per enfrontar-nos al fred, el nostre cos s'ha d'adequar a les temperatures més baixes i a la falta de sol a la nostra pell.

I, és clar, ha de rebre per part nostra, els seus residents i propietaris, un tracte d'acord amb les noves circumstàncies.

La dieta que ens resultava útil i gratificant en els llargs i assolellats dies d'estiu ja no serveix: és massa frugal per a l'hivern. La naturalesa, que continua sent sàvia, inunda els mercats amb aliments de temporada que aporten aquestes propietats que ens ajuden a afrontar els mesos hivernals i a combatre els catarros, constipats i tremolors tan propis d'aquestes dates. A l'estiu, el gaspatxo és refrescant i saborós; a l'hivern, la sopa entona el cos. A la tardor i a l'hivern disposem d'aliments de temporada calòrics, com llegums, patates i moniatos, que ens serveixen per anar acumulant reserves d'energia. En aquestes dates, les temperatures baixen i el nostre organisme necessita més calories per mantenir la calor corporal.

Aliments d'hivern

Els aliments de temporada són interessants des d'una triple perspectiva: nutricional, econòmica i ecològica. La quantitat de nutrients d'un aliment (vitamines i sals minerals, entre d'altres) depèn, entre altres factors, de la riquesa dels sòls en els quals es conrea i del grau de manipulació a què se sotmet el producte. Sembla lògic que les hortalisses aconsegueixin el seu desenvolupament òptim i ofereixin el millor aportament nutricional en les condicions climàtiques que més afavoreixin el seu creixement, les que marca el seu calendari natural. La majoria de les verdures i fruites de clima càlid es caracteritzen perquè la part que és comestible és el fruit: carbassa, carbassó, pebrot, tomàquet, meló, síndria, cogombre...

Les de clima temperat o fred, pròpies d'aquesta temporada, ofereixen com a part comestible les fulles, els bulbs o les arrels: bleda, espinacs, porros, col, coliflor, all, ceba, rave... L'aliment de temporada és gairebé sempre el que més convé als consumidors: normalment més econòmic, la seva qualitat organolèptica, segons asseguren els especialistes en gastronomia, també és millor. A més, si consumim productes de temporada contribuïm a respectar el cicle natural de producció, cosa que comporta una repercussió positiva en el medi ambient.

Verdures d'hivern, contra el refredat

Bledes i espinacs, carxofes, carbassa, col (coll geganta o col de cabdell), coliflor o capça, cols de Brussel·les, xampinyons, pèsols i faves, mongetes verdes, porros, card, remolatxa, rave, enciam de fulla de roure, créixens... són verdures d'hivern. Durant aquests mesos, poques persones es lliuraran de malalties respiratòries, com un refredat o una bronquitis. La tos és el símptoma més comú de les malalties de l'aparell respiratori, tan freqüents com indesitjades. Hem d'aprofitar que tenim a la nostra disposició vegetals de temporada amb propietats molt útils davant d'aquestes afeccions tan molestes. Per exemple, les hortalisses al·liàcies (ceba, all, porro...) tenen propietats mucolítiques i antisèptiques: estoven la mucositat, afavoreixen l'expulsió de moc i actuen contra els gèrmens (bacteris o virus) causants o agreujants de l'afecció. La inhalació de l'essència que desprèn una ceba o qualsevol altra hortalissa al·liàcia ajuda a eliminar la mucositat i fins i tot pot alleugerir la tos. Els compostos ensofrats que formen l'oli essencial d'aquests aliments passen ràpidament a la sang només arribar a l'estómac i s'eliminen de seguida pels pulmons. Això fa que als pocs minuts d'haver menjat ceba o all, l'alè adquireixi aquella olor tan característica. Aquests compostos ensofrats exerceixen una acció antiespasmòdica, mucolítica (faciliten l'eliminació de la mucositat) i antibiòtica. Per tant, les afeccions de les vies respiratòries (sinusitis, bronquitis, pneumònia) milloren amb el consum d'aquests aliments, preferiblement crus o molt poc bullits. La borratja suavitza i desinflama les mucoses respiratòries. Aquesta verdura, també hivernal, conté mucílags d'acció emol·lient (suavitzant). Bullida amb el seu brou resulta beneficiosa per a les afeccions respiratòries.

La importància de les vitamines C i A

El dèficit de vitamina C redueix la resistència a les infeccions, cosa que pot comprometre la nostra salut durant dies o setmanes. Les verdures de la família de les cols són les més riques en vitamina C i àcid cítric, que potencia l'acció beneficiosa d'aquesta vitamina. Igualment, es consideren font important d'antioxidants naturals: antocianines (color morat), betacarotens (color groc-ataronjat-vermellós, emmascarat per la clorofil·la) i compostos sulfurosos. La investigació més puntera indica la capacitat d'aquestes substàncies per impedir el desenvolupament de tumors, tot i que encara no hi ha consens científic i queda molt terreny per estudiar. La riquesa en sofre d'aquestes verdures promou que es formin aquests compostos ensofrats relacionats amb l'olor tan particular que desprenen durant la cocció.

D'altra banda, el nostre organisme necessita vitamina A per mantenir en bon estat la pell i les mucoses (entre les quals hi ha les que recobreixen l'interior dels bronquis) i reduir el risc d'afeccions respiratòries. La pastanaga és l'aliment més abundant en betacarotè, antioxidant que a l'intestí s'acaba transformant en vitamina A a mesura que l'organisme la necessita. Les fulles del nap, els grelos, a més de la seva riquesa en folats, vitamina C i vitamina E, contenen betacarotens en una quantitat important. Les verdures de fulla de temporada (bleda, espinacs, endívia, borratja) són riques en folats i fibra i aporten així mateix betacarotens (el color taronja està emmascarat en aquestes verdures pel pigment clorofil·la) i vitamina C (llevat de l'endívia). Igual com en la resta de verdures, les fulles més externes són les més vitaminades. El betacarotè o la provitamina A no es destrueix amb la calor, per la qual cosa aquesta substància no es veu disminuïda amb la cocció dels aliments. Amb un consum abundant d'aquestes verdures millorarem l'estat de la mucosa bronquial i alleugerirem la tos.

A diferència de l'anterior, la vitamina C és sensible a la calor i a l'oxidació. D'aquí l'interès d'incloure cada dia verdures crues en forma d'amanides o lleugerament cuinades per minimitzar les pèrdues d'aquest nutrient.

Kiwi, llimona, mandarina, taronja, aranja, fruites tropicals (papaia, xirimoia, pinya...), fruites dessecades (figues, dàtils...) són fruites d'aquesta temporada que convé consumir per proveir-nos de vitamines. De fet, l'abundància vitamínica és un dels principals senyals d'identitat de qualsevol fruita, si bé unes contenen vitamines que amb prou feines apareixen en altres. Totes les fruites d'hivern són molt riques en àcid ascòrbic o vitamina C. Els cítrics constitueixen la primera font d'aquesta vitamina, a excepció de la guaiaba i el kiwi que concentren la major quantitat d'aquest nutrient. També contenen àcids orgànics com el cítric, que els confereixen sabors lleugerament àcids. Aquest últim potencia l'acció de la vitamina C.

A més de la vitamina C, a les fruites d'hivern destaca l'elevat contingut en carotenoides, pigments vegetals amb capacitat antioxidant. En aquestes fruites també hi abunda la fibra, majoritàriament soluble: pectina i mucílags. Als cítrics, la fibra (pectina) es concentra a la part blanca que cobreix la polpa, de la qual no hi ha cap motiu per rebutjar-la. El color de taronges, mandarines i aranges l'aporta el betacarotè, del qual aprofitem les seves propietats beneficioses. El valor energètic de les fruites d'hivern ve determinat pel contingut en hidrats de carboni simples (glucosa, sacarosa i, principalment, fructosa). La proporció és diferent segons les espècies i dins de la mateixa espècie es registren variacions importants. Les més riques en sucres són les fruites dessecades (dàtils, figues seques...), seguides de les tropicals (xirimoia, nespra madura, caqui, mango i pinya tropical).

La fruita, millor sencera

La millor forma d'aprofitar les qualitats nutritives de qualsevol fruita és consumir-la crua. Convé no excedir-se en el pelat, ja que la part més externa, just sota de la pell, és la que concentra més quantitat de vitamines. Si opteu per menjar-vos-la amb pell, no oblideu rentar-la per eliminar les possibles restes de pesticides i altres contaminants que puguin estar concentrats a la pell. Trossejar la fruita suposa posar més superfície de l'aliment en contacte amb l'oxigen, per la qual cosa la pèrdua de vitamines per oxidació és superior. Per tant, el més recomanable és partir-la just en el moment en què es vagi a consumir. Passa el mateix amb els batuts i purés: si volem aconseguir tot el seu aportament vitamínic els hem de consumir immediatament després d'haver-los elaborat.

Les Fruites: Poesia per als nens POMA

2010-01-03T11:02:00.000-08:00

La poma

Una poma verda

tinc en el meu plat

saborosa i tendre

que em diu "ménja'm ja!"

"I t'ompliré del meu suc

que em va donar el meu pare,

l'arbre del que em van collir

perqué tu em menjesis ara

No en deixis ni un bocinet

perqué si estinc dintre teu

creixeràs fort i valent

i em mossegarás si em veus"

Pomes verdes i vermelles

sou amigues del meu cor.

Per fora sou les més belles

per dintre sou un tresor.

Les Fruites: Poesia per als nens PERA

2010-01-03T10:56:00.000-08:00

La pera

Tinc una pera asseguda

a la vora del meu plat

i dient-me que la tasti

perqué té un sabor genial.

Mossegada a mossegada

feliç me la vaoig menjant

i comprobo que la pera

és més dolça que genial.

Menjeu peres empeltades

d'aquesta dolçor especial

que juga fent pessigolles

i el cor ens va perfumant

Les Fruites: Poesia per als nens TARONJA

2010-01-03T10:51:00.000-08:00

La taronja

Amiga taronja

vine al meu plat

et treuré l'escorça

i et menjaré a talls.

A grills o rodanxes

t'aniré tastant.

Qué dolça ets per dintre

quin gust refrescant!

Si el suc m'ofereixes

et faré volar

com les ballarines,

fins omplir-me el vas.

Oh! dolça taronja,

vitamines d'or,

ets l'amiga fada

que el cos m'enforteixes

i em fas saltar el cor.

Les Fruites: Poesia per als nens MANDARINA

2010-01-03T10:43:00.000-08:00

La mandarina

Una dolça mandarina

jeu en el meu plat,

esperant que me la menji

i em perfumi el paladar.

La mossego i saboreixo

tot el seu suc esclatant

com un torrent dins la boca

deliciós i refrescant.

Grill a grill la meva boca

els invita a anar-hi entrant

i com no puc resistir-mi

un a un me’ls vaig menjant.

Les Fruites: Poesia per als nens MELÒ

2010-01-03T10:33:00.000-08:00

El melò

Quin melò tinc al costat;

la mare em talla una llesca

i me la menjo a l’instant

gaudint del suc que m’impregna.

Les llesquetes una a una

repartim en tots els plats

i jo sempre en menjo dues

de tant bó que l’he trobat.

Meló, ets una pilota

que juga amb mi tot menjant.

La dolçor és la estratègia

per fer-me un gol des-de el plat.

PREPARAR SUC: La salut i els preparats de fruites i verdures

2010-01-02T10:29:00.000-08:00

El ritme de vida que portem ens fa buscar fórmules per estalviar feina i temps, és per això que ens resulta molt pràctic utilitzar elements que ens faciliten el treball a casa. Tot i així crec que no ens hem de deixar enganyar per la publicitat de certs productes que ens estalvien feina, perquè per altra banda ens poden estar limitant en salut.

Se’ns ven la ideal que és més fàcil comprar un tetrabric de “brou de verdures” que comprar, rentar, tallar i cuinar per gaudir d’un substanciós brou de verdures escollides per nosaltres mateixos. Encara que a vegades ens sigui una solució el menjar preparat, vull defensar la gran importància de preparar nosaltres mateixos els plats a base de fruites i verdures.

Per SALUT:

• tenir plantes a casa, tenir cura d’elles, regar-les i tenir-hi contacte, és molt beneficiós per la nostra salut, doncs el mateix podem dir de les verdures i fruites: anar a la fruiteria, agafar-les, escollir-les, rentar-les, tallar-les ens aporta un contacte magnífic amb la NATURA. Comprar un brou ja preparat, ens estalvia molta feina però… ens fa perdre una oportunitat magnifica. Quan per exemple tallem pebrot vermell (ric en calci, magnífic per combatre l’estrenyiment i la diabetis) , aquella oloreta tan bona i penetrant… olorem… sembla com si netegés les vies respiratòries. El contacte amb qualsevol verdura ens proporciona SALUT. Quan toquem les plantes es crea doble via; la que ens proporciona la planta a través de la seva olor, suc o matèria, generant cap a nosaltres vibracions i substàncies positives i l’altre que absorveix les nostres substàncies negatives tan físiques com mentals.

• Sabem que el que prenem en un tetrabric de brou preparat?? En canvi, podem escollir quines verdures combinar, i si ens informem una mica sabrem les substàncies que proporciona cada producte al nostre organisme. Evitem els conservants i demés substàncies que incorporen. Un consell: NO POSEU MAI OSSOS AL BROU!, aporten la cadaverina que és molt perjudicial per la salut.

• Totes les verdures i hortalisses ens proporcionen substàncies vitals per combatre les malalties, si són crues millor, i s’han de prendre AL MOMENT de ser preparades perquè no perdin propietats… quant de temps ha passat entre la preparació del brou envasat fins que ens arriba a la taula?

• Som capaços de perdre hores a la carretera per anar a trobar un tros de natura a la muntanya, però ens sembla terrible perdre 15 minuts en escollir, tallar i cuinar les verdures que ens proporcionen salut.

Per EDUCACIÓ ECOLÒGICA:

• Quan estic a la cuina preparant un brou de verdures o tallant els components per una suculenta amanida, m’agrada que els meus fills participin i comparteixin aquestes experiències; tot plegat forma part de l’educació ecològica que estem promovent actualment. Procurem que les noves generacions no oblidin que venim de la terra, que formem part de la natura, que depenem d’ella i és el nostre principal aliment.

• Per descomptat és millor generar residus orgànics que no pas plàstics.

Per REFLEXOLOGIA:

• des del punt de vista reflexològic, també té avantatges aquest contacte amb fruites i verdures; per exemple escorre les taronges de forma manual t’activarà els punts reflexes de les mans, agafar una taronja o una ceba, o llimona, etc., a cada mà, apretant i donant-els-hi voltes, és un magnífic exercici d’estimulació, de circulació i musculació, a més de tenir un intercanvi d’energia natural.

PREPARAR ALIMENTS NATURALS ENS FARÀ “PERDRE” UNS MINUTS, PERÒ GUANYAREM EN SALUT, EN ECOLOGIA I EN CONTACTE ENERGÈTIC NATURAL

Aliments medicinals.Hipòcrates ja deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina sigui el teu aliment“.

2010-01-02T09:06:00.001-08:00

Des del seu origen, l’home íntimament lligat a la Natura, ha buscat en els productes de la terra com curar les seves malalties, i és l’experiència de milions d’anys la que ha fet de la Natura la primera font de salut de la humanitat.

Hipòcrates ja deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina sigui el teu aliment“. Amb la qual cosa ja es sabien les propietats dels aliments vegetals com les fruites, verdures, hortalisses, cereals, plantes, llavors, flors, escorces, arrels, etc.

En l’actualitat es van descobrint els principis actius d’aquests productes, és a dir, els causants de les seves propietats medicinals, la qual cosa representa un gran avenç científic, a favor de la salut de l’ésser humà.

Per tant és molt important consumir de forma regular aquests aliments i en especial tots aquells que tenen veritables propietats terapèutiques com els que anem a exposar a continuació:

VERDURES I HORTALISSES

.- Carxofa: Contra problemes del fetge, laxant, depurativa de la sang, ajuda a baixar el colesterol, triglicèrids i glucosa, antiartrítica i antireumàtica.

.- Ceba: És diürètica, depurativa i antiinflamatoris.

.- Alls: Són molt útils contra el reuma, per baixar la tensió de la sang, expulsar cucs i com a desinfectant digestiu i circulatori. Són molt depuratius.

.- Rave: Molt depuratiu, hepatitis protector hepàtic, diürètic, expectorant respiratori, i molt ric en vitamina C.

.- Pastanaga: Rica en vitamina betacarotè, afavoreix la visió nocturna, antioxidant molt potent, tònica, digestiva.

.- Tomàquet: Resulta ser antiartrític, estimulant hepàtic, depuratiu, i una de les hortalisses més rica en vitamines i minerals sobretot en potassi. De gran poder antioxidant pel que per la seva aportació en licopè resulta ser un gran protector contra el càncer.

.- Pebrot: Vermell i madur és una gran font en vitamina C, que supera fins i tot als cítrics, d’igual manera, madur i vermell -com el tomàquet- conté licopè, que és un potent antioxidant.

.- Patata: Antiartrítica, útil en les gastritis amb excés d’acidesa d’estómac, i diürètica.

.- Remolatxa: Laxant, diürètica i rica en minerals sobretot en ferro.

.- Carbassa: Molt útil per eliminar paràsits intestinals (cucs) i les seves llavors per a la prostatitis. També ajuda a regular els nivells de sucre en la sang.

.- Espàrrec: Extraordinari diürètic natural, ric en minerals, especialment en fluor, fòsfor i potassi.

.- Api: Gran remineralitzant, de gran ajuda en la hipertensió arterial, ajuda a baixar les taxes d’àcid úric i colesterol, molt depuratiu i diürètic.

.- Enciam: Depuratiu, calmant del sistema nerviós, contra l’insomni i laxant.

.- Borratja: Depurativa, diürètica, indicada en processos infecciosos i amb febre (grip, tos, faringitis, etc.), El seu oli ajuda a regular el sistema hormonal femení.

.- Espinacs: Depuratives, laxants i riques en sals minerals, sobretot en ferro.

.- Card: De propietats semblants a la carxofa, aperitiu, diürètic, i hepàtic (facilita la secreció i la qualitat de la bilis).

.- Mongeta tendre: Diürètica, activadora del metabolisme de la glucosa en sang, i diürètica.

LLEGUMS

.- Pèsols: Són molt nutritius i rics en proteïnes. Igual que la soja, és una bona alternativa per als vegetarians o els que prenen poca carn. Rics en fibra, la qual cosa resulten molt adequats per a regular els nivells de colesterol i glucosa.

.- Mongeta (mongeta seca): Molt nutritiva, font important de proteïnes, les beines seques i bullides són hipoglucèmiants, riques en fibra.

.- Llentia: Rica en proteïnes, ajuda a baixar el colesterol i la glucosa, rica en ferro.

.- Cigró: Gran contingut en fibra, la qual cosa resulta molt útil per al restrenyiment, redueix el colesterol i la diabetis, ric en magnesi (protector cardiovascular).

.- Soja: La lecitina de soja aporta fitoestrògens, per el que regula el flux hormonal femení, reduint les sufocacions i la pèrdua de minerals en la menopausa, Ajuda a prevenir el càncer femení i el de pròstata, així com els del cor i sistema circulatori , redueix el colesterol i triglicèrids i neteja el fetge de greix.

CEREALS

.- Blat: Aliment molt energètic, per la seva riquesa en fibra és molt eficaç contra el restrenyiment i els diverticles intestinals, ideal per a problemes nerviosos en períodes d’estudis. Pel seu contingut en fitoestrògens redueix la possibilitat de patir càncer de mama, úter i pròstata, potent antioxidant per ser ric en seleni i vitamina E, (sobretot l’oli del seu germen), ajuda a mantenir netes les artèries, es pot consumir forma de gra o de farina, però sempre integral (pa integral) perquè les seves propietats, no siguin destruïdes pel procés de refinament.

.- Avena: Molt energètica i de fàcil digestió, rica en complex vitamínic B, útil per reduir l’ansietat, estimula la glàndula tiroide ajudant a metabolitzar millor els greixos, afavoreix l’activitat del pàncrees pel que regula la quantitat de sucre en sang, afavoreix la producció de llet en la lactància, pel seu contingut en fibra retarda l’absorció de colesterol i glucosa a l’intestí.

.- Arròs: Si es consumeix integral o sense refinar -com tots els altres cereals- ens trobem que en el seu interior, a més de fibra (el segó), es troben les vitamines i minerals, les quals es perden si ho consumim refinat (arròs blanc ). Ideal tant para el restrenyiment (fibra) com per a la diarrea (aigua d’arròs), ric en magnesi, ajuda a reduir el colesterol i la tensió arterial, ric en complex vitamínic B, i en no contenir gluten ho poden consumir els celíacs.

.- Blat de moro: Aliment ideal per a nens i esportistes, la seva farina és ideal per als celíacs, els seus estigmes en infusió són molt diürètics i ajuden a baixar la tensió de la sang, la seva aportació en fibra fa baixar el colesterol, conté betacarotè un antioxidant molt recomanable per prevenir el càncer.

.- Mill: És un dels cereals que més ferro i magnesi aporten, molt indicat en casos d’anèmia, rampes musculars i embaràs, enforteix la pell, el cabell, les ungles i les dents.

.- Quinoa: Conté el doble de proteïnes que els cereals habituals, menys carbohidrats, vitamines del grup B, molts minerals i greixos saludables a més de aminoàcids.

FRUITS SECS

.- Ametlla: Prevé les malalties del cor i de la circulació de la sang, ajuda a disminuir el colesterol, posseeix un elevat contingut en àcids grassos monoinsaturats (àcid oleic), vitamina E, fibra i calci.

.- Nou: Ajuda a baixar el colesterol “dolent” o LDL degut al seu contingut en àcid-insaturat-linoleic, molt energètica i rica en vitamines, minerals i fibra, molt útil en la síndrome premenstrual perquè conté vitamina B6, nodreix i hidrata la pell al contenir zinc, vitamina E i àcid linoleic, i pels seus compostos polifenólics pot prevenir l’èczema.

.- Avellana: Conté un alt grau en àcid oleic, per la qual cosa són molt útils per baixar el colesterol i disminuir el risc de malalties cardíaques, rica en vitamina E i fibra, bona font de calci per lluitar contra la descalcificació i osteoporosi.

.- Pinyó: Amb alt contingut en calci i magnesi, molt apropiats contra la descalcificació, osteoporosi i en nens en èpoques de creixement, combat el colesterol, ideal per esportistes i excursionistes, així com per problemes d’anèmia.

.- Anacard: És ric en seleni, un antioxidant formador de l’enzim glutation peroxidasa, que preveu algunes classes de càncer.

.- Cacauet: Font important en àcid fòlic, per la qual cosa resulta molt recomanable per a les embarassades, antioxidant de les membranes cel•lulars pel seu contingut en vitamina E, i pel seu contingut en sofre és ideal per desinfectar les vies respiratòries, pell i fetge.

.- Llavor o pipa de gira-sol: Prevé de i infarts, pel seu alt contingut en potassi i magnesi és ideal per prevenir lesions dels esportistes i millorar el seu rendiment, riques en vitamina E la qual intervé per afavorir la fertilitat.

.- Llavor de Sèsam: Per la seva gran aportació de calci és ideal en l’embaràs i lactància, prevé la infertilitat masculina en ser rica en Zinc, en anèmies pel seu contingut en ferro, la seva aportació en lecitina (superior a la de la soja) ajuda a reduir i controlar el colesterol i triglicèrids.

FRUITES

.- Poma: La pectina que conté ajuda a mantenir estables els nivells de sucre en la sang, regula l’intestí, tant en cas de diarrea (pelada i ratllada) com de restrenyiment.

.- Pera: Ajuda a mantenir els nivells normals de sucre en la sang, regula l’intestí pel seu contingut en fibra, rica en potassi i vitamina C, alleuja les digestions pesades.

.- Raïm: Molt depuratiu (cura de raïms), remineralitzant, molt energètica (panses), no es recomana als diabètics.

.- Plàtan: Molt nutritiu, ric en fructosa, sucre que aporta energia de forma ràpida, ideal per tant per a esportistes en fase de competició, conté potassi i triptòfan, aminoàcid essencial que ajuda a regular la serotonina al cervell, útil en casos de ansietat i insomni.

.- Cirera: Ajuda a eliminar l’àcid úric, laxant i diürètica (les cues en infusió), rica en ferro, calci i vitamina C.

.- Síndria: Refrescant, diürètica i remineralitzant, recomanable en problemes renals i de les vies urinàries, les seves llavors són bones per la salut de la pròstata.

.- Pinya: Digestiva, remineralitzant, normalitza les mucoses alterades de la boca faringe i laringe, rica en enzims digestives.

.- Llimona: Molt útil en malalties hepàtiques i biliars, ajuda a la digestió dels greixos, fa baixar el colesterol, ric en vitamina C, ideal per combatre la hipertensió arterial, i per als diabètics en regular, depurar i estimular el pàncrees.

.- Taronja: Juntament amb la llimona molt útil en malalties febrils i infeccioses, rica en vitamina C, també d’efectes laxants.

BOLETS ORIENTALS MEDICINALS

En les últimes dècades ha augmentat a Occident l’interès pels bolets orientals, en haver-se posat de manifest les seves propietats curatives mitjançant diverses investigacions científiques.

.- Shiitake: Entre els seus principis actius trobem substàncies (Lentinano, Eritadenina, superòxid-dismutasa) que actuen en l’organisme estimulant el sistema immunològic, en concret als limfòcits-T, o cèl•lules assassines, que a més de frenar el desenvolupament del càncer actuen com antiinfecciosos. També contenen un principi actiu, que indueix la síntesi de l’interferó en l’organisme, que actua com antivíric i antitumoral. Així aquests bolets i els seus extractes es fan servir de forma tradicional a l’Orient Llunyà per tractar malalties víriques (hepatitis, grip i sida), així com en malalties cancerígenes, com potent antioxidant i per reduir el nivell de colesterol en la sang.

.- Reishi: També d’acció immunoestimulant i anticancerós, pel seu contingut en lentinano.

.- Maitake: Conté un polisacàrid derivat del glucans al que se li atribueixen propietats anticanceroses, antihipertensores i antidiabètiques.

Quins motius ens poden empènyer a buscar les fruites i verdures de la temporada que estem?

2010-01-01T11:59:00.000-08:00

Quins motius ens poden empènyer a buscar les fruites i verdures de la temporada que estem?

.- Tenen molts més nutrients. Són les que s’acaben de recollir, i per tant no han estat en càmeres frigorífiques. Els aliments acabats de collir mantenen la seva frescor característica amb tots els seus nutrients (vitamines, enzims, energia vital, ….) ja que no han tingut temps d’oxidar-se.

.- La Natura és sàvia. La Mare Natura sap quines energies ens corresponen a cada estació i per això en les facilita. Ve a ser el mateix principi que el yin i el yang però occidentalitzat, cada cosa al seu temps serveix per activar o contrarestar les energies del moment i per lo tant equilibrar.

.- El preu. Quan un producte és de temporada està present a la majoria de botigues i per tant per la llei de l’oferta i la demanda el preu no és alt. Al contrari, quan no és temporada escasseja i el preu puja.

.- Organolèpticament són molt millors. Les fruites i verdures fresques conserven tot el seu gust i textura originals i genuïns. Les de fora de temporada ja han perdut els dos conceptes esmentats.

Perquè menjar la fruita madura?

2010-01-01T11:23:00.000-08:00

Els químics actius de les plantes que ens ajuden a lluitar contra la malaltia o fitonutrients, solament es desenvolupan completament si la planta o fruita es deixa madurar del tot, abans de tallar-la. Per aquesta raó, hi ha molts estudis publicats que reflecteixen la falta de nutrients en l’alimentació actual. Un d’ells va ser publicat per la Universitat d’Harvard, i es va estudiar el tomàquet. El tomàquet madurat a la planta abans de tallar-lo, té prop de 300 fitonutrients, entre ells el Lycopè, important per a ajudar al cos en la prevenció del càncer de próstata, bufeta i esòfag. El tomàquet tallat o collit quan està verd, pràcticament no té fitonutrients, és un aliment amb poc contingut nutricional, com ho van comprovar els científics que van fer els estudis.

Aquest mateix principi s’aplica a la resta dels vegetals i fruites que consumim.

Un bon consell que us puc donar és que compreu els vostres vegetals i fruites a les parades de pagesos que hi han en els mercats de les ciutats i pobles, encara que aquests cada vegada més s’abateixen de Mercabarna com les grans superfícies; així doncs mireu que siguin de les rodalies i de confiànça. Aquest agricultors, normalment porten les fruites i vegetals madurats a la planta. Una altre bona possibilitat és comprar-les a les tendes de alimentació ecològica, aquestes tenen més conciència de la qualitat nutricional del producte i a més treballen amb productors dels rodals. I si no es té aquesta facilitat, tracteu de comprar les fruites d’estació, amb això vull dir, les fruites que es produïxen en els diferents mesos de l’any, per exemple les pomes i raïms a l’hivern, els préssecs a l’estiu. Les fruites que s’estan produint en el moment que les consumim, tenen mes probabilitats de ser collides quan estan madures.

Els fitonutrients:

També anomenats fitoquímics són les substàncies que li donen a les plantes el seu color i sabor. Hi ha milers de fitonutrients a les plantes i una sola d’elles en pot tenir fins a 50 de diferents. Els fitonutrients actuen en el cos com antioxidants (escombren els radicals lliures), protegeixen el DNA -macromolècula complexa responsable del codi genètic- del nucli de la cèl·lula (evitant mutacions-tipus càncer), detoxifiquen al cos de la pol·lució ambiental, desactiven substàncies carcinogèniques (que produeixen càncer), enforteixen el sistema immunològic i protegeixen al cos del desenvolupament de malalties cròniques com malalties del cor, cataractes, artritis, pressió alta, diabetis, envelliment, i moltes altres malalties. Els fitonutrients en conjunt amb els antioxidants com:Vitamines A, C i E minerals seleni, zinc i coure, àcids grassos essencials (omega 3), són part important dels “soldats” que protegeixen al nostre cos.

Procés de maduració i evolució:

Les transformacions que es produïxen en les fruites a causa de la maduració són:

.- Degradació de la clorofil·la i aparició de pigments grocs anomenats carotens i vermells, denominats antocians.

.- Degradació de la pectina que forma l’estructura.

.- Transformació del midó en sucres i disminució de l’acidesa, així com pèrdua de la astringència.

Aquestes transformacions poden seguir evolucionant fins a la deterioració de la fruita. L’etilè és un compost químic que produïx la fruita abans de madurar i és fonamental perquè la fruita maduri. En les fruites madures la seva presència determina el moment de la maduració, pel que el control de la seva producció serà clau per a la seva conservació. En les no climatèriques la presència d’etilè provoca una intensificació de la maduració.

Composició de les fruites:

La composició química de les fruites depèn sobretot del tipus de fruita i del seu grau de maduració.

.- Aigua: Més del 80% i fins al 90% de la composició de la fruita és aigua. A causa de aquest alt percentatge d’aigua i a les aromes de la seva composició, la fruita és molt refrescant.

.- Glúcids: Entre el 5% i el 18% de la fruita està format per carbohidrats. El contingut pot variar des d’un 20% en el plàtan fins a un 5% en el meló, síndria i maduixes. Les altres fruites tenen un valor mig d’un 10%. El contingut en glúcids pot variar segons l’espècie i també segons l’època de recol·lecció. Els carbohidrats són generalment sucres simples com la fructosa, la sacarosa i la glucosa, sucres de fàcil digestió i ràpida absorció. En la fruita poc madura ens hi trobem, midó, sobretot en el plàtan que amb la maduració es converteix en sucres simples.

.- Fibra: Aproximadament el 2% de la fruita és fibra dietètica. Els components de la fibra vegetal que ens podem trobar en les fruites són principalment pectines i hemicelulosa. La pell de la fruita és la que posseïx major concentració de fibra, però si no són ecològiques, també és on ens podem trobar amb alguns contaminants com restes de insecticides, que són difícils d’eliminar si no és amb el pelat de la fruita i encara. La fibra soluble o gelificant com les pectines formen amb l’aigua barreges viscoses. El grau de viscositat depèn de la fruita de la qual procedeixi i del grau de maduració. Les pectines ocupen per tant un paper molt important en la consistència de la fruita.

.- Vitamines: Com els carotens, vitamina C, vitamines del grup B. Segons el contingut en vitamines podem fer dues grans grups de fruites:

* Riques en vitamina C: contenen 50 mg/100. Entre aquestes fruites es troben els cítrics, també el meló, les maduixes i el kiwi.

* Riques en vitamina A: Són riques en carotens, com els albercocs, préssec i prunes.

.- Sals minerals: Igual que les verdures, les fruites són riques en potassi, magnesi, ferro i calci. Les sals minerals són sempre importants però sobretot durant el creixement per a la ossificació. El mineral més important és el potassi. Les que són més riques en potassi són les fruites d’os (pinyol) com l’albercoc, cirera, pruna, préssec, etc.

.- Valor calòric: El valor calòric vindrà determinat per la seva concentració en sucres, oscil·lant entre 30-80 Kcal/100g. Com excepció tenim fruites grasses com l’alvocat que posseïx un 16% de lípids i el coco que arriba a tenir fins a un 60%. L’alvocat conté àcid oleic que és un àcid gras monoinsaturat, però el coco és ric en greixos saturats com l’àcid palmític. Al tenir un alt valor lipídic tenen un alt valor energètic de fins a 200 Kilocalorías/100grams. Però la majoria de les fruites són hipocalòriques en fererència al seu pes.

.- Proteïnes i grasses: Els compostos nitrogenats com les proteïnes i els lípids són escassos en la part comestible de les fruites, encara que són importants en les llavors d’algunes d’elles. Així el contingut de greix pot oscil·lar entre 0,1 i 0,5%, mentre que les proteïnes pot estar entre 0,1 i 1,5%.

.- Aromes i pigments: La fruita conté àcids i altres substàncies aromàtiques que al costat del gran contingut d’aigua de la fruita fa que aquesta sigui refrescant. El sabor de cada fruita vindrà determinat pel seu contingut en àcids, sucres i altres substàncies aromàtiques. El àcid màlic predomina en la poma, el àcid cítric en la taronja, llimona, mandarina i l’aranja (pomelo), el àcid tartàric en els raïms. Per tant els colorants, les aromes i els components fenòlics astringents encara que es troben en molt baixes concentracions, influeixen de manera crucial en l’acceptació organolèptica de les fruites.

La fruita és un Aliment Viu:

La fruita està totalment plena d’enzims, fins a cert punt està en un estat gairebé predigerit, si ha madurat amb el sol. Quan la collim es manté viva durant un llarg temps i segueix madurant. Al menjar fruita no destruïm cap vida. La fruita té la llavor dintre de si mateixa i al distribuir la llavor cooperem amb la reproducció d’una nova fruita. Menjar fruita no té res de nociu, no té desavantatges. Els nostres cossos també són cossos VIVENTS, els nostres trilions de cèl·lules es renoven constantment i necessiten una nutrició que estigui VIVA. Com pot donar vida un aliment mort? Com podem millorar el nostre benestar físic i mental amb menjars que han perdut tot el seu valor al ser cuinats? Existeixen vitamines i minerals en aquests aliments, però no la FORÇA VITAL que trobem en aliments sense cuinar, particularment en la fruita. Els aliments elaborats, com els làctis, són aliments morts. Per cert, el formatge té calci, però no l’aliment VIU que el cos requereix. De tots els aliments la fruita és la que té la més alta capacitat de purificació, i a l’estar sota una dieta basada principalment en fruites, el cos fa ús d’aquesta capacitat per a desintoxicarse i eliminar toxines. Aquest, és realment el secret de la dieta, les seves capacitats de desintoxicar al cos donant-li l’oportunitat de purificar-se.

LA FRUITA A FONS

2010-01-01T09:52:00.000-08:00

Antigament el consum de fruita depenia de la regió i de l’estació de l’any on es vivia. Avui dia, amb els mètodes actuals de conservació i de transport, en podem menjar tot l’any. Les fruites són aliments vegetals que podem consumir frescos, dessecats, cuits o en conserva. Dins la fruita fresca, hi podem distingir dos grans grups: els cítrics -la llimona i la taronja- i la fruita dolça -com el préssec, la cirera, la pera o la poma. L’oferta de fruita a Catalunya és molt variada i de molta qualitat, i fins i tot està reconeguda amb distintius europeus. És el cas la Denominació d’Origen Protegida pera de Lleida o de les Indicacions Geogràfiques Protegides poma de Girona i clementines de les Terres de l’Ebre.

A Catalunya, la superfície total de fruita fresca, sense incloure-hi els cítrics, és d’unes 43.000 hectàrees. Aquesta superfície es distribueix pels territoris catalans de la manera següent:

més del 80% a Lleida, seguit de Girona i les Terres de l’Ebre amb un 7%, i Tarragona i Barcelona amb menys del 2% de les hectàrees dedicades al conreu de la fruita fresca.

Per espècies, el préssec i la nectarina és el conreu més extens, amb gairebé el 40% de la superfície, seguit de la pera, amb el 30%; la poma, amb el 24%; i en menys quantitat la cirera i la guinda, la pruna, l’albercoc i el codony.

Cada català consumeix una mitjana d’uns 12 quilos de poma l’any, més de 7 de préssec i nectarina, 6 i mig de pera, menys de dos quilos de pruna i cirera, i no arriba a menjar a ni un quilo d’albercoc l’any.

La fruita pertany al grup dels aliments dels que s’han de menjar cada dia segons la piràmide de l’alimentació saludable, una guia visual que recomana la freqüència amb què s’han de consumir els diferents grups d’aliments, com ara els cereals, les verdures, la llet, la carn o els sucres. La composició nutricional de les fruites és molt variada, en funció de la família a què pertanyen, però totes ens aporten sucres, minerals i vitamines. Per exemple, si mengem taronges, maduixes o kiwis, ens assegurarem que prenem vitamina C tot l’any. A més a més, menjar fruita, com la poma, sobretot amb pell, també ens aporta fibra. La fruita és, doncs, una bona font de minerals: el plàtan destaca perquè té molt de potassi, excel·lent si fem esport, mentre que la mandarina ens proporciona calç i el préssec ferro.

Guia de bones pràctiques alimentàries.

2010-01-01T04:29:00.000-08:00

Introducció

Aquesta guia pretén conscienciar dels problemes que generen l'alimentació inadequada i la falta d'exercici físic en el conjunt de la població, i dóna alternatives i recursos per facilitar un canvi en els hàbits alimentaris. L'alimentació sana i equilibrada, juntament amb l'activitat física han de formar part progressivament de la nostra vida, això tindrà una conseqüència directa en l'augment de l'autoestima i de la salut.

La Dieta Mediterrània

La dieta mediterrània, rica en verdures, hortalisses, fruita fresca i fruita seca, llegums, peix, derivats del blat i oli d'oliva, es considera un tipus d'alimentació sana i equilibrada.

Actualment, aquesta dieta es considera una dels més saludables del món. Nombrosos estudis han posat de manifest el seu paper important en relació a prevenir malalties relacionades amb els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres.

La característica d'aquesta dieta és la gran varietat d'aliments, especialment fruites, verdures i hortalisses, i el predomini d'aliments d'origen vegetal, davant dels d'origen animal.

El valor nutricional de l'alimentació mediterrània és: rica en hidrats de carboni, en fibra, vitamines i minerals, en greixos vegetals, en antioxidants naturals i pobre en greixos d'origen animal, amb més proporció de proteïnes vegetals que d'animals i amb una gran riquesa i varietat gastronòmica.

La modernització de la societat ha modificat algunes de les excel•lències de la dieta mediterrània tradicional. Les causes poden ser, entre d'altres, menys dedicació a la cuina, globalització alimentària i tendències nutricionals anglosaxones.

Consells bàsics per una dieta sana i equilibrada.

- Per facilitar l'equilibri alimentari és convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que s'han de complementar entre ells.

- L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, ha de ser complet, amb: làctics (llet, iogurt, formatges...), cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar...) i fruita fresca (sencera, trossejada, en sucs...).

- El dinar i el sopar s'han de complementar, evitant repetir aliments i la manera de preparar-los.

- Prioritzar l'aigua davant d'altres begudes.

- Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir.

- Consumir aliments vegetals en abundància: fruites, verdures, llegums i fruites seques. Són la principal font de vitamines, minerals i fibra i aporten una gran quantitat d'aigua. Com contenem antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre d'altres, algunes malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.

- Menjar pa, pasta, arròs i patates és bàsic, ja que aporten una part important de l'energia necessària per a l'activitat diària.

- Els aliments poc processats, frescos i locals són els més adequats. És important aprofitar els productes de temporada ja que, sobretot la fruita i la verdura, permet consumir-les en el seu millor moment, tant a nivell d'aportació de nutrients com per l'aroma i sabor.

- Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges. Són excel•lents fonts de proteïnes, minerals (calci, fòsfor, etc.) i vitamines. El consum de llets fermentades (iogurt, bio, etc.) contenen microorganismes vius capaços de millorar l'equilibri de la flora intestinal.

- Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o al peix.

- L'activitat física diària i adaptada a cada edat és essencial per a la salut.

Cal reduir:

les llaminadures

les begudes refrescants

la brioxeria i la pastisseria

les cremes i les mousses

el sendentarisme i l'excés d'activitats de pantalla.

Consells i recomenacions

Alleugerir els àpats dels dies de festes

• Evitar els aperitius molt abundants, i en tot cas, seleccionar productes a base de peix, marisc o verdures que representen menys energia i greix. L'aperitiu ha de ser l'inici d'un àpat, i no un àpat en si mateix.

• En la composició del menú, procurar fer combinacions entre el primer i el segon plat que es complementin. Primers plats suaus amb segons més consistents, o bé, al contrari.

• Si s'ha de controlar el pes, o bé, es tenen els nivells dels greixos en sang una mica elevats és convenient donar prioritat al peix front les carns.

• Prioritzar les postres a base de fruita fresca.

• Intentar pactar un horari per aixecar-se de taula i sortir a passejar.

• Programar sopars molt lleugers si la celebració s'ha fet a l'hora de dinar, o a l'inrevés.

• Evitar l'excés de begudes amb gas i de begudes alcohòliques.

• Si s'han de controlar els sucres o l'aportació energètica, cal recordar les opcions de les begudes refrescants light o sense sucre.

• Els torrons, massapans i neules són dolços que es serveixen a taula al finalitzar els àpats de les festes de Nadal. Normalment no supleixen les postres, és a dir, s'ofereixen després de les postres de fruita fresca (pinya natural, macedònia, etc.) o de dolça (tortell).

Cal vigilar aquests extres ja que poden desequilibrar seriosament la dieta. Tant els torrons com els massapans estan fets bàsicament de sucre i ametlles al 50%.

Consum de begudes alcohòliques

Està demostrat l'efecte nociu per a la salut del consum excessiu de begudes alcohòliques. En general, es pot dir que a mesura que s'incrementa la quantitat i la freqüència del consum, augmenta el risc de patir disminució del rendiment físic i intel•lectual, accidents, malalties orgàniques, problemes cardiovasculars, alteracions de conducta i, fins i tot, alcoholisme.

Cal, doncs, tenir-ne moderació, ja que els efectes beneficiosos de les substàncies antioxidants de les begudes alcohòliques de baixa graduació (vi, cava, cervesa) només es posen de manifest si se'n beu poc i esporàdicament i, si pot ser, acompanyant els àpats.

A més, l'alcohol també aporta molta energia i, per tant, engreixa.

Exercici físic

L'activitat física regular és bona per a tothom. Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar en bicicleta o fer activitats quotidianes d'una manera activa convé perquè ajuda a sentir-se millor, a relacionar-se amb els altres, a prevenir i a tractar l'excés de pes. Fer alguna activitat física de manera regular és tenir cura del cos i així tot l'organisme en surt beneficiat. Només cal fer-ne 30 minuts al dia.

Hidratar-se i refrescar-se a l'estiu

Llimonades, taronjades, gasoses, coles, orxates, granissats, cerveses, sucs de fruita...són algunes de les begudes més desitjades a l'estiu per poder refrescar-se amb un bon got de beguda.

Però cal estar alerta, ja que la major part d'aquestes begudes, a més de refrescar i satisfer la set, tenen un contingut considerable de sucres i, per tant, d'energia.

La beguda més important, essencial per al bon funcionament i equilibri hídric de l'organisme és l'aigua.

El consum d'aigua mai no s'ha de limitar. Ben al contrari, s'ha de beure en força quantitat, i en qualsevol moment del dia, tant abans, com durant i després dels àpats. L'aigua no aporta calories i, per tant, no engreixa i és imprescindible per a què tots els processos de l'organisme funcionin adequadament.

Cal avançar-se a la set i proporcionar aigua a l'organisme abans que la demani i i sempre s'ha de beure tractada.

Les begudes refrescants poden ser també apropiades, sempre que es prenguin amb moderació i sense substituir l'aigua.

Dins d'aquestes es troben les opcions sense sucres. Les gasoses en general, però també les coles, taronjades... que estan endolcides amb edulcorants no energètics poden ser una bona alternativa a les begudes tradicionals.

Menjar ràpid

En general l'alimentació fast-foot te mala reputació, tant gastronòmicament com nutricionalment. Dins el concepte de menjar ràpid, es pot classificar en dos grans grups: el fast-food anglosaxó (hamburgueses i salsitxes) i el fast-food mediterrani (a base d'entrepans, pizzes i tapes).

Formen part de l'anomenada cuina ràpida o fast-food, preparacions de cultures molt diverses, que es consumeixen de una manera informal, sovint a peu dret, en ocasions sense coberts, és a dir, amb els dits i sempre, de forma ràpida: tapes i entrepans de casa nostra, la pita síria, el chiche-kebab grec, el fish and chips britànic, la pizza italiana, els tacos i burritos mexicans, el menjar xinès, les hamburgueses americanes, les salsitxes alemanyes i fins i tot el sushi japonès.

El menjar ràpid sorgeix de les noves necessitats socials i de la influència de les modes i val la pena conèixer els avantatges i inconvenients a l'hora d'incorporar-lo als costums alimentaris individuals.

Fast-food, no significa necessàriament menjar-basura. Una adequada selecció i una correcta freqüència poden fer de la proposta de menjar ràpid, una oferta equilibrada.

Per les seves característiques nutricionals, el mediterrani (entrepans, pizzes, coques, tapes) és més recomanable que l'anglosaxó. S'han d'adaptar les quantitats a les necessitats de cada persona.

Les begudes que normalment acompanyen aquests tipus d'àpats acostumen a enriquir considerablement el valor energètic total de l'àpat. L'aigua, o en ocasions les begudes refrescants light, serien les opcions més recomanables.

Per tal de millorar l'equilibri d'un àpat fast-food, s'hauria de completar amb una ració d'amanida, ja que no acostumen a oferir fruita fresca com a opció de postres.

També cal procurar compensar, amb la resta dels àpats del dia, les possibles deficiències d'aquest àpat més ràpid. És convenient dedicar a aquest tipus de menjar una mica més de temps, ja que, sovint, el principal inconvenient no són els aliments sinó la rapidesa amb la que es menja.

Viatges internacionals

Als països càlids, l'aigua i el menjar cru regat amb aigües contaminades són els principals mecanismes de transmissió de les infeccions per via digestiva. La diarrea del viatger, el còlera, la febre tifoide i l'hepatitis A són exemples de malalties produïdes per bacteris i virus que es transmeten a través de l'aigua i els aliments contaminats.

Vigilar l'aigua

• La de consum ha de ser embotellada i precintada.

• Per raspallar-se les dents i rentar el menjar cal utilitzar aigua embotellada, bullida o desinfectada amb pastilles potabilitzadores.

• Evitar els glaçons.

• Les begudes calentes, preparades amb aigua bullida, com el te i el cafè, es poden consumir sense cap risc.

• Tenen més garantia i seguretat els refrescos i begudes embotellades.

Compte amb el menjar

• Menjar la fruita pelada, evitant els sucs de fruita naturals i les amanides.

• La verdura, la carn, el peix o qualsevol aliment ha d'haver estat cuinat.

• Evitar els gelats sense envàs, la rebosteria i qualsevol derivat làctic que no hagi estat tractat amb calor.

• Menjar sempre aliments frescos acabats de cuinar, quan encara estiguin calents. No menjar res cru.

Decàleg de bones pràctiques

1) Per facilitar l'equilibri alimentari és convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells.

2) L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui complet amb: làctics (llet, iogurt, formatges...), cereals (pa, galetes, cerelas d'esmorzar...) i fruita fresca (sencera, trossejada, en sucs...).

3) El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris, s'ha d'evitar repetir els aliments i la manera de prepar-los.

4) Prioritzar l'aigua davant d'altres begudes.

5) Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir.

6) Consumir aliments vegetals en abundància: fruites, verdures, llegums i fruites seques. Són la principal font de vitamines, minerals i fibra i aporten una gran quantitat d'aigua. Com contenem antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre d'altres, algunes malalties cardiovasculars i algun tipus de càncer.

7) Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics, ja que aporten una part important de l'energia necessària per a l'activitat diària.

8) Els aliments poc processats, frescos i locals són els més adequats. És important aprofitar els productes de temporada ja que, sobretot la fruita i la verdura, permet consumir-les en el seu millor moment, tant a nivell d'aportació de nutrients com per l'aroma i el sabor.

9) Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges. Són excel•lents fonts de proteïnes, minerals (calci, fòsfor, etc.) i vitamines. El consum de llets fermentades (iogurt, bio, etc.) contenen microorganismes vius capaços de millorar l'equilibri de la flora intestinal.

10) Prioritzar el consum de peix i moderar el de carn, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o al peix.

11) L'activitat física diària i adaptada a cada edat és essencial per a la salut.

L’Alimentació Saludable

2010-01-01T03:37:00.000-08:00

L’Alimentació Saludable

Recomanacions alimentàries

Per programar una alimentació saludable i sensorialment satisfactòria, cal

conèixer les possibilitats nutritives i d’ús dels aliments que sovint es

classifiquen d’acord amb els nutrients que contenen i per això es

convenient incloure en la ingesta aliments de tots els grups.

Racions recomanades per adults

Una alimentació equilibrada implica una aportació de nutrients adequats

en qualitat i quantitat a l’organisme

Es recomana que del total de la ingesta ingerida un 50-55% sigui aportats

per glúcids o hidrats de carboni (base de la piràmide), un 30-35% per

lípids i un 12-15% per proteïnes.

Racions recomanades per nens i adolescents:

• Hidrats de Carboni: 3-4 nens i 4-6 adolescents.

• Verdures i fruita: 4

• Llets i derivats: 2-3 nens i de 4-6 adolescents

• Aliments proteïcs: 2-3

• Dolços, llaminadures i aliments rics en greixos: amb moderació

• Aigua (beguda essencial): 4-8 vasos

Una ració equival

HIDRATS DE CARBONI

• 3 llesques de pa petites

• 3 biscottes

• 1 plat d’arròs o pasta (50-60g cru)

• 6 cullerades soperes de cereals, 30g

• 1 plat llegums (60-80 g cru)

• 6-8 galetes maria

FRUITES

• 1 peça mitjana

• 5-6 maduixes

• 1 vas suc natural

• 1 tall meló, pinya o síndria

OLIS I FRUITA SECA

• 1 cullerada sopera oli

• 1 grapat (atmelles, nous...)

LÀCTICS

• 1 vas de llet

• 2 iogurts

• 1 tall de formatge semicurat 40g

• 80 g formatge fresc

PROTEÏNES (CARN, PEIX I OUS)

• 1 tall de carn (vedella, porc...)

• 1/4 de pollastre

• 1 tall de peix 150g

• 2 talls de pernil

• 1 ou

• 1 plat de llegums

AIGUA

• 1 got ple

En un esmorzar complert hi ha d’haver làctics ,farinacis i fruita. També

podem incloure algun aliment proteic (formatge, pernil...). Productes de

brioxeria els podem consumir amb moderació sempre que no

constitueixen l’única alternativa de l’esmorzar o berenar.

A mig matí es pot prendre algun aliment com a reforç dels anteriors. Però

mai han de substituir l’àpat.

Dinar

Tant si es fa a casa o al menjador, és l’àpat més important tant en

quantitat com varietat d’aliments. Es recomanable que el componguin

entre quatre i sis grups d’aliments (hidrats, verdures, fruites, olis, carns),

utilitzant tècniques culinàries variades al llarg de la setmana i les

quantitats en funció de l’edat.

Berenar

Es pot fer un petit àpat que complementi les racions alimentàries aportades en l’esmorzar, dinar i sopar.

Sopar

Bàsicament en el sopar hi ha d’haver els mateixos grup d’aliments que en

el dinar.

Tot i així, l’aportació energètica ha de ser menor i amb preparacions més

fàcils de digerir. És important no fer-la massa tard, perquè no s’ajunti amb

l’hora d’anar a dormir.

Cal reduir ( Recomenacions)

- La ingesta freqüent de llaminadures.

- Begudes refrescants tipus coles, taronjades i

llimonades. A més moltes porten gas, que donen la

sensació d’estar ple, i fan que el nen no mengi.

- La beguda que ha d’acompanyar els àpats és l’aigua i

enlloc de refrescos podem prendre sucs i fruita.

- Brioixeria i pastisseria, potenciant els entrepans.

- No picotejar entre hores i moderar el consum de

snacks, patates de bossa... treuen la gana dels àpats

principals.

- Les cremes de xocolata, mousses i d’altres com a

postres habituals.

- El consum freqüent de menjar ràpid “Fast food”.

- Així com el sedentarisme i l’excés d’activitats de

pantalla (ordinador, play station...)

Posem-ho en pràctica

- Quan més varietat major possibilitat de que sigui equilibrada. Menjar només el que ens agrada és un mal costum.

- Variar les formes de cocció: bullits, guisats, planxa... i no abusar del fregits.

- Les fruites i verdures han de ser habituals i abundants en l’alimentació dels escolars.

- El consum de peix.

- El consum de llegums.

- Triar, comprar i cuinar. Pot ser divertit!

- Que els nens participin en l’elaboració dels menús.

- Tots els àpats són importants.

- Moure’s i fer exercici. L’alimentació i l’activitat física són essencials per mantenir el pes.

Perquè hem de menjar fruites i verdures?

Els estudis indiquen que en l’alimentació dels nens, existeix un baix consum de fruita, verdures i llegums i un elevat consum de proteïna i greixos saturats.

Una dieta sana i equilibrada, amb un consum adequat de fruita i hortalisses, ajudarà a prevenir el sobrepes.

A més, els hàbits alimentaris que són presents al llarg de la nostra vida, es formen en la infància i l’adquisició d’hàbits de saludables durant aquesta etapa de la vida, entre els que s’inclou un consumo adequat de fruites i verdures.

¿Perquè són tan bones per la salut? ¿Quina funció desenvolupen?

Les fruites i verdures fresques són una font primordial d’aigua, vitamines i minerals, fibres i antioxidants, que desenvolupen una funció reguladora en l’organisme. Al tractar-se de productes d’origen vegetal, com components addicionals en les fruites i verdures substàncies generalment no nutrients que estan associades a la prevenció d’algunes malalties i afavoreixen al manteniment d’una millor qualitat de vida.

De quantes maneres diferents podem preparar la fruita i les verdures fresques?

Respecte les fruites fresques es poden consumir al natural, en sucs, triturades i batudes amb iogurt o llet. També poden ser trossejades o elaborar compotes.

En quant a les verdures poden consumir crues, en amanides, a la planxa, preparades al vapor o cuinades...

Que els nens i nenes participin en la compra i la cuina, i motiva’ls i ensenya’ls a menjar de tot.

- La presentació dels plats de forma atractiva, amb colors vius, cridarà l’atenció del nen i li resultarà més apetitós.

- Procuri que els nens menjin fruita. Un bon moment és l’esmorzar, un vas de suc o trossos de fruita en els cereals d’esmorzar.

Alguns consells pràctics per introduir verdures i aumentin el consum de fruita?

- A l’hora d’escollir, ofereix els seus fiils diferents maneres de preparar la fruita serà més fàcil que siguin acceptades.

- Les furites i els vegetals han d'estar visibles..

El Raïm i la revetlla de cap d'any

2009-12-26T08:18:00.000-08:00

Què és?

El raïm és el nom que rep el fruit que creix formant un penjoll de la vinya. Es diu gotim. Té
més de 600 varietats i és propi dels països càlids. Per cert, va ser una de les primeres
plantes que l’home va conrear.

Un dels dies que gaire bé tothom menja raïm és la nit de Cap d’Any, però l’època de recollida és una mica abans, concretament durant el mesde setembre.

Una fruita multicolor.

El raïm es presenta en colors diferents, des del groc daurat fins al vermell violaci,

passant pel verd, negre, rovellat..., segons la varietat de la que estiguem
parlant, com ara: moscatell, cardinal, lavallee, napoleó, rosaki i moltes més. El seu nom científic és vitis vinifera. El seu arbre és la vinya i la podem trobar de setembre a desembre a l’aire lliure i de gener a març, conservat en cambra friogorífica. El podem trobar cultivat a tot el món, però els països més productors són: Itàlia, França, EUA, Espanya, Turquia, Portugal, Argentina, Xile, Sud-Àfrica, Iran i Grècia.
Beneficiosa per als nens i ancians.

El raïm que es consumeix sobretot a la tardor, és molt convenient per als joves i adults que efectuen treballs pesats i esports, així com per als nens i ancians com a suplementalimentici. Doncs té un elevat poder calòric, també refresca, reminarilitza, a més a més, descongestiona i estimula l’intestí, el fetge i els teixits gràcies a la vitamina C. Però també aporta vitamina A i B, clor, magnesi, ferro, potassi, tani, fòsfor, calci i és molt fàcil
de digerir.

Una mica d’història.

A Europa, el raïm es conrea des de temps prehistòrics, s’han trobat llavorse n ja c imen t s arqueològics de
l’Edat de Bronze a Suïssa, Itàlia i en tombes de l’antic Egipte. Aquesta pràctica va continuar en temps posteriors, per això és un dels aliments més preciats de les antigues civilitzacions, sent el centre mundial, el mar Mediterrani. A l’ Edat medieval, el monopoli del raïm el tenia l’Església. Mentre que a l’Edat Moderna el raïm es va exportar a Amèrica. A final del s. XIX, va haver una plaga produïda per un paràsit anomenat fil•loxera, “bitxo” que es menjava la saba del cep fins que el matava. Fins i tot es va haver de portar ceps
d’Amèrica, que eren immunes, per poder combatre-la. Actualment, el raïm és considerat una de les fruites bàsiques de la Dieta Mediterrània, que es vol considerar Patrimoni de la Humanitat. A més a més, és considerat un dels cultius més importants pel creixement econòmic de molts països.

Conseqüència del canvi climàtic.

Tradicionalment la verema s’ha produït durant el mes de setembre, a mida que van madurant les
diferents varietats. A causa del canvi climàtic, les primaveres són més seques i els estiu més càlids, per tant, la verema s’avança cada cop més.

A Espanya es menja raïm, però què es fa a altres països la Nit de Cap d’Any?

Les diferents tradicions arreu del món sobre aquesta celebració. El principi de la celebració. Va arribar un moment, que tots els pobles del món es van adonar que les estacions solars es repetien, transcorregut un
cert temps. També els cultius tornaven a créixer i les pluges retornaven per regar les noves llavors. Va arribar un moment, que aquest fet va ser motiu de celebració i alegria.
Estem parlant de molts anys enrera, doncs es té informació de què els aymara (Sud Amèrica) ho fan des de fa 5.515 anys, els xinesos fa 4.705 anys... Evidentment, a cada lloc se celebra de manera molt diferent.

Tradicions arreu del món.

Al nostre país és costum reunir-se al voltant del rellotge de la plaça Major de la localitat, per menjarse els 12 grans de raïm al so de les campanades de la mitjanit, mentre es demana un desig, tot envoltat d’un

ambient festiu. I per què es menja raïm? Bé, a principi del segle XX hi va haver una gran collita de raïm, així que molts viticultors van introduir aquesta celebració per donar pas a la venda de raïm arreu.

Australia és un dels primers països que celebra l’Any Nou, cap allà les 15.00 hores

(horari nostre) del d i a 31 d e desembre. Als australians els agrada rebre l’Any Nou amb molt de soroll, així que un cop el rellotge marca la mitjanit es comença a sentir claxons, aplaudiments, castells de focs. A més a més, com és estiu, és tradició celebrar l’arribada del nou any a la platja.

A la Xina, l’Any Nou arriba al febrer, ho marca el calendari lunar. És la festa més

popular i més llarga, dura 9 dies. L’objectiu és obtenir sort, salut i felicitat. Abans de començar la celebració, la gent es neteja a conciència, disposada a eliminar qualsevol resta de mala sort de l’any que acaba. Ens els carrers es poden trobar
dracs, castells de focs artíficials i pertards per allunyar els mals espèrits.

A Alemanya, el protagonista és Sant Silvestre, en el seu honor es cremen molts castells de foc per allunyar els esperits malignes.

Els italians mengen llenties, en lloc de raïm, encara que també es regala roba interior de color vermell i es llencen les coses velles per la finestra com a símbol de passat finit.

En canvi, a França mentre que els que estan a París surten al carrer amb una ampolla de xampany, els que es queden a casa s’abracen i es donen petons sota rametes de vesc, per aconseguir fortuna en l’any que entra.

A Anglaterra, el Cap d’Any més popular és el de Picadilly Circus i/o el del Big

Ben. La gent entrellaça els seus braços mentre que canten “Auld Lang Syne”. A l’endemà, els nens van casa per casa cantant cançons de Nadal a canvi de caramels.

Mentre que a Brasil, sobretot a Rio de Janeiro i Sao Paulo, el mar té un paper molt important, ja que el cel de les platge s ’ i l • lumina de focs artificials, les “filhas do

santo” (sacerdotisses africanes) encenen espelmes i tiren petits vaixells plens de flors i regals per arribar a un bon presagi.

A Argentina, es tiren petards, coets i es beu sidra, mentre que la família s’abraça tot desitjant-se un Bon Any Nou.

Com es pot observar, malgrat tenir diferents tradicions, hi ha denominadors comuns: el foc i l’alegria.

LA POMA

2009-12-19T09:03:00.000-08:00

És un dels fruits més populars i disponible durant tot l'any. Tradicionalment se li coneixia com "la fruita de la salut". En engonals de diu: An apple a day keeps the doctor away (un poma al dia allunya al medico de la teva porta). Se li atribuïxen moltes propietats curatives, a part del seu reconegut poder diürètic. Són moltes les varietats existents en el mercat i el seu preu molt atractiu. A part del seu consum directe se sol fer compota de pomes, suc, pastissos i altres moltíssims més postres molt populars.

Propietats de les pomes / Salut

Són riques en pectina (bon aliada contra el colesterol i la diabetis), aminoàcids, àcids, sucres, fibres. Popularment se li assignen propietats antiinflamatòria de l'aparell digestiu, gràcies a la pectina és alhora laxant suau i astringent en cas de diarrees o colitis, diurètica i depurativa, fins i tot anticatarral i hipotensora. Fins i tot el suc de poma es presenta freqüentment com producte de bellesa, capaç de suavitzar el cutis. Ajuden a cremar grasses.

RECEPTA FÀCIL I RÀPID:A CREMA DE POMA

Una recepta per a postres super-ràpida i deliciosa.

Ingredients bàsics (6 persones):

6 pomes

Un palet de canyella

100 gr de sucre

Una llimona

500 ml de nata

Unes fulles de menta fresca

Vi dolç Passos:

Pas 1: Pelar les pomes i ficar-les en un cassó amb un poc d'aigua (3 cullerades), una cullerada de vi dolç i el pal de canyella. Escalfar i deixar a foc lent durant 25 minuts. Llevar el palet de canyella, picar les pomes fins que es faci un puré, llevar el líquid que sobra, i deixar refredar.

Pas 2: Muntar la nata. Barrejar la nata amb el puré fred i afegir la pell rallada d'una llimona. Col·locar en el frigorífic.

Pas 3: Servir en copes individuals i adornar amb una fulla de menta fresca.

LA MANDARINA

2009-12-19T08:49:00.000-08:00

Mandarines (Citrus aurantioidea) Mandarina, Mandarines Els cítrics existeixen des de fa 20 milions d'anys i el seu origen està en el sud-est asiàtic. Concretament de Xina, La Indoxina i Índia. D'aquí li ve el nom, per color del vestit que usaven els mandarines xinesos. Des de llavors s'han estès per tot el món i han evolucionat de moltes i diferents maneres, sortint moltes varietats.

En el segle XVIII va arribar A Espanya, que és un dels màxims productors i consumidors. Les mandarines són de la família de les Rutàcies, del gènere dels Citrus i del subgènere aurantioideas. Les mandarines són els cítrics més consumits en el món sencer. S'estan conreant en climes tropicals i subtropicals, ja que no toleren les baixes temperatures. Està comprovat, que el consum dels cítrics com les taronges, mandarines, aranges.

Tots ells protegeixen principalment contra els refredats, a causa de la seva gran aportació en vitamina C. i tenen altres poderosos beneficis Els principals països productors mandarines són amb: Brasil, EEUU, Xina, Mèxic, Espanya, Índia, Iran, Itàlia i Argentina. A Espanya, la màxima productora és la Comunitat Valenciana, li segueixen: Andalusia, Múrcia, Catalunya i Balears.

Propietats / Salut de les Mandarines

Les mandarines contenen un 88% d'aigua, Hidrats de Carboni i molta Fibra. És excel·lent per a les dietes degut sobretot a l'àcid cítric que conté, entre uns altres. Ajuden a cremar grassa.

Les mandarines contenen:

- Vitamines: C molta, Pro vitamina A, i en menor quantitat B1, B2, B3, B6 .

- Minerals: Potàsi, Calci, Magnesi, Fòsfor.
- Uns altres: Acidifico Fòlico, Acidifico Cítric (moltíssim), Acidifico oxàlic, beta-caroteno, antioxidants Propietats i beneficis.

Recomanat per a:

- Problemes de retenció de líquids (diúrètic).

- Ajuden a cremar grassa.

- Anticancerígenes,

- Hipertensió.

- Estrès.

- Colesterol.

- Anèmia ferropènica.

- Desintoxicant i depuradora.

- Transito intestinal.

- Gota, artritis, reuma. Acidifico úric.

- Sistema immunològic: Reforça en la baixada de defenses, generació de glòbuls vermells i blancs.

Resistència davant les infeccions.

- Problemes cardiovasculars, malalties degeneratives.

- Tos, Catarros, Refredats.

- Problemes d'obesitat.

- Dones embarassades i en període de lactància.

- Propietats antisèptiques en conductes urinaris i digestius.

- Antiinflamatori.

- Visó, cabell, ungles.

- Col·lagen, ossos, dents.

Les mandarines són el cítric més consumit en el món sencer, per la seva facilitat de pelar-lo, per la seva poca acidesa i el seu sabor dolç i atractiu. És ideal que ho prenguin els nens, els esportistes, les dones embarassades o lactants, per la quantitat de vitamina C i A, que té i altres moltíssimes propietats i beneficis. És excel·lent la prendre-la en el desdejuni. Admet moltes propostes d'elaboració com postres per a menjars i sopars. L'alta cuina està elaborant plats realment exquisits amb les mandarines. Com postres senzilles, es poden preparar amb mel, com les taronges o com ingredient en una fondue de fruites amb xocolata és deliciós. Es poden fer pastissos o pastissos exquisits. La indústria acapara el 20% de la collita, per a elaborar melmelades, conserves, sucs, alcohols,

Però també nosaltres podem fer melmelades casolanes de mandarina.

Algunes receptes suggerides:

- Licor de mandarina

Recepta de Licor de Mandarina Les mandarines són una fruita deliciosa, de les quals es fa aquest exquisit licor de mandarines, també és possible fer-lo amb taronges o llimones

Ingredients:

Peles de mandarina (com per a omplir una tassa).

2 Tasses de aguardiente.

1/2 Tassa d'aigua ardent

Una tassa de sucre

Elaboració- Licor de mandarines:

Pas 1: Es barreja l'aigua ardent amb les peles de mandarina i es deixa reposar en el frigorífic ben tapat durant cinc dies.

Pas 2: Passat aquest temps es prepara un almívar amb l'aigua i el sucre. Es cola el aguardiente amb una tela neta sobre el colador.

Pas 3: Després se li afegix el almibar fred, es barreja tot i se serveix sempre ben fred.

- Melmelada de Mandarina

Ingredients:

Per a un quilo de fruita de mandarines

600 grams de sucre, el suc d'una llimona

50 o 60 grams de pipes de mandarina, o de taronges amargues (contenen la pectina necessària)

Si agrada, una rameta de canyella

Elaboració de la melmelada de mandarines:

En un cassó es posa a bullir les pipes de les mandarines amb mig got d'aigua i mig de suc de mandarina. Es reduïx un poc i es reserva. Es tritura la meitat de la fruita pelada, amb l'altra meitat sense pelar., deixant la consistència al gust personal, s'afegix el sucre, el suc de llimona, el brou d'haver bullit les pipes, prèviament colat, i la canyella, es posa a bullir. Quan l'espessor sigui el desitjat, es col·loca en vol i es bull a la manera tradicional (el perfum durés en la cuina diversos dies).

EL KIWI

2009-12-19T08:28:00.000-08:00

Els Kiwis són originaris de les muntanyes de Xina. Va arribar A Nova Zelanda (un dels grans productors) a principis del segle XX i a EEUU no va començar a conrear-se fins a l'any 70. A Brasil ho van començar a conrear en els anys 80. Es podria dir que és una planta moderna, de recent introducció en els mercats europeus i americans tenint en compte l'origen de totes les altres fruites. És una planta trepadora, que pertany a la família de les Actinidiasea. Necessita d'un clima temperat amb bastanta humitat, perquè es tracta d'un tipus de cultiu subtropical. És una de les fruites més saludables. Els principals països productors són: Itàlia, França, Nova Zelanda, Xile i Brasil. A Espanya també es comercialitza el kiwi nacional gairebé tot l'any, excepte els mesos d'estiu. Es produïx a Galícia i, en menys quantitat a tota la cornisa nord (Astúries, Cantàbria, País Basc i Navarra).

Propietats / Salut Kiwis

Els Kiwis contenen molta Fibra, poques calories, moltes vitamines (especialment la I) i hidrats de carboni. Les més recents investigacions ho mostren com una icona de la salut, pel que es tracta d'una de les fruites universalment més recomanades.

Els kiwis contenen:
- Vitamines: té moltíssima Vitamina I, també C, B3, B6, B2, B1, K .
- Minerals: Potasi, Iode, Calci, Fòsfor, Ferro, Sodi.
- Uns altres: Folatos, Antioxidants. Riboflavina, tianina, niacina.

Propietats i beneficis.

Recomanat per a:
- Estrès.
- Problemes de retenció de líquids (diürètic).
- Problemes de transito intestinal, restrenyiment (gran poder laxant)
- Hipertensió.
- Insuficiència renal.
- Vista.
- Puja les defenses.
- Menopausa, embaràs.
- Refredats.
- Reforça el sistema immunològic. Afavoreix la formació de glòbuls vermells i blancs. Formació d'anticossos.
- Antiinflamatori.
- Problemes cardiovasculars
- Facilita la Digestió.

RECEPTA:

Amanida de fruites Refrescant, hidratant... un bany de vitamines.

Ingredients: (4 persones)
2 taronges
1/2 pinya
1 kiwi
1 poma
18 grans de raïm
2 peres conferència
1 rodanxa de síndria a trossos
fulles d'enciam

Preparació:
Pas 1: Trossejar l'enciam a manera de juliana .
Pas 2: Trossejar la fruita en trossos petits la poma, el kiwi... Les taronges es parteixen per dues o tres cada grilló. Els grans de raïm per la meitat.
Pas 3: Fer una vinagreta a base oli d'oliva, suc de mitja taronja, una mica de mel, fins que quedi una salsa espessa.
Pas 4. Posar com a base l'enciam en una font. Afegir les fruites. Regar-ho tot amb la salsa. S'adorna amb fulles de menta.

LA MAGRANA

2009-12-19T08:09:00.000-08:00

La Magrana és un fruit que pertany a la família de les Punicàcias. El seu arbre, el granat, és un arbust que necessita un clima tropical, subtropical o temperat, per a créixer sense problemes. Són dolços i refrescants. Se sap que ja es consumia en l'antic Egipte. Per als àrabs és el símbol de l'amor. És originària dels països de l'Est i d'Orient. Es diu que es consumeix des dels Balcans fins al Himalaya. Els països productors més importants són: els països europeus, els asiàtics i els americans. Els més importants són: Afganistan, Iran, Israel, Brasil, Califòrnia i Espanya. A Espanya les regions d'Andalusia i la de Llevant són les de major producció.

Propietats / Salut de les Magranes

Les magranes contenen en aigua, bastant Fibra, no te gairebé calories i pocs Hidrats de Carboni, pel que és pot prendre en dietes per aprimar ràpidament

Les magranes contenen:

- Vitamines: C i Provitamina A .

- Minerals: Potsi, Calci i Magnesi
- Uns altres: Acidifico Cítric, Acidifico M``alico, Acidifico Oxàic, Antioxidants. Flavonoides. Tanins.

Te propietats beneficioses per a:

- Problemes cardiovasculars i degeneratius.
- Colesterol.
- Problemes de trànsit intestinal, restrenyiment (gran poder laxant)
- Hipertensió.

- Acidifico Uric: l'expulsada.

- Anèmia.

- Astringent.

- Antiinflamatori i antisèptic.
- Reforça el sistema immunològic,
- Antiinflamatori i Anticoagulant.

- Transmissió i generació de l'impuls nerviós i muscular.

- Diarrees i Flatulències

- Desinflamar mucosa intestinal o digestiva.

Es solen menjar com fruita fresca o en amanida. És aconsellable per a dones embarassades, nens i esportistes.

Recepta:

Magrana amb nous

Ingredients:

1 magrana

nous pelades

pa de barra

oli d'oliva

comi sal i pebre al gust

Passos:

Pas 1: Pelar la magrana i esmicolar els grans. Partir les nous en trossos grans i barrejar-les amb les magranes.

Pas 2: En un plat, abocar suficient oli d'oliva per a xopar bé la quantitat de llesques que vulguin fer-se (per cada dues llesques petites, 1 cullerada d'oli més o menys.

Pas 3: Afegir-li un pessic de sal i comi al gust. Remoure.

Pas 4: Torrar llesques de pa de menys de 1 cm de grossor, mullar per una cara en l'oli i col·locar en una font per a servir.

Pas 5: Cobrir abundantment cada llesca amb la barreja de nous i magrana i abocar sobre elles la resta de l'oli.

LA PINYA -ANANÁ

2009-12-19T07:42:00.000-08:00

La pinya o ananas comosus pertany a la família de les bromeliáceas amb més de 1400 espècies diferents; el seu nom significa "deliciós perfum" (paraula Tupí); a Europa la van batejar "Pinya" per la seva semblança als pinyons. Originària del Brasil, es conrea en tots els països tropicals com Brasil, Mèxic, Costa Rica, Hondures, Ghana, Sud-àfrica, Tailàndia, Índia, Filipines, Indonèsia, Hawaii i Costa d'Ivori. Les seves varietats són: Smooth Cayenne, Queen, Xarxa Spanish, Pernambuco, Nanes i Amazones.

Característiques:

El fruit de la pinya està ple d'espines, és gran i de forma ovoide; la seva pell és rugosa i espinosa formada per seccions octogonals i al madurar adquireix un color daurat vermellós; la seva carn és ferma, estriada, sucosa i molt fragant de color groc; el seu sabor és dolç i àcid.

Consum:
La pinya és una fruita tropical es consumeix fresca, tallada en rodanxes gruixudes o en trossos petits per a incorporar a una macedònia o amanida de fruita. . El suc de pinya serveix per estubar la carn i obtenir plats tendres , sucosos i perfumats.

Propietats de la Pinya:

Molt rica en Vitamines i minerals; conté una important quantitat de Vitamina C, fibra, pectina i sota valor calòric (beneficiós per a les persones que desitgen baixar de pes). Els minerals són el Sodi, Ferro, Fòsfor, Potàsi i Calci. Propietats medicinales: El suc de pinya és molt benvolgut i té propietats antiflamatòries i diurétiques, també es recomana la seva ingesta per a la artritis i la rigidesa de les articulacions La fruita té un enzim (bromèlina) amb propietats anticoagulants que afavoreixen el sistema circulatori, ajuda en els processos digestius de proteïnes i purifica el tracte intestinal. Perquè totes aquestes propietats siguin efectives s'ha de prendre la pinya fresca.

Fruites i els seus beneficis per a la Salut

2009-12-19T07:31:00.000-08:00

La fruita és un tresor per a la salut. Les seves vitamines, antioxidants, actuen contra malalties. Les impressionants propietats de les fruites es traduïxen en beneficis que s'estenen al funcionament del nostre metabolisme i cos en general. Afecten als processos d'envelliment, rejovenint i hidratant la nostra pell i òrgans vitals, procuren valuoses sals al nostre organisme, beneficien a la bellesa del nostre cos i molt especialment la bellesa de la nostra pell. Són fonamentals en la dietes d'aprimar que són sanes i miren pel nostre equilibri, bellesa i salut. Menjar fruita és sinònim de salut i de sentir-se bé.

Per quin motiu 5 racions al dia

2009-12-18T09:58:00.000-08:00

Cinc al dia és el nombre mínim de racions de fruites i hortalisses fresques que hem de consumir cada dia, si volem mantenir una dieta sana i equilibrada. Ens aporten gran quantitat d'aigua (entre un 75 % i un 95 % del seu pes és aigua); vitamines, hidrosolubles com la vitamina C, l'àcid fólico i petites quantitats d'altres vitamines del grup B (B1, B2, B3 i B6), i liposolubles com els compostos carotenoides (principalment, ß-caroteno) amb activitat de pro-vitamina A i les vitamines K i I; minerals entre els quals destaquen potasi, magnesi i petites quantitats de calci, ferro i fòsfor; fitoquímicos (compostos orgànics presents en els aliments d'origen vegetal que, en general, no són nutrientes i que exerceixen efectes beneficiosos sobre la salut) entre els quals es poden destacar els compostos carotenoides, els compostos fenólicos, els glucosinolatos i els fitoesteroles; i fibra. Consumir diàriament fruites i hortalisses fresques ens ajuda a prevenir diferents malalties com les malalties cardiovasculars, els trastorns digestius, alguns tipus de càncer i malalties neurodegenerativas, a més d'ajudar-nos en la lluita contra la sobrecàrrega i l'obesitat. Ens proporcionen poques calories (menys de 70 kcal per 100 grams de part comestible) i greixos saturats (menys del 1 % del seu pes, amb excepcions com l'alvocat amb un 12 % del seu pes), i ens ajuden a disminuir la ingestió d'altres aliments perquè ens produïxen sensació de sacietat. Són aliments de fàcil preparació, perquè són senzills de cuinar i molt fàcils de trobar en les botigues. El consum de, almenys, 5 racions de fruites i hortalisses al dia contribuïx a dur una dieta equilibrada i juga un paper important en qualsevol etapa de la vida. Són aliments bé acceptats per les persones majors, bàsics durant l'edat adulta i imprescindibles per a la formació de bons hàbits alimentaris en la infància i adolescència. Per altra banda, cal destacar que tant les fruites com les hortalisses, per tractar-se d'aliments d'origen vegetal, no contenen colesterol.

Per més informació visitar: http://www.adrianacarulla.com/5_al_dia.pdf

LES FRUITES DE LA BELLESA

2009-12-11T09:36:00.000-08:00

La fruita, dolça, sucosa i amb notes sensuals, és una font de bellesa inesgotable que nodreix, neta i tonifica la pell. La millor forma de beneficiar-se de totes les seves bondats és consumint-la fresca, encara que les seves propietats també estan presents en les noves fórmules cosmètiques. La fruita, utilitzada com afrodisíaco en la cort francesa del segle XVII i abans per a combatre malalties, és l'únic aliment que aporta a l'organisme els majors beneficis de manera directa, i a diferència d'altres productes ni un només dels seus components es destruïx al consumir-la fresca o cuinada. L'alvocat és la fruita que es considera més afrodisíaca fins al punt que el Rei Luis XV la cridava "pera d'amor"; San Juan Bautista s'alimentava en el seu retir amb maduixes; la magrana, en l'antiga Grècia, era símbol de l'amor i la fecunditat, i estava consagrada a Afrodita, deessa de l'amor; i el gerdó s'empra per a millorar el sabor dels preparats farmacèutics. LA TARONJA, UN POTENT ANTIOXIDANT Els beneficis de la fruita són incalculables. La seva aporti nutritiu està molt valorat, ja que en la seva composició conta amb abundants sals minerals, -calci, sodi, potasi, fòsfor, ferro-, els hidratos de carboni i vitamines. Taronja: l'aigua de la seva flor hidrata la pell a l'una que la neta i la tonifica. Aquesta fruita afavoreix l'increment de col·làgen, responsable de la fermesa de la pell, al mateix temps que fomenta la bona cicatrización. El seu alt contingut en vitamina C augmenta el seu poder antioxidant, retardant l'envelliment prematur. La pruna és diurética i descongestiona el fetge; la mandarina, digestiva i tònica; la taronja va bé en els processos gripales, i el plàtan -un poderós antidiarreico- és molt digestiu i es recomana als celíacos. I així se serveixen del codony per a combatre les arrugues facials; de la maduixa per a aclarir, suavitzar i nodrir la tez; del raïm com netejadora; i del plàtan com producte nutritiu i mineralizante, sobretot per a les pells seques, esgotades i sense lluentor. L'albercoc és refrescant i netejador, el millor "peeling" natural; la llimona, astringente, refrescant i aclarador, a més d'un bon tònic per a la pell grassa; i el préssec -suavitzant i netejador- és una excel·lent mascarilla per a pells fatigades. LA PINYA COMBAT LA CELULITIS Alvocat, coco, pinya, papaya, mànec o guayaba, fruites tropicals que contenen vitamines, fibres i sals minerals, i la seva ingesta ajuda a reduir el greix i el colesterol. Aquestes fruites posseïxen una quantitat d'aigua propera al 93 per cent del pes total, molt riques en àcid ascórbico, i amb un alt contingut en carotenoides, pigments vegetals amb capacitat antioxidant. El caqui, la chirimoya o el kiwi són la font natural més concentrada en vitamines, sals minerals, elements fitoquímicos i fibres, sobretot pectina i mucílagos. El valor energètic d'aquesta classe de fruites està determinat pel contingut en hidratos de carboni simples -glucosa, sacarosa i fructosa-, encara que la proporció és diferent en funció de les espècies. Quant a les vitamines, les fruites tropicals són molt riques en àcid ascórbico o vitamina C, fins a l'extrem de ser la segona font més important després dels cítrics. Una vitamina present en moltes cremes de bellesa que aporten hidratació i lluminositat. Papaya: la seva polpa s'utilitza en la preparació de diferents mascarillas facials, aptes per a tot tipus de pells i molt eficaç per a eliminar les cèl·lules mortes, a més de ser fantàstica per a dietes de adelgazamiento. Pinya: és diurética, desintoxicante i molt nutritiva. Té propietats que combaten la celulitis i depuren l'organisme. Per a millorar les pells amb acné resulta fantàstica l'aigua que s'obtenen de coure la seva pell. Coco: ajuda a la mineralización dels ossos. La seva polpa triturada és un bon acondicionador per al cabell i la seva aigua atenua les arrugues i imperfeccions del cutis. Entre les virtuts del kiwi es troben el seu poder laxant, mentre que l'alvocat ajuda a frenar el colesterol i tonifica la visió i el sistema nerviós. MASCARILLAS NATURALS Afinen els trets, hidraten, posseïxen efecte tensor, regeneren les cèl·lules, eliminen les impureses i embelleixen a l'instant. Fa més de cinc mil anys, Cleòpatra utilitzava argila del Nil per als seus rituals diaris de bellesa personal. Les mascarillas naturals són un luxe natural per a la pell. Mascarilla de guayaba, mànec, papaya i mel: Tallar un tros de cada fruita i triturar. A continuació afegir una cullera de mel i batre tot molt bé, després aplicar sobre el rostre i mantenir-lo durant 30 minuts perquè els principis actius actuïn sobre la pell. Finalment, aclarir amb aigua fresca i assecar la tez. Amb aquesta mascarilla la pell recobra la seva lluminositat. Mascarilla de poma: La polpa de la poma barrejada amb una cullerada de mel elimina les cèl·lules mortes i nodreix la pell. És necessari mantenir la mascarilla durant 20 minuts i aclarir la pell amb aigua fresca. Mascarilla de préssec: Triturar un préssec madur i afegir una cullerada d'oli d'ametlles. A continuació aplicar sobre la pell i deixar-la actuar durant 20 minuts, després aclarir amb aigua freda. Aquesta mascarilla resulta ideal per a pells sensibles. Mascarilla de pinya: La seva polpa triturada és excel·lent per a esborrar les taques del sol. Deixar sobre la pell entre 20-25 minuts.

Fruites i verdures de temporada: Ajuden a passar un bon hivern

2009-12-07T11:25:00.000-08:00

Conciliar dieta sana i festes nadalenques es possible

2009-12-07T07:37:00.000-08:00

Segons els experts en nutrició, conciliar dieta sana i festes nadalenques pot ser possible. Els especialistes han elaborat un "decàleg" amb 10 trucs senzills per sobreviure a les festes... i no penedir-se:

Per als dies de celebració:

1) Llança-li imaginació al menú nadalenc: unes verdures braseadas poden ser un primer plat de luxe. I per què no un glamouroso aperitiu a base de crema de carbassa i parmesà?

2) Els experts recomanen no saltar-se els 5 menjars
dinars al dia, però cuida les racions. No per omplir més el plat serà el menjar
dinar més saborós.

3) Dóna-li a les guarnicions la importància que es mereixen. Ajuden a variar la quantitat d'aliments diferents en un menjar
dinar i també fan possible que les racions de proteïnes i greixos siguin més petits. A més, les millors guarnicions de la cuina espanyola expliquen
compten amb verdures: Desembre és un bon mes per a l'escarola, el bròquil i l'api.

4) Has pensat que els sucs i els concentrats de fruites poden ser una excel·lent alternativa al cava? Llança-li imaginació al menú nadalenc. A més de sorprendre els teus convidats, la teva salut ho agrairà.

5) Combina el torró amb altres postres de primera: els sorbets. Si tenen un alt contingut en suc de fruita, aporten nutrients, vitamines i aigua a la dieta diària.

6) Converteix la sopa en un dels teus millors aliats. En molts llocs d'Espanya, és un plat tradicional que no falta a les taules de Nochebuena: no escatimis la ració de verdures en aquest cas. Les sopes i les cremes són un gran aliment tant per a les ocasions especials com per a la resta del dia: actuen com a saciante, eliminen la nostra ansietat cap a altres productes més calòrics i aporten aigua.

Abans o després de les grans ocasions...:

7) No facis que els teus menjars
dinars "normals" siguin només a base de sobres. Per exemple, combina els llagostins que quedaven en una gran amanida i pren-lo com
com a plat únic. O, abans del filet, fes-te una tassa de brou de verdures.

8) L'esmorzar, més important que mai: És igual que el sopar del dia anterior hagi estat més que abundant. Un bon esmorzar et permetrà començar la jornada amb energia i, a més, aguantar sense ansietat fins i tot l'arribada del dinar. Si et sents pesada i amb temptacions de prescindir de la primera bocada del dia, oblida't del cafè i les galetes, però no de la fruita.

9) Si tens ganes de picar entre hores, fes-ho! Però evita el torró: millor prepara un bol amb les fruites que més t'agradin i mantenlo a la vista, per poder llançar mà d'ell en qualsevol moment.

10) Beu molts líquids durant tot el dia: ajudaran a hidratar el teu cos i a recuperar-te dels "tiberis". Recorda que cal ingerir almenys 1,5 litres diaris d'aigua.

CISTELLA DE FRUITES PER REGALAR

2009-12-04T09:41:00.000-08:00

No disposem de cistelles on col.locar els productes però hem pensat que en aquestes festes pot ser un regal econòmic i diferent. El que si podem oferir són els nostres productes de la millor qualitat hi ha un preu immillorable.

El regal que comentem no serà merament decoratiu, realment serà un grup de fruites de la millor qualitat, el seu consum constituirà també un plaer que no queda únicament en el tema visual.

Les cistelles poden realitzar-se amb diferents productes donant lloc a ajustar-se a les seves necessitats.

A més, cada cistella s’hauria d’enviar amb una carta detall de components com per exemple la següent:

Estimat Sr . Garcia:

La Cistella de fruita de la qual vostè gaudirà està composta per:

Pinya Del Monte

Poma Golden

Poma Fuji

Raïm

Préssec de Calanda

Taronges

Kiwi

Maduixa

Tots els ingredients són de Categoria Extra

I han estat seleccionats especialment per vostè.

Jesús Garcia, qui li fa aquest obsequi, a més del regal en sí,

li està oferint el desig de salud i benestar.

Esperem que sigui del seu agrad.

A Campdevànol a 4 de Desembre de 2009

Cistella confeccionada per: Fruites A.Higueras

En el cas que estiguin interessats en aquesta carta, si la sol.liciten en el correu electrònic anna.higueras@uvic.cat l’enviarem sense cap problema.

La granada, la fruta antienvejecimiento por excelencia

2009-11-27T13:02:00.000-08:00

La granada se une al chocolate, el vino o la horchata como un elemento para tratamientos de belleza. El fruto que dio origen al nombre de la provincia ha permanecido unido a ella históricamente, convirtiéndose en un símbolo para la ciudad. Ahora los beneficios para la salud de este producto, que ya fueron comprobados en Oriente Medio, llegarán a todos a través de un innovador tratamiento cosmético.

La iniciativa partió de Maribel Mañas, dueña de uno de los balnearios urbanos de la ciudad, que vio en este producto un elemento diferenciado y una vía para atraer a los turistas. Tras la idea, fueron los laboratorios ITC los encargados de analizar el fruto y extraer las características que podían aplicarse al terreno de la cosmética. Así descubrieron un producto rico en vitamina C y con propiedades anti envejecimiento y afrodisíacas entre otras.

Aunque muchos asocian la vitamina C con otros frutos como la naranja, lo cierto es que el jugo de la granada contiene el triple de esta vitamina. Pero además la granada frena la aparición de enfermedades degenerativas y los procesos de envejecimiento y propiedades hidratantes que aumentan el flujo de agua en la piel.

A partir del extracto purificado de la granada se desarrolla una gama de productos, una cosmética emocional en la que la estipulación de la percepción sensorial es una de los objetivos principales. El resultado es una nueva generación con tres productos para el cuidado de la piel que se utilizan en un mismo tratamiento: peeling corporal, envoltura o mascarilla corporal y crema de masaje relajante. Las semillas de esta fruta, tratadas y adaptadas a la cosmética, aportarán una sensación singular durante los masajes.

Los productos se podrán probar en balnearios y spa, y según explicó Marina Mañas su aplicación seguirá un protocolo muy elaborado para conseguir un tratamiento que se perciba “en todos los sentidos”.

Desde el Ayuntamiento, la concejal de turismo, Marifrán Carazo, insistió en la importancia de este tipo de iniciativas que difunden el nombre y la imagen de la ciudad, y señaló además que propuestas similares en otros lugares cómo la Rioja a través del vino, con tratamientos basados en las propiedades de la uva, han demostrado la eficacia de estas actuaciones.

Desde ahora el fruto de la granada dejará de ser un mero elemento de la cocina para convertirse también en un elemento esencial para los centros de belleza. El olor y la textura de esta fruta impregnará la piel de todos aquellos que decidan apostar por este nuevo tratamiento que pretende convertirse en un elemento diferenciador asociado a la ciudad.

Top 5 de alimentos anti-envejecimiento

2009-11-27T12:57:00.001-08:00

El envejecimiento es un proceso natural del que ninguno de nosotros podemos escapar, pero al que sí podemos moderar y controlar para que el paso de los años no afecte considerablemente nuestra salud. Es decir, podemos contribuir con una mayor expectativa de vida y con una mejor calidad de la misma.

Uno de los aspectos más influyentes en el proceso de envejecimiento es la dieta, que a través de múltiples alimentos puede contribuir a vivir más y mejor. Para acotar la lista de los alimentos antienvejecimiento te mostramos los 5 más poderosos.

Frutas rojas: Las moras y los arándanos sobre todo, son muy ricas en vitamina C y E, así como en antocianinas y demás antioxidantes que se ha comprobado en animales, podrían incrementar la expectativa de vida de los humanos en 10 años si se consumen regularmente. Además, sus flavonoides actúan como antiiflamatorios, lo cual reduce el riesgo de enfermedades cardiovasculares, y por ello, repercute favorablemente sobre la calidad de vida.

Vino tinto: Es el nuevo elixir de la juventud eterna, ya que su compuesto recientemente conocido llamado resveratrol y perteneciente al grupo de los polifenoles, tiene un fuerte poder antienvejecimiento. Además, no podemos olvidar su poder cardioprotector si se consume a diario con moderación.

Pescado: Los peces de mar son muy ricos en ácidos grasos omega 3 que evita la acumulación de grasas en las arterias, reduce el colesterol mal y preserva la memoria en condiciones, así como muchos otros procesos del organismo. Por otro lado, el contenido en selenio y zinc, más abundante en los mariscos, es excelente para frenar los efectos del paso del tiempo sobre el cuerpo humano.

Aceite de oliva: No sólo es un gran escudo para el corazón, sino que sus grasas monoinsaturadas han demostrado una reducción de las tasas de cáncer en muchos estudios. Incluso, su contenido en polifenoles antioxidantes favorecen una vida más larga y de mejor calidad.

Frutos secos: Son una fuente concentrada de diversos compuestos con efectos antienvejecimiento, entre ellos, vitamina E, selenio, fibra, y ácidos grasos poliinsaturados.

Cada uno de estos alimentos incluidos en cantidades adecuadas y acompañados de una dieta equilibrada y de la práctica regular de ejercicio físico, son la combinación ideal para rejuvenecer nuestro organismo por fuera y por dentro aunque los años continúen pasando.

La clave no sólo es vivir más años, sino llegar a la edad mayor en excelentes condiciones. Para ello, no hay mejor estrategia que incluir alimentos antienevejecimiento y ejercitarse regularmente para mantener un cuerpo sano y joven a pesar del paso del tiempo

Frutas y verduras que ayudan en el proceso de envejecimiento

2009-11-27T12:54:00.000-08:00

Durante millones de años, los individuos han estado en la búsqueda de la fuente de la juventud. Tal famosa búsqueda fue conducida por Ponce de Leon en el año 1500. La mística leyenda de las aguas milagrosas y aquellas personas que bebieran de esa fuente nunca envejecería y mantendría la belleza de la juventud. El agua nunca fue encontrada y así que la fuente de la juventud es sólo una leyenda.

A pesar de que esta agua milagrosa nunca fue localizada, la búsqueda de un elixir contra el envejecimiento que mantendría nuestra juventud no se ha apagado. Hoy, muchos productos y procedimientos reclaman revertir o retrasar el proceso de envejecimiento. Estos productos y procedimientos incluyen remedios naturales, cremas, inyecciones y cirugía plástica.

Sin embargo, lo más natural de todas las sustancias se puede encontrar en los alimentos que comemos. Estos alimentos pueden ser la solución natural que nos ayudan en el proceso de envejecimiento. Estos alimentos se pueden analizar en dos categorías básicas. Esas categorías incluyen las frutas y las verduras.

Frutas

Ciertas frutas han demostrado resultados prometedores en el proceso de envejecimiento. Esas frutas incluyen manzanas, las fresas, las uvas y las frambuesas. Los investigadores han descubierto que estos productos particulares de la fruta contienen el ácido ellágico. El ácido ellágico es un repelente natural de insecto de una naturaleza encontrado en varias plantas.

A través de las ventajas de una dieta diaria de estas frutas, este ácido específico ha demostrado la capacidad de obstaculizar el crecimiento de tumores dentro del cuerpo. Este obstáculo del crecimiento del tumor es logrado por la capacidad del ácido de reducir al mínimo las enzimas, dentro del cuerpo, que son utilizadas para mutarse en células cancerígenas.

Otras frutas que contienen valorables ingredientes antienvejecimiento son los melocotones y albaricoques. Estas frutas contienen propiedades antioxidantes conocidas como lycopene. Estos antioxidantes guardan las células de cuerpo del daño causado por los radicales libres. Estas frutas han demostrado además su eficacia en la protección de ciertos órganos del cuerpo. Estos órganos incluyen el corazón, la vejiga y la piel.

Además, una fruta que puede ayudar en el proceso antienvejecimiento de la piel es la manzana. La prueba inicial han indicado que las manzanas estimulan la producción del colágeno. La producción del colágeno es necesaria en la piel para mantener su elasticidad que minimiza las arrugas de la piel.

Verduras

Algunas verduras también han demostrado su capacidad de luchar en el proceso de antienvejecimiento. Los vegetales como zanahorias, espinaca y patatas dulces también han demostrado capacidades antioxidantes.

EL PODER DE 5 FRUTAS AL DIA. Cinco piezas al día, esta es la norma general, pero ¿sabes qué fruta aporta más nutrientes, versatilidad y potencial para mejorar la salud?

2009-11-25T08:22:00.000-08:00

ATENCION!: Por favor, ten en cuenta que las cifras son aproximadas. El contenido de nutrientes de la fruta está unido a su tamaño, variedad, el modo en que se han cultivado, transportado, almacenado y cocinado. Las frutas frescas, de temporada y orgánicas son la opción más saludable.

Las 5 Frutas principales son:

Manzana

• Calorías 80 (una mediana, cruda)
• Carbohidratos 21gr.
• Proteínas 0,3gr.
• Fibra 3,7gr.

Nutrientes esenciales Flavonol Quercertin, al que se le han reconocido propiedades antiinflamatorias, betacaroteno, ácido fólico, calcio, magnesio, potasio y sulfuro.

Datos y consejos útiles

• Lavar antes de utilizarla para eliminar las sustancias químicas.

• Más nutritivas cuando se comen crudas, con la piel, que contiene la mayor parte de la fibra.

• Como ingrediente para ensaladas, una vez cortada, rocíala con zumo de limón para retrasar la tendencia a ponerse marrón’.

• Las manzanas crudas maduras se pueden utilizar como laxante, las manzanas cocidas poco maduras pueden ayudar a contener la diarrea.

Cómo Incrementar Tu Consumo

• Córtala en trozos pequeños y añádelos a los cereales/avena para el desayuno, a la fruta y a sabrosas ensaladas. Deliciosas, asadas o cocidas, en pasteles o tartas de frutas, en la masa para pasteles. Prueba el puré de manzana con cerdo, o un sándwich de manzana y queso.

• La manzana ayuda a digerir el exceso de proteínas y los alimentos ricos en grasas.

• Añade manzana en rajas cuando cocines repollo rojo o verdiblanco para ayudar a reducir las flatulencias.

• ¡Un licuado de fruta al día ayuda a mantenerse alejados del médico… especialmente si contiene una manzana!

Naranja

• Calorías 62 (una grande, cruda)

• Carbohidratos 15gr.

• Proteínas 1gr.

• Fibra 3,1gr.

Nutrientes esenciales Una naranja aporta 70mgr. de vitamina C – más de los requisitos mínimos diarios. También contiene hesperidin, un poderoso antioxidante y antiinflamatorio, incluso más potente que la vitamina C y que tiene probada eficacia a la hora de reducir el colesterol.

Datos y consejos útiles

• Las naranjas son originarias de China, y fueron los comerciantes árabes los que las introdujeron en España.

• Las naranjas estimulan la digestión, son conocidas por sus propiedades para ayudar a aliviar el estreñimiento. Pélalas y cómelas crudas para beneficiarte de su máximo valor nutricional.

• Las tiras de cáscara de naranja (lavadas primero para eliminar las sustancias químicas y la grasa) constituyen una guarnición atractiva para ensaladas o carne.

Cómo Incrementar Tu Consumo

• Córtalas y añádelas a los cereales/avena para el desayuno, o a la macedonia.

• Prepara tu propio zumo de naranjas frescas– licuar mejor que exprimir para conservar la fibra y beber inmediatamente para aprovechar todo su valor nutricional. Para ahorrar tiempo, haz mucho y congela el resto.

• Prepara tu propia mermelada, gelatina de naranja y naranjada.

• Rellena un pato o pollo asado con una naranja para ayudar a que conserve la humedad.

Platano

• Calorías 105 (una mediana, cruda)

• Carbohidratos 28gr.

• Proteínas 1gr.
• Fibra 2,8gr.

Nutrientes esenciales Potasio, calcio, agnesio, sulfuro, vitaminas C, B3, B6, betacaroteno, cido fólico, zinc y hierro.

Datos y consejos útiles

• Ayudan a calmar el tracto digestivo y normalizan su funcionamiento.

• ¡La comida rápida definitiva – pelar y comer! Un nutritivo tentempié fácil de llevar.

• Las bananas verdes son un alimento básico en África, la India y Sudamérica, donde se hierven, fríen o se hacen al horno y se comen como patatas.

Cómo Incrementar Tu Consumo

• Prueba un nutritivo sándwich de puré de plátano.

• Añade rajas a los cereales/avena para el desayuno, a las macedonias y a sabrosas ensaladas.

• Deliciosas, asadas en laminas, y como pastel o ingrediente para pan.

• Añádelas a tu licuado de frutas para darle una textura más espesa.

• ¡Prueba la pechuga de pollo cocinada con banana y beicon – deliciosa!

• Llévate una banana al gimnasio, después de una dura sesión, constituyen el complemento perfecto.

Kiwi

• Calorías 40 calorías (uno mediano)

• Carbohidratos 12gr.

• Proteínas 1gr.

• Fibra 2,6gr.

Nutrientes esenciales Los kiwis contienen más vitamina C que las naranjas, la misma cantidad de vitamina E que los aguacates y contienen también betacaroteno, calcio, magnesio, fósforo, potasio, sulfuro y luteína, poderoso antioxidante que se caracteriza por sus propiedades protectoras contra la degeneración macular.

Datos y consejos útiles

• También conocidos como Grosellas Chinas, los Kiwis son autóctonos de China.

• Los Kiwis contienen una encima que hace que sean una fruta fácil de digerir – prueba un adobo de puré de Kiwi para ablandar la carne.

• Utiliza un pelador de verduras para quitar la piel.

Cómo Incrementar Tu Consumo

• Córtalos en trozos y añádelos a los cereales/avena para el desayuno, a licuados y macedonias.

• Mermelada de Kiwi – aplástalos y congélalos (como en el caso anterior con las fresas).

• Tentempié fácil de llevar, simplemente pártelo por la mitad y cómelo con una cuchara (como el aguacate).

• Los Kiwis cortados muy finos constituyen una atractiva guarnición para las ensalad

FRUIT FUSION, DEL 4 al 6 de noviembre en Feria Madrid

2009-11-22T10:58:00.001-08:00

Fruit Fusion, del 4 al 6 de noviembre en Feria Madrid

Promoción del consumo de frutas y hortalizas

Horticom News · 02/11/09

Madrid Fusion, máximo referente en el desarrollo de eventos gastronómicos, ha organizado, junto al Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Fepex e Ifema, y dentro del ámbito de la feria profesional FRUIT ATTRACTION, FRUIT FUSION, un conjunto de actividades diseñadas para promocionar el consumo de frutas y verduras.

Durante los tres días de la feria, se reunirán en el pabellón 3 de Feria de Madrid cocineros invitados de gran prestigio que demostrarán, a través de su creatividad y técnicas culinarias, el gran potencial que tienen la fruta y verdura dentro de un entorno gastronómico de alto nivel.

Fruit Fusión ha sido concebido dentro del marco de una Feria Profesional del sector de las Frutas y Hortalizas, como un espacio para la interpretación de los mejores productos de la huerta de la mano de cocineros que han destacado en los últimos años por su trabajo con ellos. Unas atractivas actividades que pretenden además ser una invitación para los productores y distribuidores que van más allá de las técnicas y presentaciones tradicionales, para profundizar en el conocimiento de las posibilidades de comunicación y comercialización de estos productos, dando a las frutas y verduras un papel protagonista en la mesa.

Así mismo, Fruit Fusión se presenta como un repertorio abierto de ideas y propuestas originales que busca enriquecer el patrimonio común de recursos culinarios aplicados a estos productos para incitar a responsables de comedores, hosteleros y consumidores privados a incrementar sus patrones de consumo habitual de frutas y hortalizas, a través de la presentación de un conjunto de elaboraciones novedosas, atractivas y absolutamente saludables.

En el marco de FRUIT FUSION, el cocinero Rodrigo de la Calle, ha creado la “Tapa de Caviar Cítrico Fruit Attraction”, como una muestra más de la creatividad y el buen hacer culinario aplicado en este caso a las frutas.

Programa FRUIT FUSION

Miércoles 4 de noviembre

12:00 – 13:00 ESCULTURA DE FRUTAS.

Judit Comes, actual campeona europea de talla de sandías y

Nauremol Pengjaem, representante del Thai Gardens

13:00 – 13:30 CÍTRICOS INÉDITOS EN LA COCINA MODERNA.

Rodrigo de la Calle - R. De la Calle (Aranjuez. MADRID) Premio Restaurante

Revelación Madridfusión 09

13:30 – 14:00 DECLINACIONES EN TORNO AL MELÓN

Pepe Rodríguez Rey - El Bohío (Illescas. TOLEDO) 1 Estrella Michelín

14:00 – 14:30 PAPELES DE VERDURAS COMESTIBLES (elaborados a partir de harinas de verduras)

Firo Vázquez - El Olivar de Moratalla (Moratalla, MURCIA) Premio Gourmands World CookBook en 2008

16:00 – 17:00 CÓCTELES CON FRUTAS Y VERDURAS

Ángel San José- Barman del Casino de Madrid

Carlos Moreno – Barman del O’Clock Bar de Madrid

Jueves 5 de noviembre

12:00 – 13:00 ESCULTURA DE FRUTAS.

Judit Comes, actual campeona europea de talla de sandías y

Nauremol Pengjaem, representante del Thai Gardens

13:00 – 13:30 LOS COLORES VEGETALES, PLATOS CON FRUTAS, FLORES Y VERDURAS.

Montse Estruch - El Cingle (Vacarisses. BARCELONA) 1 Estrella Michelín

13:30 – 14:00 SAL, AZUCAR, VERDURAS Y FRUTAS

Vicente Patiño – Óleo (Valencia, VALENCIA) Premio Restaurante Revelación 2007 en Madridfusión

Quique Barella – El Alto de Colón (Valencia, VALENCIA) Candidato Cocinero Revelación Madridfusión 2008

14:00 – 14:30 CONSOMÉ DE FRUTAS Y SUEROS DE VERDURAS

José Carlos García - El Café de París (Málaga, MÁLAGA) 1 Estrella Michelín

Viernes 6 de noviembre

11:00 – 12:30 COLOQUIO: Importancia del mundo vegetal en la alimentación de colectividades.

Rosa Oria Almudí-Catedrática de Tecnología de los alimentos de la Universidad de Zaragoza.

Manuel Romero- Director de la cadena de Suministros y Servicios técnicos Compass Group 1ª empresa de catering del mundo.

Joaquín Rey - Director y propietario de EUROBANAN .

12:30 – 13:00 EVOLUCIÓN DE LAS VERDURAS EN LA COCINA ALMERIENSE

Antonio Carmona - Terraza Carmona (Vera, ALMERÍA) 1 Estrella Michelín

13:00 – 13:30 LA MINERALIZACIÓN DEL AGUA EN LAS VERDURAS Y TÉCNICAS DE COCCIÓN

Enrique Martínez - Maher (Citruenigo, NAVARRA) Asesor cadena hoteles NH

13:30 – 14:00 LAS MEJORES ENSALADAS DE FRUTAS

Pedro Rodríguez – La Gañanía (Puerto de la Cruz, TENERIFE) Mejor Jefe de Cocina 2007 de Canarias

Promoción consumo de frutas y verduras(Fuente:OMS)

2009-11-22T10:54:00.000-08:00

El bajo consumo de frutas y verduras es la causa de alrededor de 2.7 millones de muertes anuales en todo el mundo y este escaso consumo se encuentra entre uno de los 10 primeros factores de riesgo para la salud, según anunciaron el pasado día 11 de noviembre la Organización Mundial de la Salud (OMS/WHO) conjuntamente con la Organización de las Naciones Unidas para Alimentos y Agricultura (FAO), desde Río de Janeiro, Brasil, en la Reunión Anual del Forum Global de la OMS para las enfermedades no infecciosas ("non-communicables diseases").

Las muertes por enfermedades no infecciosas suponen el 60 % del total de muertes globales y el 45% de todas las enfermedades.

Una dieta no saludable junto con la inactividad física y el tabaco se encuentran entre los factores de riesgos claves para prevenir las enfermedades no infecciosas.

Un aporte diario suficiente de frutas y verduras puede ayudar a prevenir las más importantes enfermedades no infecciosas como son las enfermedades cardiovasculares, la diabetes tipo 2, la obesidad y ciertos cánceres.

Una dieta pobre en frutas y verduras se considera responsable de cerca del 31% de las cardiopatías isquémicas (infarto de miocardio) y del 11% de accidentes vasculares cerebrales en todo el mundo; también es responsable del 5% al 12% de todos los cánceres y del 20% al 30% de los cánceres del tubo digestivo.

"A pesar de que los países en vías de desarrollo producen una gran cantidad del volumen global de frutas y verduras, muchos habitantes de estos países no consumen una suficiente cantidad de estos alimentos ", afirma el Dr. Pekka Puska, director de la OMS para las enfermedades no infecciosas.

El comunicado conjunto de la OMS y de la FAO concluye que los esfuerzos deben dirigirse a cuatro objetivos específicos:

- Extender entre la población mundial la conciencia del papel de las frutas y verduras en la prevención de las enfermedades no infecciosas.

- Incrementar el consumo de frutas y verduras mediante intervenciones sobre la salud pública y la agricultura.

- Estimular y apoyar el desarrollo y la implementación de programas nacionales que promuevan el consumo de frutas y verduras que sean sostenibles y que comprometan a todos los sectores.

- Apoyar la investigación en áreas relevantes y el desarrollo de todos los recursos humanos necesarios para diseñar e implementar programas de promoción de las frutas y verduras.

Fuente: OMS

ENSALADA DE FRUTAS AFRODIASIACAS

2009-11-20T08:55:00.000-08:00

La ensalada que os presento aparece en el manual árabe del amor con el nombre: EL JARDIN PERFUMADO. Es altamente afrodisíaca… espero que os guste y lo disfruteis con vuestro amado.

Desde que Eva tentó a Adan con una manzana, las frutas maduras y jugosas poseen algún tipo de connotación sexual. Algunas tienen fama de ser afrodisíacas o se usan como simbolos eróticos, como el melocotón, los higos frescos, los plátanos, las cerezas y los mangos. Estas frutas contienen importantes cantidades de feniletilamina, una hormona que se genera durante el acto sexual. Aparte de su sabor y textura maravillosos, a los mangos se les atribuyen propiedades afridisíacas. Los plátanos son obviamente un simbolo fálico y los higos y melocotones son altamente sugestivos. Uno de los pasatiempos de Venus y Eros consistía en intercambiar besos de mango y melocotón y observar como el objeto de su deseo devoraba una fruta jugosa. Una de las formas de combinar todos los placeres de la fruta consiste en hacer una ensalada jugosa, fresca, dulce y sugerente.

INGREDIENTES:

• Selección de tus frutas favoritas (que no falte el melocotón, el plátano, el mango, el kiwi..)

• Medio limón.

• Cucharada de glucosa

• 1 yogur

• Miel espesa

• Piñones (optativo).

PREPARACIÓN:

Corta todas las frutas que has seleccionado en dados o rodajas. Añade el jugo del medio limón y mezclalo todo en un cuenco. Espolvoréalo ligeramente con la cucharada de glucosa y déjalo enfriar en la nevera un par de horas. La glucosa extraerá algo de jugo de la fruta. Añade la cantidad de yogur que desees y vierte por encima un buen chorro de miel espesa. Agrega por último los piñones y….. que la disfrutes!!!

ACABA AMB L'ESTRÈS MENJANT SA, DIETA CONTRA L'ANSIETAT

2009-11-14T09:16:00.000-08:00

Si t'exasperen el clàxon d'un cotxe sonant insistentment a la teva orella o esperar una larguísima cua per anar al cinema, aquí et donem les pautes nutricionals més recomanables per afrontar eficaçment aquestes situacions d'estrès. La nutrició és un factor afegit que contribueix sobre la nostra salut física i emocional.

En aquests temps que corren, no és difícil entendre com un elevadíssim percentatge de la població mundial manté importants nivells d'estrès. Encara que existeixen algunes situacions catalogades com a "estressants", en veritat, és la forma en la qual interpretem les diferents situacions el principal condicionant d'aquesta percepció del nostre entorn. Percepció que ve donada, fonamentalment, per l'aprenentatge de cada individu. Tanmateix, l'adopció d'hàbits i costums adequats, com la relaxació i l'exercici al costat d'una dieta correcta, pot ajudar-nos a lluitar contra l'estrès.

Si una persona no està ben nodrida, la seva capacitat per tolerar l'estrès es veurà notablement disminuïda, físicament es trobarà menys capaç per afrontar moments difícils i viceversa, ja que aquesta malaltia pot arribar a produir un estat carencial de l'organisme tal que predisposi el patiment de malalties. Des de l'úlcera gàstrica a la depressió, són nombrosos els trastorns que avui en dia s'atribueixen a l'estrès. Trastorns cardiovasculars, respiratoris, immunològics, reumatoides, endocrins, gastrointestinals, diabetis i hipoglucèmia, trastorns dermatològics, dolor crònic i cefalees, trastorns musculars, sexuals, psicopatològics... en general, tot el nostre organisme queda sensibilitzat davant l'estrès.

Això no significa que una mica d'activació fisiològica i cognitiva sigui perjudicial. Al contrari, en algunes situacions un nivell moderat d'agitació ens permet un tipus d'execució molt més efectiva. La qüestió és aprendre quina quantitat d'estrès resulta positiva per a la vida diària i mantenir a ratlla qualsevol augment perillós.

Perquè és important una alimentació equilibrada?

Existeixen tres raons fonamentals: la nutrició afecta l'eficàcia amb què l'individu s'enfronta als requeriments de les situacions estressants; en segon lloc, una mala alimentació perjudica el nostre estat de salut, i finalment, l'estrès pot provocar un augment en les necessitats nutricionals que necessita el nostre organisme. L'estrès crònic amb el pas del temps, va desmillorant la salut, empitjorant el nostre sistema immunològic per a després fer-nos més vulnerables a totes aquestes malalties.

El més adequat és portar una dieta antiinflamatòria rica en carbohidrats, en aminoàcids com la tirosina i el triptófano i, sobretot, en antioxidants i vitamines C, E i del complex B.

La dieta antiestrès s'ha de basar en carns i peixos a la planxa.

Cal augmentar el consum d'amanides, verdures cuites i fruites, senceres, o en suc.

Cal mantenir una adequada hidratació de l'organisme, bevent almenys dos litres d'aigua diaris.

S'han de combinar els llegums amb els cereals.

Així mateix, s'ha de disminuir el consum de cafè, te, begudes alcohòliques, tabac, sal i sucre.

També existeixen alguns aliments i menjars dinars que és millor evitar. Dins d'aquest grup tenim els menjars

dinars processats, les begudes de cua, la xocolata, els fregits, les carns vermelles, el sucre, els menjars

dinars picants, els greixos saturats, els lactis (llet sencera, formatge, iogurt, mantega, margarina) i les farines refinades.

És important mastegar bé els menjars ja que els aliments mal digerits es converteixen en toxines i les toxines són estressants i a més produeixen inflamació.

VITAMINAS Y OTROS ELEMENTOS DE LAS FRUTAS.

2009-11-14T08:34:00.000-08:00

Vitamina A.Axeroftol. Se encuentra en las frutas amarillas, oleaginosas y secas, así como en los limones, naranjas y albaricoques. Favorece el crecimiento, fortalece los tejidos y genera resistencia contra las infecciones, es necesaria para los ojos, la piel, fortifica el cabello y previene resfriados e infecciones de la mucosa. Ayuda a un buen sueño y tensión normal.

Vitamina B1 Tiamina. Previene la fatiga, es antineurítica e interviene en el crecimiento, ayuda a la digestión. Se encuentra abundante en la naranja. Estimula las secreciones glandulares.

Vitamina B2 Riboflabina. Da brillo a los ojos y un buen color a la piel. Se encuentra en almendras, avellanas y nueces.

Vit.B4.Adenina. Favorece el crecimiento

Vit.B5. Es factor antiparalítico

Vit.B6. Piridoxina. Posee una acción reguladora del metabolismo de los tejidos del hígado, sistema nervioso y piel.

Vit.B7. Es un factor entérico.

Vit.B12.Cianocobalamina. Es antianémico, favorece los glóbulos rojos y núcleos celulares.

Vit. P. Vitamina de permeabilidad capilar

Vit.PP. Niacina o ácido nicotínico. Favorece la salud de los nervios y la buena digestión, es necesaria para conservar la piel sana. Ayuda en las hemorragias y otros problemas sanguíneos. Se encuentra en el limón, ayuda al crecimiento y al mantenimiento del metabolismo.

Vit.C. Favorece el sistema inmunológico, el desarrollo de los huesos y dientes, estimula el crecimiento, baja la atención arterial, disminuye la glicemia. Necesaria para la obsorción del hierro, ayuda a prevenir las encias que sangran, es desinfectante.

Vit.D. Favorece el crecimiento Importante en la reproducción y en las funciones nerviosas y musculares, protege las células, es antioxidante y conserva los tejidos.

Vit. K. Es antihemorrágica, se encuentra en la naranja.

Los Minerales

Azufre. Ayuda a la combustión del azúcar, forma huesos, desintoxica, hace crecer el cabello y tonifica. Se encuentra en cerezas, albaricoques, naranjas, peras, melocotones, avellanas y almendras.

Bromo. Se encuentra en la manzana, uva e higos.

Calcio. Ayuda a la coagulación de la sangre, se encuentra en la uva,, fresa, nuez, avellanas y almendra.

Cloro. Ayuda a la digestión, favorece el crecimiento. Se encuentra en los dátiles, nueces, avellanas y almendras.

Cobre. Indispensable en la formación de huesos, antinflamatorio, útil contra la artritis. Se encuentra en la uva, pera, naranja, almendras y avellanas.

Flúor. Previene las enfermedades contagiosas y protege el sistema óseo y los dientes, Manzanas y uvas.

Fósforo. Es nutriente del cerebro, es sostén nervioso y de los huesos, manzanas ciruelas, nueces, avellanas, almendras.

Hierro. Ciruela, cerezas, albaricoque, melocotón, manzanas, pera, naranja, fresa, nueces, avellanas, almendras.

Magnesio. Necesario para la digestión, permite la transmisión de los estímulos nerviosos a los músculos. Está presente en el coco, cerezas, naranjas, peras, melocotones, nueces y almendras.

Manganeso. Contribuye al buen funcionamiento del sistema nervioso y del cerebro, interviene en el metabolismo de las grasas. Cerezas, manzanas, uvas, naranjas.

Níquel. Peras, ciruelas, albaricoques, uvas cerezas.

Potasio. Purificador del jugo digestivo e intestinos. Se da en almendras. Avellanas, etc. Es nutriente de los músculos y de las células cerebrales, tonifica el organismo e inmuniza contra las enfermedades.

Selenio. Protege las células, retrasa el envejecimiento y previene el cáncer.

Silicio. Es un gran antiséptico orgánico. Se encuentra en las almendras, coco, durazno y cerezas.

Sodio. Alcalinizante y ayuda a la curación de enfermedades. Influye en la secesión de las glándulas y en la eliminación de toxinas.

Yodo. Ayuda a regular el crecimiento y el volumen del cuerpo para el funcionamiento de la tiroide, Melón, uvas, fresas, peras., mangos.

Zinc. Combate el estrés y es beneficioso para el crecimiento y la piel. Melocotones, naranjas.

Las Frutas, sus Usos y Propiedades Fitoterapéuticas.

ACEITUNA (Neutra). Se aconseja a los inapetentes, Contiene agua, proteína, aceite, hidratos de carbono, potasio, cloro, sodio, magnesio, hierro, fósforo, azufre, silicio, Vit. A,C,P y E, ácidos grasos esenciales, calorías, proteínas, hidratos de carbono, manganeso y carotina. Son nutritivas, aperitivas y tónicas estomacales, Sirve como activador hepático y biliar.

Aceite de Oliva. Se recomienda para casos de insuficiencia hepática, litiasis, estreñimiento, diabetes, y para eliminar cálculos. Consumir en ayunas durante 3 días 100 a 200 cm3 de aceite de oliva para cálculos biliares y estreñimiento. La aceituna negra es más digestiva.

AGUACATE. (Neutra) Contiene calorías (127 a 142 %). Agua, proteínas, grasas, carbohidratos, fibra, Vit. A,C.E, calcio, magnesio, potasio Vit. del complejo B, hierro, fósforo, y minerales.

El aguacate tiene un valor nutritivo semejante al de una porción de carne. Su pulpa es una fuente incomparable de energía, proteínas y minerales. Desciende los valores del colesterol, ayuda a fortalecer el cerebro, útil para personas de trabajo mental excelente. La pulpa es buena para los gases, reumatismo, problemas renales, sedante (calma los nervios) favorece la formación de glóbulos rojos y cura la piel. Se puede consumir con todas las frutas dulces y con las ácidas, menos la piña, con las semiácidas y con alimentos de sal y dulce. No es compatible con productos ácidos ni con huevos.

La cáscara se utiliza como laxante: se toman 10g de cáscara de aguacate y 1 litro de agua, se hace una infusión y se toma la mitad en ayunas y la otra antes de acostarse, durante 5 días, se interrumpe durante 10 días y se repite por otros 5.

El cocimiento de la semilla ayuda a controlar los trastornos menstruales y flujos vaginales, inflamación del útero y la matriz. Se cortan las semillas en trozos, se cocinan, se dejan hervir durante 3 minutos y se colocan de manera que se reciba el vapor en los genitales, se repite todos los días hasta obtener mejoría.

Las semillas secas y bien pulverizadas mezcladas con miel caliente se aplican para calmar dolores articulares y musculares. El alivio se obtiene por la cantidad de tanino que contiene. Las hojas en té son buenas para combatir el cansancio, dolor de cabeza, trastornos respiratorios y menstruación irregular, catarros, tos, refríos, ronquera, enfermedades de la garganta y pecho, inflamaciones de la boca y garganta y bronquios, neuralgias, supuraciones etc.

Debe comerse maduro, pero no descompuesto, ni tampoco como postre, ni acompañado de picante ni ají.

Es un superalimento consumiéndolo con miel pura, como contiene mucha proteína hace que se adquiera fibra muscular y sirve para fortalecer el cerebro, regula los niveles de colesterol, triglicéridos, estabiliza el ph de la sangre, limpia el hígado y estimula la diuresis. Se dice que no combina con otros alimentos ricos en grasa. La mezcla con comidas fritas produce digestiones lentas y pesadas y afecciones del hígado y la vesícula biliar. Estimula el apetito y tonifica los nervios.

Contiene Vit. A por lo que favorece el crecimiento y la formación de dientes y huesos, fortifica los ojos y evita infecciones, las grasas del aguacate no elevan el colesterol sanguíneo.

Recientemente se ha comprobado que el aguacate es el vegetal que contiene más carnitina, un ácido aminado que interviene en el metabolismo del músculo cardiaco, por lo que se está usando en el tratamiento de cardiopatías y la falta de apetito.

ALMENDRA, (Neutral) Contiene gran cantidad de aceite, azúcares, fécula, colesterina y esparagina. Además de agua, proteína, hidratos de carbono y celulosa, Vit. b1, B2,PP, C,A,D y EE, calcio, fósforo, hierro, potasio, magnesio, azufre, cloro, manganeso, cobre y zinc, son remineralizantes, antisépticas y energéticas.

Fortifican el sistema nervioso, favorecen la digestión. Aumenta la secreción de la leche materna. Contiene los 8 aminoácidos esenciales. Es un antiséptico intestinal y urinario. Se recomienda para el crecimiento y convalecencias.

Leche de almendras: 7 a 18 almendras, se dejan remojando en agua por la noche, se les quita la piel, se licúan, cuelan y se bebe lentamente y al clima (nunca debe hervirse) Se utiliza en resfriados y gripes, favorece la eliminación de toxinas.

ANON. (Dulce) Es sumamente nutritivo y digestivo. Contiene Vit. C y B, carbohidratos, proteínas, grasas, fósforo, calcio, hierro, potasio, sodio.

Su pulpa mezclada con sal se utiliza para los forúnculos y tumores malignos para su supuración.

Las semillas pulverizadas se utilizan como insecticida.

Mezcladas con agua se utilizan para combatir los piojos y las garrapatas.

AVELLANA. (Neutra) Contiene agua, proteínas, grasas, hidratos de carbono, celulosa, vitaminas A, B1, B2, PP, calcio, fósforo, hierro, potasio, sodio, magnesio, azufre, silicio y cloro y aminoácidos esenciales, Alimento formador y reparador de los tejidos, recomendado para la anemia por su abundancia de hierro. Contiene mucha cantidad de grasa nitrogenada. Es el más digerible de todos los frutos neutros.

BANANO O PLATANO. (Dulce) Contiene hierro, agua, almidón, celulosa, sacarosa, dextrosa, glucosa, tanino,, carbohidratos, fibra, calcio, fósforo, tiamina, neacina, riboflabina, vit. A.C.E y B12 Magnesio, potasio, zinc, azufre, cloro, vit. A, B1, B2, PP.

La cáscara del plátano sirve para quitar verrugas y para los hongos. Durante 15 días se coloca la cáscara madura del plátano, se puede raspar por la parte de adentro sobre la piel afecta, se adhiere con un esparadrapo y se deja toda la noche, se cambia periódicamente hasta que desaparezca la verruga, también se aplica para combatir hongos de la piel debajo de las uñas de las manos y pies.

Es expectorante, consumiéndolo periódicamente controla el estrés. Es la fruta del sistema nervioso, pues controla el ánimo.

Para curar el asma se emplea una hoja de plátano con raíz y todo se asa, exprimiendo después el jugo, se toma una tasita diaria endulzada con miel, 2 o 3 tazas. Mezclado con leche o yogurt constituye un alimento completo. No debe comerse como postre, pues resulta indigesto, en cambio es bueno en el desayuno o la merienda, entre comidas o antes de comer.

MANI. (Neutra) Contiene una levada proporción de proteínas y aceites esenciales necesarios para el organismo humano, lo cual ayuda al metabolismo para mantener en perfecto estado la salud de la piel y el sistema circulatorio, eleva las defensas contra las infecciones y sirve para el crecimiento y para una respiración normal de las células. Es nutritivo y energético. Se dice que los masajes con aceite de maní pueden hace engordar partes del cuerpo por hipernutrición cutánea, es magnífico para corregir arrugas y limpiar el cutis. No conviene consumirlo tostado. La manera correcta es crudo, en leche, en mantequilla, aceite. Es compatible con todas las frutas.

CACAO. (Neutra) Contiene Vit. C y A, agua, proteínas, grasas, potasio, carbohidratos, Vit. B. Actúa sobre el sistema nervioso y el corazón. Muy nutritivo, energético y reconstituyente, se usa en afecciones crónicas del pecho.

CAIMITO. (Semiácida) Contiene calorías, carbohidratos, grasas, proteínas, calcio, fibra, fósforo, hierro, Vit. A. C.B, es rico en carbohidratos.

CEREZA. (Dulce) Contiene hierro, potasio, calcio, fósforo, sodio, magnesio, silicio, Vit, A, B1, B2,B6, B3 y C. Es buena para el reumatismo, la gota y la arteriosclerosis por su contenido de ácido salicílico.

CIRUELA. (Dulce) Tiene efecto curativo en las enfermedades de los riñones, hemorroides, estreñimiento, enfermedades del hígado y de la vesícula biliar, anemia, artritis, exceso de colesterol, cogestión de sangre, arteriosclerosis, reumatismo, gota y debilidad en general.

COCO, (Neutra) Contiene, agua, proteínas, fibra, azúcares, Vit. A,B,B1,B2,E,PP,C, calcio, fósforo, potasio, sodio, magnesio, azufre, cloro, silicio, bario. No se debe consumir con lácteos, por cuanto sus grasas son diferentes, tampoco se debe mezclar con huevos. Los efectos curativos del coco se deben principalmente a su contenido de magnesio. Algunos investigadores han llegado a la conclusión que es indispensable para la defensa; contra las alteraciones cancerígenas de las células. La pulpa y la leche de coco consumidas en ayunas provocan la expulsión de determinados tipos de Tenías. El coco posee sustancias que destruyen los radicales libres. Por su riqueza de calcio y fósforo fortifica la piel, uñas, dientes y tejidos nerviosos. Es un elemento nutritivo y energético. Es un buen sustituto de los huevos y la leche.

Para desparasitar niños y adultos especialmente de amebas: Se mezcla medio vaso de leche de coco con medio vaso de jugo de piña y se toman como desayuno durante 9 mañanas, cuidando no consumir otro alimento durante 2 horas. El agua de coco contiene proteínas, hidratos de carbono y grasa, hierro, calcio, silicio, fósforo, magnesio, cloro, potasio, azufre y sustancias fosforadas, Vit. B. Es muy buena para todas las enfermedades de la vejiga.

La leche de coco es buena para la arteriosclerosis.

Se coloca 75 g de coco molido por 300 ml de agua caliente, se mueve y deja enfriar. Una vez frío se cuela y se exprime. Es buena para las personas con memoria deficiente.

CHIRIMOYA. (Acidas) Recomendada para personas desnutridas, anémicas y con problemas de digestión. Posee un látex, que contribuye a bajar de peso.

DURAZNO O MELOCOTÓN. (Semi ácidas) Es bueno para combatir el reumatismo, afecciones pulmonares repetitivas, obesidad, herpes, úlceras, estreñimiento, enfermedades de la piel, arenillas y piedras en riñones y vejiga, insuficiencia renal, próstata y anemia. Estimula es estómago y las vías digestivas y actúa como laxante suave e inofensivo.

GUANABANA. (Acidas) Es la fruta de la digestión. Regula la temperatura del estómago. El té de las flores de guanábana se usa como pectoral. Por el látex que contiene la pulpa ayuda a mejorar el estreñimiento crónico, desinflama el colon, cicatriza las úlceras del colón, cura la diverticulosis, fortifica la flora intestinal.

GUAYABA (Dulce) Contiene 16 vitaminas es la reina de las frutas por ser la más completa en nutrientes, vitaminas, proteínas, sales minerales y oligoelementos. Se recomienda consumirla cruda y con cáscara. La guayaba roja contiene más vitamina A mientras que la blanca es rica en vitamina E su contenido en vit. C es 5 veces mayor que la naranja. Estimula la actividad del corazón y para bajar la presión.

Para los dolores de las articulaciones, a 3 o 4 guayabas maduras y picadas se le agrega un litro de agua hervida, se deja en remojo durante 3 horas y se consume durante el día de 15 a 90 días.

LIMA. (Semiácida) Es rica para combatir la gota por se muy rica en calcio y contener ácido cítrico fórmico. Su jugo mezclado con agua es bueno para calmar la fiebre y combatir la arteriosclerosis. Par las enfermedades de la piel de recomienda consumir 4 limas todas las mañanas. El té de la cáscara de lima facilita la digestión y combate los gases, tonifica los nervios.

Para curar la gota. Se le extraen las semillas y se licúa la cáscara, pulpa y un vaso de agua. Se toma durante 10 días, hora y media antes del desayuno, se puede repetir una vez después de 5 días de descanso.

Para los gases: tomar agua aromática de la cáscara de una lima después de las comidas.

Para los hepáticos: tomar un vaso de jugo de lima licuado sin la cáscara una hora antes del desayuno durante 20 días.

Para los diabéticos: licuar una lima pequeña con cáscara, sin semillas, en medio vaso de agua, colar y tomar una hora antes del almuerzo, inicialmente 10 días luego de las cuales hacerse un examen de curva de glicemia controlada por su médico para saber si se repite. o no.

Para la úlcera: tomar después de las comidas una infusión con la cáscara de fruta durante 10 días, descansar 5 y repetir.

Para los obesos: tomar en ayuna un vaso grande de jugo de lima en el desayuno durante 15 días.

LIMON. (Acidas) Se le llama la fruta de los mil usos. Antibiótica y antiséptica. Cuando hay intoxicaciones gastrointestinales se recomienda tomar jugo de limón con agua caliente, un poco cada media hora hasta que el malestar desaparezca. Ayuda el funcionamiento del páncreas y del hígado.

El jugo de limón desinfecta heridas, purifica la sangre y depura el hígado y los riñones, fortifica los bronquios, mata los gérmenes. Tonifica los nervios.

Para las inflamaciones agudas de la garganta, amigdalitis, catarros, enfriamientos e incluso el cáncer de garganta, se recomienda hacer gárgaras bien retenidas cada dos horas con el jugo del limón en agua caliente.

Masajes con limón: para dolores artríticos y reumáticos, se aplican masajes en la piel con el limón partido a la mitad.

Para bajar la fiebre: Se parte el limón en dos y se coloca cada mitad debajo de las axilas por el lado abierto, se cambian cada vez que se calientan, hasta bajar la fiebre. También se baja la fiebre tomando el jugo de uno o dos limones al día.

Para las manos y pies abiertos y resecos: se toma en ayunas el jugo de un limón, lo mismo se repite una hora antes de la comida durante 20 días.

Las flores del limón en cocimiento sirven para calmar los nervios y tomándola por la noche ayuda a conciliar el sueño.

MAMEY. (Dulce) Calcifica huesos, dientes y uñas, preventivo contra osteoporosis.

MAMONCILLO. (Semiácida) es la fruta de la vejiga, ayuda a desinflamarla y evita obstrucciones. Es astringente, tonifica los músculos de los estinteres, equilibra el funcionamiento del riñón. Es diurética y ayuda combatir diarreas.

MANDARINA. (Semiácida) Es la fruta ecológica, ya que arrastra el plomo, mercurio, cadmio y cromo que se hallan en la sangre, convirtiéndose en fruta descontaminadora.

Se toman 5 a 7 mandarinas con pulpa y cáscara (sin semilla), se licúa sin agua, se endulza con miel de abejas y se toma una hora y media antes del desayuno, durante 5 días. La preparación debe hacerse diaria.

En ciudades muy contaminadas este tratamiento se debe hacer 3 veces al año.

La mandarina debe consumirse sola, no es compatible con otra fruta.

MANGO. (Semiácida) Es la fruta del corazón. Posee Vit. A, excelente para las cardiopatías y válvulas arteriales.

Es laxante y diurético. El mango soasado con miel de abejas es expectorante, preparado así: se toma un sartén limpio, sin grasa, se cubre de tajadas de mango, agregar 2 cucharadas de miel y colocar al fuego. A medida que suelte el jarabe, se consume, lo mismo las rebanadas de mango.

MANZANA. (Dulce) Depura el hígado, dan fosfato al cerebro y vitalidad al sistema nervioso. Recomendada en cefaleas, nerviosismo y anemias.

MARAÑON. (Semiácida) Es la fruta de la memoria, cura el cáncer y es inmunológica por contener gran cantidad de Vit.C. Se utiliza en jarabe para combatir la tos. La semilla se utiliza para fortalecer la memoria.

MELON. (Dulce) Es la fruta del riñón, pues lo limpia pero se debe consumir lo más fresca posible, pues una vez abierta, se degenera rápidamente y produce toxinas. Al contacto con el oxígeno produce hasta 0,5 % de arsénico. Ayuda a limpiar tejidos y sangre, baja la fiebre, aumenta la leche a las madres lactantes. Es recomendable para los enfermos de próstata, riñones y vías urinarias, se usa para la presión arterial elevada. No conviene comerla como postre.

NARANJA. (Acida) Es la fruta que más sol almacena, por lo tanto se le llama alimento solar. El mejor momento para consumirla es en ayunas. Se debe consumir antes de tres horas de preparado. Es antiséptico y altamente nutritivo.

NISPERO, (Semiácida) Contiene vitaminas y minerales. Es rico en carbohidratos. La almendra de la semilla se usa para pulverizar los cálculos renales y su cascara para diluir los cálculos de vesícula.

PAPAYA O FRUTABOMBA. (Dulce) Ayuda a la digestión de los alimentos. Es rica en sales minerales y vitaminas.

PEPINO. (ACIDA) Es refrescante, depurativo, desintoxicante, diurético, estimulante del sistema nervioso, disolvente del ácido úrico, ayuda a conciliar el sueño. Recomendado para disolver las arenillas y los cálculos biliares y renales, para las afecciones de la próstata. Se debe comer natural, bien lavado y sin sal, pues el mezclado con sal y vinagre es más difícil de digerir, se le puede agregar limón y siempre consumirlo fresco. Debajo de la cascar se encuentran importantes sales naturales y vitaminas. Es bueno para la salud de las uñas y el cabello. El jugo natural del pepino evita la caída del cabello, previene arrugas, acné y la retención de líquidos, quita las manchas del cutis y aclara las pecas. Si produce gases, se le debe quitar las semillas.

Mascarilla de pepino para pieles secas. Se saca el jugo de un pepino y se agregan dos cucharadas de nata de leche, se hace una mezcla homogénea y se aplica en la cara y cuello por 15 minutos, luego se retira con agua fría.

Mascarilla para pieles grasosas. Se extrae el jugo y se agrega el jugo de un limón, se hace el mismo procedimiento.

Mascarilla para pieles normales. Se corta en ruedas y se aplica directamente sobre el cutis.

Para adelgazar. En el jugo de 3 limones se licúan 3 pepinos, 3 rábanos y unos tallos de apio, se toma una hora antes del desayuno por nueve días, se descansa 5 y se repite por una vez.

Para las enfermedades de la garganta y angina de pecho; Se extrae el jugo de un pepino y se endulza con miel, se toma una copita en la mañana y la noche.

PERA. (Dulce) Es la fruta del hombre. Con un tratamiento de pera se curan las enfermedades de la próstata. Contiene vitaminas, hidratos de carbono, fósforo, hierro, silicio, cloro, yodo y manganeso. Es apropiada para eliminar las hinchazones edematosas en los enfermos del aparato circulatorio y riñones. Para enfermedades de la próstata se recomienda tomar como desayuno la pera picada con cáscara durante 15 días endulzada con una cucharada sopera de polen de abejas. Se descansa 5 días y se repite las veces que sea necesario.

PIÑA. (Acida) Es la fruta desparasitadora. Es rica en vit.C y fibra, contiene muchas vitaminas. Por la bromelina que contiene, estimula la digestión y la actividad del intestino delgado, diurética, desintoxicante, normaliza la flora microbiana del colon, desinflama las hemorroides, previene y corrige el estreñimiento. Se usa para males de garganta y boca. El jugo de piña alivia infecciones de la laringe, faringe, boca, bronquitis y catarros.

El cocimiento de cáscara de piña depura la sangre y alivia inflamaciones. El jugo alivia cistitis, fiebres y catarros.

REMOLACHA. (Acida) Reconstituye la sangre y depura el organismo. Estimula el apetito, es fácil de digerir, se usa para tratar anemias, afecciones de la vejiga, ansiedad, neuritis, hipertensión, fatiga, ictericia, afecciones del hígado y renales. Es laxante y rica en hierro. El jugo elimina el ácido úrico, activa el estómago, depura y renueva la sangre, activa los intestinos, hígado y vesícula biliar.

Está indicada en casos de anemia, tuberculosis, trastornos nerviosos, reuma, gota y artritis y para bajar fiebres. Contiene más Vit. A que la zanahoria. Estudios realizados en Europa demuestran que es un buen agente contra el cáncer o tumores en el hígado. Contiene fitoestrógenos, hormonas femeninas que intervienen en el metabolismo del calcio y contribuyen a estabilizar la menopausia, a prevenir la formación de miomas, cáncer de mama, quistes y enfermedades fibroquísticas. Es la única posibilidad que se tiene para parar y reversar la osteoporosis.

TAMARINDO. (Acida) La pulpa es excelente contra el estreñimiento, combate las enfermedades biliosas y el escorbuto. Para curar la anemia es excelente por su riqueza en hierro, limpia, tonifica y fortalece el sistema hepático. Indicado para el hígado por ser un buen reconstituyente. Se recomienda también contra los gases y las inflamaciones del colon.

TOMATE. (Semiácida) Se debe consumir sin cáscara ni semilla, ya que es donde se concentra la mayor cantidad de agrotóxicos, además la cáscara es indigerible, llegando a producir severos trastornos intestinales, siendo el 60% de la causa de las apendicitis, la pulpa es tan maravillosa, que no debemos privarnos de su consumo. Se aconseja comerlo fresco. Se usa también para aclarar la voz, garganta, etc.

Se ha demostrado que el consumo de tomate previene del cáncer, por su alto contenido de licopeno.

TORONJA. (Acida) Es la fruta para curar la diabetes, la hipoglicemia y algunas enfermedades de los ojos. Su contenido en Vit.C es similar al de la naranja. Para curar la inflamación de próstata el jugo de toronja es excelente, así como para aliviar los riñones. Se recomienda consumirla cuando se quiere bajar de peso, en ayunas. Laxante, regenera el sistema nervioso, limpia la piel y vigorosa los tejidos de los pulmones. Coadyuva en tratamientos contra resfriados, indigestiones y fiebres.

UVA. (Acida) No debe consumirse la cáscara de la uva. Es recomendable para acidosis, artritis, reumatismo, gota, ciática, lumbago, cálculos de los riñones, etc.

ZAPOTE. (Semiácida) Continene mucha vitamina A, se usa para el crecimiento de los niños y jóvenes para subir las defensas. En la almendra de sus semillas se han encontrado sustancias capaces de curar la leucemia. La corteza abunda, brilla y tonifica el cabello.

El consum de fruites i verdures millora intel·lectual dels nens

2009-11-13T11:59:00.000-08:00

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Alberta (Canadà), ha conclòs que el consum de fruites i verdures millora el nivell intel·lectual dels nens. No és una mica nou saber que l'alimentació influeix en la capacitat intel·lectual, de fet, durant els últims anys s'han realitzat nombrosos estudis al voltant d'aquest tema.

El que resulta nou és el meticulós estudi que els experts han realitzat buscant quins aspectes de la dieta són els que més influeixen per tenir un bon rendiment intel·lectual.

A la investigació denominada Estudi sobre l'estil de vida dels nens i el rendiment escolar, es van prendre les dades pertanyents a 5.200 nens que cursaven cinquè de primària, els investigadors van analitzar diferents variables, un primer pas va analitzar la salut, la nutrició dels nens, el rendiment escolar i els factors socioeconòmics.

També es va tenir en compte el pes que presentaven, l'estatura i finalment es va realitzar un qüestionari al qual van contestar els pares indicant quin tipus d'alimentació seguien els seus fills.

Es va realitzar una escala de valors sobre l'alimentació, classificades en quatre categories: variada, moderada, equilibrada i adequada. En cadscuna d'aquestes categories es van valorar els aportaments nutricionals i components essencials que oferia cada dieta. Una vegada classificats tots els estudiants es va procedir, després de sis mesos, a una avaluació de competències elementals, és a dir, la seva capacitat de comprensió lectora . Després es van confrontar les dades obtingudes amb la dieta que mantenien.

Els resultats llançaven clarament que el més gran consum de fruites, verdures i productes amb poques calories, estava relacionat amb una taxa de millors notes dels escolars. Naturalment la situació del nen també influïa, situació matrimonial dels pares, nivell socioeconòmic, ubicació del col·legi... tanmateix, es va poder evidenciar que el consum de fruites i verdures milloraven en tots els casos el rendiment.

La qualitat de la dieta que manté un nen és de vital importància, però no solament per al desenvolupament

intel·lectual, a més a més és una manera de mantenir un estat de salut òptim i allunyar-se del que avui dia es considera l'epidèmia del segle XXI, la sobrepes i l'obesitat. És recomanable que les fruites i les verdures es trobin molt presents a l'alimentació infantil, és una manera de construir un bon futur per als nostres fills.

SEMINARI COM MILLORAR LES ACTIVITATS RENDIBLES DE COMUNICACIÓ

2009-11-13T10:12:00.000-08:00

Universitat de Vic, el 10 de novembre de 2009 vaig assistir al seminari de Comunicació Empresarial dirigit pel prestigiós periodista Manuel Campo Vidal.

Un total de 20 empresaris, professionals i representants institucionals van gaudir de la formació.

El seminari va comptar amb un professorat de luxe format pel mateix Manuel Campo Vidal, presentador de televisió i periodista, president de l'Academia de las Ciencias las Artes y la Televisión i Director i professor de l'Instituto de Comunicación Empresarial; Daniel Rodríguez, periodista i especialista en estratègia i telegènia; Joaquín Romero, cap d'Economia d'El Periódico de Catalunya; Mariela Gómez Ponce, especialista en comunicació no verbal; Rafaela Almeida, especialista en xarxes socials; i Àlex Bonet, periodista.

LA NARANJA

2009-10-24T09:03:00.000-07:00

La naranja dulce (Citrus sinensis Osbeck) es una de las frutas más populares y saludables del mundo. Tiene un alto contenido de vitamina C. Su sabor, especialmente de algunas variedades es realmente soberbio por su ácidez y dulzura.

Como todas las frutas cítricas contienen de un cuarenta a cincuenta por ciento de zumo, veinte a cuarenta por cien de piel y un veinte a treinta por cien de pulpa y semillas. Aproximadamente un 90 por ciento de su contenido es agua con un cinco por ciento de azúcares.

La naranja es el fruto obtenido del naranjo dulce (Citrus × sinensis), un antiguo árbol híbrido originario de India, Vietnam o el sureste de China.

La naranja contiene:

Vitaminas C, A
Pocas grasas saturadas, colesterol y sodio
Fibra
Calcio
Potasio, magnesio y fósforo
Ver tabla más abajo para mayor detalle.

Propiedades y beneficios. Recomendada para:

La naranja es la fruta por excelencia en casos de resfriados por su alto contenido en vitamina C. Se consume de forma natural o en zumos. Ver Contra el resfriado.
Por su alto contenido en Vitamina C es uno de los mejores antioxidantes.
La vitamina C, ayuda también a quemar grasas.
Ayuda a prevenir la arteriosclerosis.
- NO está recomendado para los que tiene problemas digestivos: gastritis, hernia de hiato, acidez, úlceras.

Hay tres variedades básicas de naranjas: la naranja dulce, la más conocida y la que compramos normalmente en los mercados; la naranja amarga, utilizada sobre todo para la elaboración de la mermelada de naranja amarga; y la sanguinelli, con un color rojo-naranja que es popular para zumos.

De cara a la compra las variedades más importantes son:

Naranja pérsica en la actualidad es la variedad más comúnmente cultivadane el sur de Europa desde el sigloXi y es la naranja que en 1493, Cristobal Colón llevó a Haití y el Caribe.
Naranja de ombligo o "navel" (naranja de california)
Producto de una mutación ocurrida en 1820 en un monasterio de Brasil, de la que se han derivado otras, como la navelina, híbrido de corteza fácil de pelar, y la navelate o navel tardía.
Naranja valenciana
(Valencia late, o Valencia tardía), es una de las variedades dulces para zumo. Es la que predomina en los mercados pasada la época de la navel. Esta variedad, pese a su denominación, no tiene ninguna relación de origen con Valencia.
Naranja de sangre (sanguina)
La naranja de sangre tiene rayas rojas en la piel,y el jugo es a menudo un color de rojizo oscuro.
Mejor época: La temporada de naranjas es de enero a mayo. Es cuando se pueden conseguir naranjas en España a un precio muy razonable. Se diferencian las naranjas de zumo (más baratas en temporada, ricas en zumo) y naranjas de mesa (estéticamente más grandes y bonitas).

6.1. Variedades

Principales factores a tener en cuenta para la elección de la variedad:

Aspectos comerciales: comportamiento en el mercado, demanda, precios, período de recolección y comercialización.
Climatología de la zona: posible precocidad, heladas, vientos, etc.
Características de cultivo de las variedades: productividad, entrada en producción, vigor, características del fruto (tamaño, calidad de la corteza, número de gajos, cantidad de zumo, azúcares (g/l), acidez (g/l), semillas por fruto, color, rusticidad, resistencia a humedades, aguante en el árbol, problemas productivos, aptitud para consumo en fresco, etc.
Influencia del pie sobre la variedad: especialmente en aquellos aspectos que sean determinantes en la variedad (precocidad) o problemáticas (piel, características organolépticas, etc.)
La elección depende en gran medida de la postura o carácter del agricultor: puede inclinarse hacia variedades especulativas, más arriesgadas y con un comportamiento futuro incierto o hacia variedades más estables y arraigadas.

La mayoría de las variedades han surgido como mutaciones estables. Estas mutaciones son muy frecuentes en cítricos y se estabilizan rápidamente.

Pueden considerarse 3 tipos varietales:

Navel: buena presencia, frutos partenocárpicos de gran tamaño, muy precoces. Destacan las variedades: Navelate, Navelina, Newhall, Washington Navel, Lane Late y Thompson. Se caracterizan por tener, en general, buen vigor.
Blancas: dentro de este tipo destaca la Salustiana y Valencia Late (presenta frutos de buena calidad con una o muy pocas semillas y de buena conservación). Se caracterizan por ser árboles de gran vigor, frondosos, tamaño medio a grande y hábito de crecimiento abierto, aunque tienen tendencia a producir chupones verticales, muy vigorosos, en el interior de la copa.
Sanguinas: variedades muy productivas, en las que la fructificación predomina sobre el desarrollo vegetativo. Son variedades con brotaciones cortas y los impedimentos en la circulación de la savia dan lugar al endurecimiento de ramas. Destaca la variedad Sanguinelli.
Descripción de algunas variedades de interés:

Navelina

Tipo: Navel.
Árbol: tamaño mediano. Forma más o menos redondeada. Hojas de color muy oscuro.
Frutos: tamaño medio. Forma redondeada o ligeramente ovalada. Sin semillas. Pulpa muy jugosa. Piel de color naranja intenso. Ombligo poco prominente.

Es la variedad de naranjo más resistente al frío y a la cal. Presenta tendencia a la alternancia de cosechas. Se suele desverdizar para adelantar la recolección. Entra rápidamente en producción, y lo hace abundantemente. Es una de las variedades más cultivadas. De gran calidad para consumo en fresco.

Newhall

Tipo: Navel.

Es una mutación de Washington Navel, variedad muy semejante a Navelina. En algunas zonas se adelanta unos días respecto a ésta.

Washington Navel.

Tipo: Navel
Árbol: tamaño medio. Forma redondeada. Hojas de color oscuro, tiene tendencia a florecer abundantemente lo que dificulta el cuajado.
Frutos: medios o grandes, esféricos o algo alargados. Color naranja. Ombligo visible al exterior. Sin semillas.

Es una variedad de recolección temprana a media, durante un período bastante largo, desde diciembre hasta mayo, según la zona. Es una de las variedades más cultivadas en España y en el mundo debido a su gran calidad para consumo en fresco.

Navelate

Tipo: Navel.
Árbol: tamaño grande y vigoroso. Con espinas, especialmente en las ramas más vigorosas. Hojas de color verde poco intenso.
Frutos: tamaño medio y forma alargada. Piel fina de color naranja pálido. Ombligo poco visible al exterior. Sin semillas. Pulpa muy jugosa de extraordinaria calidad.

Originaria de España (Vinaroz, Castellón) procede de una mutación de Washington Navel, el fruto de esta variedad puede mantenerse en el árbol, sin que se produzcan mermas de calidad tres meses.

Lane late

Tipo: Navel.
Árbol: vigoroso, hojas de color verde oscuro y follaje denso.
Fruto: muy similar al fruto de Washington Navel, con el ombligo menos pronunciado y la corteza más fina.

Es una variedad de maduración tardía, el fruto se conserva bien en el árbol hasta finales de mayo. Buena y constante productividad. Puede ser una variedad interesante para prolongar el periodo de recolección.

Valencia late

Tipo: Blanca.
Árbol: vigoroso, de gran tamaño, se adapta bien a diversos climas y suelos
Frutos: tamaño mediano. Forma redondeada. Muy pocas semillas. Zumo abundante y de calidad. El origen de esta variedad no se conoce. Es una variedad de maduración tardía, se recolecta en marzo, aunque se puede mantener en el árbol varios meses.

Existe una selección mejorada de esta variedad, la "Valencia Delta seedless", originaria de Sudáfrica.

Salustiana

Tipo: Blanca.
Árbol: tamaño muy grande. Suelen salir ramas verticales vigorosas. Hojas de color verde claro, suele presentar alternancia de cosechas
Frutos: tamaño mediano. Forma redonda-achatada. Sin semillas. Pulpa muy jugosa y zumo muy abundante y de calidad.

Recolección desde febrero a marzo. Se conserva bien en cámaras frigoríficas. En árboles vigorosos se evitarán las podas intensas.

Verna

Tipo: Blanca.
Árbol: vigoroso y con buen desarrollo; puede florecer fuera de temporada.

Conservación: Las naranjas frescas pueden durar más de tres semanas en la nevera, aunque si se les guarda a temperatura ambiental se les puede sacar más zumo.

Es el zumo por excelencia en los desayunos. No olvide desayunar y tomar frecuentemente un vaso de zumo de naranja.

Las frutas cítricas, es aconsejable tomar por las mañanas, El zumo de naranja si se toma en ayunas, elimina sustancias tóxicas y nos previene contra muchas enfermedades

No obstante, las naranjas forman parte de un gran número de preparaciones y recetas tradicionales en España y otros países.

Algunas recetas típicas:

Ensalada de lechuga, pimiento rojo y naranja.
Ensalada tropical de naranja, remolacha y apio
Ensalada tropical
Pato a la naranja
Naranjas preparadas
Sorbete de naranja
Piña con Naranja
Mermelada de naranja amarga
Marmalade
Macedonia
Sangría
Licor de mandarina

Calorías: ver calorias de naranja (en diversas preparaciones, postres, refrescos, etc.)

Minerales Vitaminas
Calcium mg 52.400 Vitamin C mg 69.692
Iron mg 0.131 Thiamin mg 0.114
Magnesium mg 13.100 Riboflavin mg 0.052
Phosphorus mg 18.340 Niacin mg 0.369
Potassium mg 237.110 Pantothenic acid mg 0.328
Sodium mg 0.000 Vitamin B-6 mg 0.079
Zinc mg 0.092 Folate mcg 39.693
Copper mg 0.059 Vitamin B-12 mcg 0.000
Manganese mg 0.033 Vitamin A IU 268.550
Selenium mcg 0.655 Vitamin A, RE mcg 27.510
Vitamin E mg 0.314

Valor nutricional por cada 100 g (c. sinensis)
Energía 50 kcal 200 kJ
Carbohidratos 11.75 g
- Azúcares 9.35 g
- Fibra alimentaria 2.4 g
Grasas 0.12 g
- saturadas 0.015 g
- monoinsaturadas 0.023 g
- poliinsaturadas 0.025 g
Proteínas 0.94 g
Agua 86.75 g
Vitamina A equiv. 11 μg 1%
- β-caroteno 71 μg 1%
Tiamina (Vit. B1) 0.087 mg 7%
Riboflavina (Vit. B2) 0.040 mg 3%
Niacina (Vit. B3) 0.282 mg 2%
Ácido pantoténico (B5) 0.250 mg 5%
Vitamina B6 0.060 mg 5%
Ácido fólico (Vit. B9) 30 μg 8%
Vitamina B12 0 μg 0%
Vitamina C 53.2 mg 89%
Vitamina D 0 μg 0%
Vitamina E 0.18 mg 1%
Vitamina K 0 μg 0%
Calcio 40 mg 4%
Hierro 0.10 mg 1%
Magnesio 10 mg 3%
Manganeso 0.025 mg 1%
Fósforo 14 mg 2%
Potasio 181 mg 4%
Sodio 0 mg 0%
Zinc 0.07 mg 1%

LA MANDARINA

2009-09-26T08:58:00.000-07:00

PROPIEDADES Y BENEFICIOS DE LA MANDARINA

La mandarina pertenece a un grupo de frutas cítricas, que son una excelente fuente de vitamina C, que es un antioxidante, que puede ayudar a prevenir el daño causado por los radicales libres y de esa manera proporciona protección contra varios tipos de cáncer. Hay que recordar que los niveles bajos de vitamina aumentan nuestra susceptibilidad a las infecciones.

La mandarina es una fruta deliciosa que se puede saborear al comer cada uno de sus gajos, es necesario que te asegures de comer las membranas que hay entre los segmentos, así como parte de las médulas que se encuentran adheridas a estos, ya que contienen pectina, una fibra que puede ser útil para disminuir el colesterol en la sangre. Las membranas y la médula contienen también bioflavonoides, que actúan de manera semejante a los antioxidantes.
Es por todas estas propiedades y beneficios que te recomendamos consumir sobretodo en invierno esta fruta que va a ayudarte a conservar tu salud en buen estado.

LA POMA: MILLOR ALIADA

2009-09-26T08:25:00.000-07:00

Se trata de la fruta más consumida en nuestro país. Está disponible en los mercados todo el año. Incorporarlas en una dieta sana deviene fundamental, pues entre sus nutrientes destacan los azúcares, ciertas vitaminas del grupo B y minerales. Además, su alto contenido en fibra las convierte en un tentempié muy saludable y con alto valor de saciedad. Se pueden consumir de muchas maneras: fresca, en compota, al horno, batida con merengue y gratinada al horno. En la cocina se hace presente en ricos platos como de ave y cerdo como puré y guarnición. Las más sabrosas para repostería son las reineta. Fuera de esto, las variedades apenas presentan diferencias cualitativas.

Variedades

Golden Delicious ( Actualment a la venda i apunt de sortir la nova) Piel fina y lustrosa de color amarillo verdoso cuando está madura. Grande y forma cónica. Pulpa tierna, firme y jugosa. Sabor suave, refrescante, delicado, perfumado, muy dulce, nada ácido.. Se consume cruda. Se puede cocinar en compota, asada. Compota: manzanas, azúcar, un poco de agua, una rama de canela o de vainilla y la peladura de medio limón.

Red DeliciousPiel de color rojo brillante. Grande y forma alargada. Pulpa jugosa, muy blanda. Sabor dulce, nada ácido. Ideal para comerla cruda y como ingrediente de ensaladas

Granny SmithPiel dura y lustrosa de color verde intenso con pequeñas manchas blanquecinas. Tamaño medio a grande y forma cónica. Pulpa crujiente, jugosa. Sabor suave y ligeramente ácido. Se consume como manzana de mesa. Es muy adecuada para hornear.

Royal Gala ( ACTUALMENT A LA VENDA) Piel con motas amarillas. Color rojo anaranjado. Pequeña o mediana y forma redonda. Pulpa crujiente, jugosa. Sabor agridulce. Se la consume como manzana de mesa.

Reineta blanca Piel gruesa y rugosa, de color amarillo oxidado o grisáceo. Tamaño mediano y grande y forma achatada. Pulpa de aspecto viscoso, jugosa. Sabor azucarado, con un agradable punto ácido. Es ideal para cocinar, al horno, asada, en compotas... Acompaña perfectamente a platos de carne y aves.Asada: Haga una incisión poco profunda en la parte superior y alrededor de toda la manzana para evitar que explote durante el asado.

McIntosh Piel de color formado por la combinación de dos tonos de rojo, o un rojo y un verde. Mediana y forma redonda. Pulpa crujiente y jugosa. Sabor ligeramente ácido. Se consume como manzana de mesa. También se la cocina.

Características de la manzana
· Peso: 170 gramos hasta 250 gramos
· Color: verdes, rojas, amarillas y dos colores
· Evaluación sensorial: La cáscara se caracteriza por ser dura y fibrosa. La pulpa puede ser dura o blanda, refrescante y jugosa. Sabor puede ir de muy dulce a ácida pasando por toda una mezcla de gustos acidulados y azucarados. Y tiene un aroma muy suave y agradable.

Valor nutritivo

Ricas en azúcares, mayoritariamente fructosa y en menor proporción de glucosa y sacarosa. Contiene pequeñas cantidades de vitaminas y minerales entre los que destaca el potasio. Sus extraordinarias propiedades dietéticas se deben a los elementos fitoquímicos que contiene: flavonoides y quercitina, ambos con propiedades antioxidantes.

¿Cómo se conservan mejor las manzanas en casa?

Las manzanas se pueden conservar en perfecto estado durante varios días a temperatura ambiente. Depende de la variedad, hay manzanas que se conservan en perfecto estado durante una o dos semanas y otras variedades llegan a resistir hasta 6 meses o más.
Si se desean conservar por más de dos semanas se recomieda introducirlas en una bolsa de plástico y rociarlas con agua una vez por semana.

Propiedades nutritivas

Hidratos de carbono
· Fructosa
· Glucosa
· Sacarosa
Vitaminas
· Vitamina E o tocoferol
· Vitamina C (escasa)
Fibra
· Soluble
· Insoluble
Mineral
· Potasio
Elementos fitoquímicos
· Flavonoides
· Quercitina

Recomendaciones

La manzana es la fruta por excelencia ya que es bien tolerada por la mayoría de las personas y combina fácilmente con cualquier otro alimento. Se le confiere el carácter de antioxidante y la doble particularidad de actuar como alimento astringente o laxante según como sea consumida. Las propiedades antioxidantes de la manzana se deben a los elementos fitoquímicos que contiene, que son más abundantes en la piel.
Dada la composición en sustancias antioxidantes, las manzanas están especialmente recomendada en dietas de prevención de riesgo cardiovascular, enfermedades degenerativas y cáncer.
El contenido moderado en potasio le da la propiedad de ser una fruta diurética, recomendada ampliamente para el tratamiento de enfermedades cardiovasculares, como la hipertensión arterial u otras enfermedades asociadas a la retención de líquidos.
La propiedad más conocida de la manzana es su acción reguladora intestinal. Cruda y con piel es útil para tratar el estreñimiento pues es rica en fibra insoluble que está presente en la piel y fibra soluble por su contenido de pectina que es su mayoría está en la pulpa. Así que si eres de los que pela la manzana, le estas quitando los rico de su fibra insoluble y poco de la soluble.
Si la manzana se consume pelada, rallada y oscurecida tiene el efecto de astringente. Ya que una de las acciones de los taninos presentes en la manzana son secar y desinflamar la mucosa intestinal, por lo que resultan eficaces en el tratamiento de la diarrea.
Limpia los dientes y fortalece las encias al comerlas mordidas.
Limitada
Por el contenido moderado de potasio, la manzana está restringida en caso de presentar Insuficiencia Renal.
El ácido oxálico que contiene la manzana puede fromar sales con ciertos minerales como el calcio y formar oxalato cálcico, por lo que su consumo se ha de tener en cuenta si se padecen este tipo de cálculo renales, ya que se podría agravar la situación. Este ácido se pierde mediante el proceso de cocción.

LAS FRUTAS Y LOS COLORES

2009-09-12T07:25:00.000-07:00

Azul/ Morado (púrpura): en este grupo conseguimos berenjenas, ciruelas, uvas, y moras.
Verde: en este grupo encontramos brócoli, pera, kiwi, espinacas, aguacates, manzana verde, limón (lima en los Estados Unidos), espárragos, repollo, calabacín y lechuga, entre otros.
Blanco: buenos ejemplos de este grupo son coliflor, hongos, bananas, ajo y cebolla.
Amarillo/ Naranja: piensa en naranja, maíz, piña, melocotón, parchita (fruta de la pasión), melón, mango y zanahoria.
Rojo: bajo este intenso color se agrupan Sandía, tomate, fresa y cereza.

Efectos positivos sobre la salud

Azul/púrpura (morado)

Riesgo más bajo de cierto tipo de cáncer*
Salud de la zona urinaria
Mejora la memoria
Rejuvenecimiento

Verde

Riesgo más bajo de cierto tipo de cáncer*
Salud para la visión
Huesos y dientes fuertes Blanco
Un corazón sano
Mantener los niveles de colesterol
Riesgo más bajo de cierto tipo de cáncer*

Amarillo/naranja

Un corazón sano
Salud para la visión
Un sistema inmune más sano
Riesgo más bajo de cierto tipo de cáncer*

Rojo

Un corazón sano
Mejora la memoria
Riesgo más bajo de cierto tipo de cáncer*
Salud de la zona urinaria(*)

Las dietas ricas en frutas y verduras pueden reducir el riesgo de algunos tipos de cáncer y de otras enfermedades crónicas.

Fruites A.Higueras

Raïm i cap d'any

Alimentació i bellesa

BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!

MERCAT SETMANAL DE RIPOLL DIMECRES (CARRETERA BARCELONA

Els aliments i l'estiu

Síndria, la fruita més hidratant de l’estiu

﻿Propietats i beneficis de les Nectarines

PROPIETATS ELS PRESSECS

Canvi Ubicació

El TOMAQUET I LA PREVENCIÓ DE MALALTIES

SALSA CALÇOTADA ( Els calçots els tenim per encàrrec)

Cómo congelar frutas y verduras

Lo que sabemos de las frutas y verduras

EL PEBROT

VERDURA

Les targonges: tenim la millor qualitat !!!!!

MENJAR PER CRÉIXER : Aprendre a menjar bé

La fruita és un aliment ric en antioxidants.

Fruites i verdures amb sentiments

La vitamina més complexa, la vitamina C

Menjar en família ajuda que els nens mengin més fruites i verdures

Fruites i verdures de temporada: Ajuden a passar un bon hivern

Les Fruites: Poesia per als nens POMA

Les Fruites: Poesia per als nens PERA

Les Fruites: Poesia per als nens TARONJA

Les Fruites: Poesia per als nens MANDARINA

Les Fruites: Poesia per als nens MELÒ

PREPARAR SUC: La salut i els preparats de fruites i verdures

Aliments medicinals.Hipòcrates ja deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina sigui el teu aliment“.

Quins motius ens poden empènyer a buscar les fruites i verdures de la temporada que estem?

Perquè menjar la fruita madura?

LA FRUITA A FONS

Guia de bones pràctiques alimentàries.

L’Alimentació Saludable

El Raïm i la revetlla de cap d'any

LA POMA

LA MANDARINA

EL KIWI

LA MAGRANA

LA PINYA -ANANÁ

Fruites i els seus beneficis per a la Salut

Per quin motiu 5 racions al dia

LES FRUITES DE LA BELLESA

Fruites i verdures de temporada: Ajuden a passar un bon hivern

Conciliar dieta sana i festes nadalenques es possible

CISTELLA DE FRUITES PER REGALAR

La granada, la fruta antienvejecimiento por excelencia

Top 5 de alimentos anti-envejecimiento

Frutas y verduras que ayudan en el proceso de envejecimiento

EL PODER DE 5 FRUTAS AL DIA. Cinco piezas al día, esta es la norma general, pero ¿sabes qué fruta aporta más nutrientes, versatilidad y potencial para mejorar la salud?

FRUIT FUSION, DEL 4 al 6 de noviembre en Feria Madrid

Promoción consumo de frutas y verduras(Fuente:OMS)

ENSALADA DE FRUTAS AFRODIASIACAS

ACABA AMB L'ESTRÈS MENJANT SA, DIETA CONTRA L'ANSIETAT

VITAMINAS Y OTROS ELEMENTOS DE LAS FRUTAS.

El consum de fruites i verdures millora intel·lectual dels nens

SEMINARI COM MILLORAR LES ACTIVITATS RENDIBLES DE COMUNICACIÓ

LA NARANJA

LA MANDARINA

LA POMA: MILLOR ALIADA

LAS FRUTAS Y LOS COLORES

Propietats i beneficis de les Nectarines